Benvolguts,
L'article a comentar avui és del directe.cat i es titula: Xantatge a la Generalitat: les distribuidores abusen de les
subvencions per doblar al català i en mantenen la discriminació.
Jo no sé qui gestiona tant malament els diners de la Generalitat.
Però sí que tinc experiència personal de qui gestionava malament els diners de
la meva empresa.
Només n’explico un cas. Era l’any 1984. La meva empresa era distribuïdora
de l’empresa de semiconductors Intel de California. El fabricant de microprocessadors Intel produïa uns Sistemes de
desenvolupament de projectes amb els seus productes de semiconductors,
concretament en aquest cas era per desenvolupar projectes basats en
microprocessadors d’alta gamma en aquell moment, sèries 386. Aquests sistemes,
que nosaltres importàvem sota demanda, eren ordinadors amb una aplicació per a
aquesta funció. I eren molt cars, 10.000€ al canvi.
I ara ve la facècia. Com que aquests sistemes de
desenvolupament eren molt cars, la meva empresa només tenia els indispensables,
normalment un. Tot
d’una me’n vaig adonar de la trampa que algun client havia fet, amb la
connivència del nostre departament de vendes. El cap del departament
de vendes m’havia portat una comanda d’un sistema de 10.000€, però em va dir que el
client necessitava urgentment un equip i que si li podíem deixar el nostre. Vàrem
acordar que sí, amb pagament al comptat, i li vàrem deixar el nostre sistema, que
era nou de trinca, momentàniament al client. Al cap d’unes setmanes vàrem saber
que el client, que tenia el nostre sistema en préstec, havia comprat un sistema
del mateix tipus a un segon distribuïdor d’Intel, de Madrid. Vaig intervenir-hi
jo directament i vaig comprendre què havia passat: el client no pensava comprar el nostre
equip però s’havia espavilat per tal que els venedors li deixessin el nostre tant
temps com calgués mentre gestionava la compra a l’altre distribuïdor. Quan se li va preguntar que per què no l’havia
comprat directament a l’altre distribuïdor ens va dir que els altres no en
tenien en estoc i a més que si n’haguessin tingut no li haurien prestat (potser
ja els tenien calats). A més ens va dir que mentre feia veure que ens el
compraven a nosaltres anaven usant el prestat de franc. I per acabar-ho d’adobar
va donar l’excusa que el nostre ja l’havien usat ells i per tant ja no era
nou...
La moral sembla que és que el client ens havia estafat.
I que havia abusat de la bona fe dels nostres venedors que no havien estipulat
exactament com es faria el negoci, a canvi de ves a saber què!
Si llegim en diagonal l’article sobre el doblatge veurem com
les distribuïdores fan xantatge i estafen a la Generalitat i sembla que se’ns pixin a la boca...
Tanmateix, si llegim atentament l’article veurem que la culpa no és de
les distribuïdores de Madrid (ells només estafen si en tenen oportunitat) sinó de
que el contracte per doblar al català i distribuir-ho en el territori de parla
catalana havia estat mal fet. Qui ha cobrat per fer aquest nyap? De qui és la culpa? I qui
pagarà els plats trencats?
I com es fan els contractes tipus plataforma Castor?
I com es fan els contractes entre ADIF i els carronyaires que fan de contractistes de manteniment,
que vàrem explicar ahir: 17/12/2015.
Vicenç Plans. Espanya: a la via morta. La manca d’inversions a Renfe/Adif
Rodalies ha provocat un estat de les estacions, les vies, i les seves zones
d’influència, del tot depauperat. Els contractistes d’ADIF, com a grans
beneficiats per activitats extraordinàries i urgents, giren quantioses factures
per estralls extraordinaris, fora de contracte, que sovint es paguen a preu
d’or.?
La meva opinió i la del articulista del directe.cat d’ahir és que aquests grans contractistes (o els grans distribuïdors
de films) en saben més que l’administració o l’administració es deixa enredar a canvi de ves
a saber què!
Vegem l’article del
directe.cat sobre xantatges a la Generalitat:
17 DE DESEMBRE DE 2015
17:00 H
Doblar al català
Star Wars li ha costat 97.000 euros de subvenció i estarà a un 3% de les sales
Plataforma per la llengua denuncia
aquest escàndol en tota regla: les distribuïdores privades de cinema van
acceptar doblar més pel·lícules en català si la Generalitat ho subvencionava.
Per protegir la llengua i fomentar-la a les sales, finalment s'arribà a un
acord amb el sector. Ara el problema és que les distribuïdores usen aquest
conveni per embutxacar-se quantitats de diners per després fer una mínima
distribució i programació de cinema en català, que és poc menys del 3%. Per
acabar-ho d'adobar, les distribuïdores espanyoles han assumit el 100% del cost
de doblar la pel·lícula al castellà. Plataforma per la llengua explica que no
és el primer cas.
Cartell que denuncia
l'abús de les empreses cap al català al cinema
© Plataforma per la
Llengua
Totes aquestes
empreses, amb seu a Madrid
Els catalans paguem molt més que qualsevol ciutadà espanyol per veure el cinema en la nostra llengua. El més escandalós és que després tenim molt poques oportunitats per trobar sales que projectin les pel·lícules en català, fet que evidencia el xantatge que exerceixen aquestes empreses, amb seu a Madrid, cap a la Generalitat.
Els catalans paguem molt més que qualsevol ciutadà espanyol per veure el cinema en la nostra llengua. El més escandalós és que després tenim molt poques oportunitats per trobar sales que projectin les pel·lícules en català, fet que evidencia el xantatge que exerceixen aquestes empreses, amb seu a Madrid, cap a la Generalitat.
Cap retorn de
beneficis
Segons dades del Departament de Cultura, en aquest cas, el doblatge de la pel·lícula al català ha costat 97.000€, que ha assumit la Generalitat de Catalunya, mentre que la versió en castellà ha estat assumida per la pròpia distribuïdora. Tenint en compte les bones perspectives de recaptació d'aquesta versió a taquilla, i que, com en els altres casos, no està previst que Disney retorni cap dels seus guanys a l'Administració catalana, l'ONG denuncia que aquest és un cas més d'una situació insostenible i injusta.
Un negoci rodó: subvencions i guanys
Segons dades del Departament de Cultura, en aquest cas, el doblatge de la pel·lícula al català ha costat 97.000€, que ha assumit la Generalitat de Catalunya, mentre que la versió en castellà ha estat assumida per la pròpia distribuïdora. Tenint en compte les bones perspectives de recaptació d'aquesta versió a taquilla, i que, com en els altres casos, no està previst que Disney retorni cap dels seus guanys a l'Administració catalana, l'ONG denuncia que aquest és un cas més d'una situació insostenible i injusta.
Un negoci rodó: subvencions i guanys
Segons un informe de
la Plataforma per la Llengua a partir de les dades del Departament de Cultura i
de Rentrak, les principals distribuïdores amb seu a Madrid han rebut
subvencions de gairebé 2,7 milions d'euros només per doblar en català en el
període 2012-2014. La recaptació a taquilla d'aquestes mateixes versions en
català que han rebut ajuts ha estat de gairebé 4,8 milions d'euros en aquest
mateix període. Les condicions en què es promocionen i s'acaben oferint les
versions catalanes als cinemes són clarament desfavoridores respecte a les
mateixes versions en espanyol. Tota aquesta situació no és una excepció, sinó
que s'emmarca en un context del tot anormal: el cinema en català que s'ofereix
a les sales és un irrisori 2'9%.
Campanya per
denunciar aquests fets
La Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya per sensibilitzar a la població i denunciar l'abús que fan aquestes empreses dels ajuts que reben pel doblatge en català, i fer propostes per tal de canviar aquesta situació. A través del webwww.elcatalaalcinema.cat vol impulsar la participació dels ciutadans perquè signin una carta per enviar a les grans distribuïdores en la qual es demana posar fi a aquest tracte discriminatori, i fa públic una llista de propostes per tal de canviar aquesta situació.
La Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya per sensibilitzar a la població i denunciar l'abús que fan aquestes empreses dels ajuts que reben pel doblatge en català, i fer propostes per tal de canviar aquesta situació. A través del webwww.elcatalaalcinema.cat vol impulsar la participació dels ciutadans perquè signin una carta per enviar a les grans distribuïdores en la qual es demana posar fi a aquest tracte discriminatori, i fa públic una llista de propostes per tal de canviar aquesta situació.
© Plataforma per la Llengua
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada