dilluns, 7 de desembre del 2015

06/12/2015. El PuntAvui. Editorial. Democràcia, més que constitució. Quan una constitució perd la capacitat d'adaptació a les circumstàncies es converteix en una cotilla política amb el risc que la funció ordenadora deixi de ser un marc i es converteixi en una gàbia. Si s'usa una eina com un llibre sagrat, la democràcia en surt perjudicada...

Benvolguts,

Avui és l'aniversari de l'aprovació de la Constitució Espanyola del 1978. Fa 37 anys. Recordem que amb la Constitució (amb soroll de sabres) els poderosos feixistes, militars, i nacional-catòlics del sanguinari règim franquista anterior es varen quedar al poder i ens varen encolomar una monarquia que no havíem demanat i que desgraciadament encara dura... 

L’Editorial del PuntAvui que comenta aquest aniversari el trobo massa de cotó fluix! No té prou trempera, segons el meu criteri.

L’escrit constata el que tothom diu i l’Editorial confirma, que és que una constitució rígida és com una gàbia. Avui per TV3 han explicat que la Constitució de Portugal feta el 1974 just sortint de l’interregne posterior a la Dictadura del Salazar, ha estat modificada 14 cops. La d'aquí 2 cops per adaptar-la a la UE.

Vegem què en diu la Viqui de la transició de Dictadura a República a Portugal, després de la mort del dictador el 1970:

El règim militar, però, no li sobrevisqué molts d'anys: la revolució dels clavells fou un aixecament militar que el 25 d'abril de 1974 provocà la caiguda de la dictadura salazarista que dominava el país des de 1933...

Diem que l’Editorial és tou, però tanmateix té frases encertades com:

·         Quan una constitució perd la capacitat d'adaptació a les circumstàncies es converteix en una cotilla política amb el risc que la funció ordenadora deixi de ser un marc i es converteixi en una gàbia.
·         Aquesta sensació d'obsolescència és la que, trenta-set anys després de la seva aprovació, es té des de Catalunya.
·         Si s'usa una eina com un llibre sagrat, la democràcia en surt perjudicada...

En un altre apunt d’aquest Bloc, s’explica com eren les Constitucions catalanes i les de tota la Confederació Catalano-Agagonesa des del segle XII fins al XVII, abans del 1714. En català es deien Constitucions, en plural, perquè eren una compilació de lleis, aprovades per les Corts Catalanes, que el rei tenia l’obligació de signar. 

En aquest enllaç ho explica:

El rei només legisla després d'escoltar les Corts, i les Corts paguen a manera de donatiu. A la tradició de les Corts de la Corona d'Aragó, li deien al rei: 


"Nós, que som tant com vós, i junts més que vós, us hem triat com el nostre Senyor i Rei si conserveu els nostres drets i llibertats, i si non, non".
  
En el gràfic hi ha un facsímil de les darreres Constitucions aprovades a Barcelona el 1705, durant la Guerra de Successió, sent-ne rei Carles III d'Augsburg (l'Arxiduc Carles que a la mort del seu pare Leopold I esdevingué Carles III).

Vegem ara l’Editorial del PuntAvui (en motiu del 37 aniversari de la Constitució espanyola de 1978:

6 desembre 2015 2.00 h

Democràcia, més que constitució

Les constitucions, en política, són el marc jurídic i polític sobre el qual es fonamenta l'organització d'un estat. En democràcia, les constitucions neixen com a reflex d'una voluntat de consens de la majoria de les forces polítiques. En democràcia, qualsevol carta magna que vulgui mantenir el seu esperit de protecció dels drets i les llibertats ha de ser prou flexible per anar incorporant les modificacions generades pel pas del temps i la successió de generacions de ciutadans. Quan una constitució perd la capacitat d'adaptació a les circumstàncies es converteix en una cotilla política amb el risc que la funció ordenadora deixi de ser un marc i es converteixi en una gàbia.

Aquesta sensació d'obsolescència és la que, trenta-set anys després de la seva aprovació, es té des de Catalunya. De fet, aquesta idea ja plana sobre la política catalana des de fa més anys, com a mínim els que fa que està en marxa el procés. Una norma màxima que el pas del temps ha demostrat que per a Catalunya va ser una solució de compromís per deixar enrere la temible dictadura, però que amb la consolidació del règim democràtic ha quedat estreta per a les legítimes i democràtiques aspiracions de la ciutadania catalana.

El pitjor de la situació no és pas que la pròpia norma sigui d'una rigidesa extraordinària, que ho és, fruit d'uns temps en què calia apuntalar l'edifici democràtic, sinó que la mentalitat estatista espanyola posa l'imperi de la llei per damunt de la raó democràtica i la judicialització de la política per damunt de la resolució política dels conflictes d'aquesta índole. Si s'usa una eina com un llibre sagrat, la democràcia en surt perjudicada.
Editorial PuntAvui

Comentari (molt encertat):

La Constituciò , la podem canviar, si volem . Ho diu el propi President del "Congreso ",

Sols falta que sumem més que la resta d´espanyols, fàcil, no ?

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada