divendres, 18 de desembre del 2015

17/12/2015. Xantatges (o no) a la Generalitat. En un cas personal la moral sembla que és que el client ens havia estafat. I que havia abusat de la bona fe dels nostres venedors que no havien estipulat exactament com es faria el negoci. En el cas de les distribuïdores de Madrid la culpa no és de les distribuïdores sinó de que el contracte de distribució havia estat mal fet...

Benvolguts,

L'article a comentar avui és del directe.cat i es titula: Xantatge a la Generalitat: les distribuidores abusen de les subvencions per doblar al català i en mantenen la discriminació.

Jo no sé qui gestiona tant malament els diners de la Generalitat. Però sí que tinc experiència personal de qui gestionava malament els diners de la meva empresa.

Només n’explico un cas. Era l’any 1984. La meva empresa era distribuïdora de l’empresa de semiconductors Intel de California. El fabricant de microprocessadors Intel produïa uns Sistemes de desenvolupament de projectes amb els seus productes de semiconductors, concretament en aquest cas era per desenvolupar projectes basats en microprocessadors d’alta gamma en aquell moment, sèries 386. Aquests sistemes, que nosaltres importàvem sota demanda, eren ordinadors amb una aplicació per a aquesta funció. I eren molt cars, 10.000€ al canvi.

I ara ve la facècia. Com que aquests sistemes de desenvolupament eren molt cars, la meva empresa només tenia els indispensables, normalment un. Tot d’una me’n vaig adonar de la trampa que algun client havia fet, amb la connivència del nostre departament de vendes. El cap del departament de vendes m’havia portat una comanda d’un sistema de 10.000€, però em va dir que el client necessitava urgentment un equip i que si li podíem deixar el nostre. Vàrem acordar que sí, amb pagament al comptat, i li vàrem deixar el nostre sistema, que era nou de trinca, momentàniament al client. Al cap d’unes setmanes vàrem saber que el client, que tenia el nostre sistema en préstec, havia comprat un sistema del mateix tipus a un segon distribuïdor d’Intel, de Madrid. Vaig intervenir-hi jo directament i vaig comprendre què havia passat: el client no pensava comprar el nostre equip però s’havia espavilat per tal que els venedors li deixessin el nostre tant temps com calgués mentre gestionava la compra a l’altre distribuïdor. Quan se li va preguntar que per què no l’havia comprat directament a l’altre distribuïdor ens va dir que els altres no en tenien en estoc i a més que si n’haguessin tingut no li haurien prestat (potser ja els tenien calats). A més ens va dir que mentre feia veure que ens el compraven a nosaltres anaven usant el prestat de franc. I per acabar-ho d’adobar va donar l’excusa que el nostre ja l’havien usat ells i per tant ja no era nou...

La moral sembla que és que el client ens havia estafat. I que havia abusat de la bona fe dels nostres venedors que no havien estipulat exactament com es faria el negoci, a canvi de ves a saber què!

Si llegim en diagonal l’article sobre el doblatge veurem com les distribuïdores fan xantatge i estafen a la Generalitat i sembla que se’ns pixin a la boca...

Tanmateix, si llegim atentament l’article veurem que la culpa no és de les distribuïdores de Madrid (ells només estafen si en tenen oportunitat) sinó de que el contracte per doblar al català i distribuir-ho en el territori de parla catalana havia estat mal fet. Qui ha cobrat per fer aquest nyap? De qui és la culpa? I qui pagarà els plats trencats?

I com es fan els contractes tipus plataforma Castor?


La meva opinió i la del articulista del directe.cat d’ahir és que aquests grans contractistes (o els grans distribuïdors de films) en saben més que l’administració o l’administració es deixa enredar a canvi de ves a saber què!


Vegem l’article del directe.cat sobre xantatges a la Generalitat:

17 DE DESEMBRE DE 2015 17:00 H


Doblar al català Star Wars li ha costat 97.000 euros de subvenció i estarà a un 3% de les sales
Plataforma per la llengua denuncia aquest escàndol en tota regla: les distribuïdores privades de cinema van acceptar doblar més pel·lícules en català si la Generalitat ho subvencionava. Per protegir la llengua i fomentar-la a les sales, finalment s'arribà a un acord amb el sector. Ara el problema és que les distribuïdores usen aquest conveni per embutxacar-se quantitats de diners per després fer una mínima distribució i programació de cinema en català, que és poc menys del 3%. Per acabar-ho d'adobar, les distribuïdores espanyoles han assumit el 100% del cost de doblar la pel·lícula al castellà. Plataforma per la llengua explica que no és el primer cas.

Cartell que denuncia l'abús de les empreses cap al català al cinema
© Plataforma per la Llengua

Totes aquestes empreses, amb seu a Madrid
Els catalans paguem molt més que qualsevol ciutadà espanyol per veure el cinema en la nostra llengua. El més escandalós és que després tenim molt poques oportunitats per trobar sales que projectin les pel·lícules en català, fet que evidencia el xantatge que exerceixen aquestes empreses, amb seu a Madrid, cap a la Generalitat.

Cap retorn de beneficis
Segons dades del Departament de Cultura, en aquest cas, el doblatge de la pel·lícula al català ha costat 97.000€, que ha assumit la Generalitat de Catalunya, mentre que la versió en castellà ha estat assumida per la pròpia distribuïdora. Tenint en compte les bones perspectives de recaptació d'aquesta versió a taquilla, i que, com en els altres casos, no està previst que Disney retorni cap dels seus guanys a l'Administració catalana, l'ONG denuncia que aquest és un cas més d'una situació insostenible i injusta.

Un negoci rodó: subvencions i guanys
Segons un informe de la Plataforma per la Llengua a partir de les dades del Departament de Cultura i de Rentrak, les principals distribuïdores amb seu a Madrid han rebut subvencions de gairebé 2,7 milions d'euros només per doblar en català en el període 2012-2014. La recaptació a taquilla d'aquestes mateixes versions en català que han rebut ajuts ha estat de gairebé 4,8 milions d'euros en aquest mateix període. Les condicions en què es promocionen i s'acaben oferint les versions catalanes als cinemes són clarament desfavoridores respecte a les mateixes versions en espanyol. Tota aquesta situació no és una excepció, sinó que s'emmarca en un context del tot anormal: el cinema en català que s'ofereix a les sales és un irrisori 2'9%.

Campanya per denunciar aquests fets
La Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya per  sensibilitzar a la població i denunciar l'abús que fan aquestes empreses dels ajuts que reben pel doblatge en català, i fer propostes per tal de canviar aquesta situació. A través del webwww.elcatalaalcinema.cat vol impulsar la participació dels ciutadans perquè signin una carta per enviar a les grans distribuïdores en la qual es demana posar fi a aquest tracte discriminatori, i fa públic una llista de propostes per tal de canviar aquesta situació.
© Plataforma per la Llengua


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada