Benvolguts,
En l’Editorial de Vilaweb d’abans d’ahir en Vicent Partal es
pregunta, referint-se al PSOE si hi ha un ‘espanyolisme
inconscient’?. Per respondre’s a la pròpia pregunta esmenta Antonio
Pérez Tapias, el dirigent d’Esquerra Socialista i contrincant de Pedro Sánchez
quan es féu la votació per a liderar el partit, i explica que Tapias, que és un
home sensat i il·lustrat, va posar el dit en la nafra quan digué que un dels
problemes principals del Partit Socialista és el seu ‘espanyolisme inconscient’. I en Partal continua dient que l’explicació
de Pérez Tàpias és certa perquè és fora del
sentit comú que el PSOE s’immole políticament només perquè no s’atreveix a defensar una idea d’Espanya diferent de la
que té el PP.
I jo hi fico cullerada i dic que Suso de
Toro explica que el
franquismo es estructural, somos nosotros. Al no haber habido ruptura
democrática, se nos dio un cambio de régimen, pero el franquismo perduró y se
transmite. I també hi afegeixo que l’Enric
Padrosa diu que no
es pot parlar d’exfranquistes, perquè no són exfranquistes, són franquistes I
acaba amb una sentència genial: El franquisme no es crea ni es destrueix, només es transforma.
I jo encara hi afegeixo, per rematar, el que diu l’Enric Serra, que aclareix que el
paper del PP de marmessor de l'herència franquista que representa la
monarquia, és evident. I
que el paper del PSOE també, perquè l'exercici
del poder i el temor dels sabres li ha fet perdre el significat de la sigla i
l'esperit que la va inspirar.
Amb aquests aclariments pretenc demostrar de quatre maneres
diferents la pregunta d’en Vicent Partal de si hi ha en el PSOE un
‘espanyolisme inconscient’?. I ho demostro no tan sols en el PP, que ça va de soi, sinó en el PSOE...
Vegem l’Editorial d’en
Partal:
Hi ha un espanyolisme ‘inconscient’?
Per: Vicent Partal
Dimarts 29.12.2015
A Madrid la formació
del nou govern espanyol gira molt entorn d’això que en diuen ‘qüestió catalana’.
Els diversos
candidats rivalitzaren ahir a veure qui era més
patriota.
El PP ja es frega les mans perquè en aquest àmbit s’hi troba com un peix
a l’aigua. Pedro Sánchez té moltes dificultats internes i els seus enemics
l’acacen amb l’espantall del referèndum que proposa Podem. Que ni pensar-hi. De Rivera,
no cal ni parlar-ne. I fins i tot Pablo Iglesias va matisar ahir el discurs.
El referèndum ja ha passat a ser la segona condició i la demanda esdevé com més
va més vaporosa. El líder de l’esquerra rupturista, en una de les
seues giragonses ja llegendàries, ahir va apuntar a un govern Ciutadans-PSOE-Podem.
I si vol això no té cap més remei que empassar-se l’eslògan de campanya: referèndum?
Dels molts comentaris
i declaracions que es van fer ahir, em va cridar l’atenció una de José Antonio Pérez Tapias, el dirigent
d’Esquerra Socialista i contrincant
de Pedro Sánchez quan es féu la
votació per a liderar el partit. Tapias, que és un home sensat i il·lustrat, va
posar el dit en la nafra quan digué que un dels problemes principals del Partit Socialista és el
seu ‘espanyolisme inconscient’.
Inconscient, ja ho
sabeu prou, és una paraula ambivalent. Segons els diccionaris, tant vol dir ‘no conscient’ com ‘mancat de sentit comú’, que ja es veu que són
dues coses ben diferents, per bé que de vegades coincidesquen. Pel context,
deduesc que Tapias es referia al primer significat, a ‘no conscient’ en el
sentit de nacionalisme banal. Però crec que, vista la situació de Madrid,
perfectament podria aplicar-s’hi també la segona accepció.
Perquè ja m’explicareu si no és fora del
sentit comú que el PSOE s’immole
políticament només perquè no s’atreveix a defensar una idea d’Espanya diferent de la que té el PP. Que ho trien ells? És cert. I que tenen
llibertat de fer-ho, també.
Però no em podeu negar que aquesta batalla per a veure qui és
més espanyol no diu molt sobre com són els nostres veïns…
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada