dissabte, 26 de desembre del 2015

23/12/2015. Catalanofòbia. Jaume Sobrequés. L'Espanya anticatalana. L'anticatalanisme és el gran projecte nacional espanyol d'aquests inicis del segle XXI; és el factor cohesionador més sòlid de la societat espanyola. Agents polítics: Aznar, Pedro Sánchez, TC, el TS, El TSJCC, el Puente Aéreo, l’Ibex 35, la cadena 13 dels Bisbes, la Razón... Antes roja i antes azul que rota!

Benvolguts,
Avui ens fixem en l’article d’abans d’ahir al PuntAvui de l’historiador Jaume Sobrequés i Callicó de títol L'Espanya anticatalana.
En Sobrequés busca a través del comportament global de l’España Uniforme o puramente Constitucional les raons del Gran projecte nacional espanyol que ell en diu l'anticatalanisme. I no troba cap resposta que contradigui aquesta afirmació. La frase completa és:

L'anticatalanisme és el gran projecte nacional espanyol d'aquests inicis del segle XXI; és el factor cohesionador més sòlid de la societat espanyola

Si analitzem bé el títol, ens adonem que aquest factor cohesionador ha aparegut d’ençà de començaments del segle XXI. I aquests sentiments no neixen espontàniament. Aquests sentiments són atiats per agents polítics com ara l’Aznar que pronosticava que els cunyats es barallarien el dia de Nadal, el Wert que volia españolizar a los ninos catalanes, el Rajoy del plama fent signar al carrer contra l’Estatut de Catalunya, l’Iceta, la Chacón que va publicar un article a El País, junt amb el Felipe González que volia demostrar que un 5% de retallada de l’Estatut no era tan important, la Sanchez Camacho, el Pedro Sánchez, la Susana Díaz que diu que España no se rompe, el TC, el TS, El TSJCC, el Puente Aéreo, l’Ibex 35, la cadena 13 dels Bisbes, la Razón, etc.  Tots aquests agents polítics desestabilitzadors han aconseguir finalment que Catalunya es desconnecti...

Un dels comentaris diu: Ja ho deia el dictador assassí, antes roja que rota, però de fet aquesta frase era del Calvo Sotelo de l’any 1936, ara, però, és diferent. Ara s’hauria de dir com ja hem expressat més d’un cop:

Antes roja i antes azul que rota!

Només cal mirar el mapa de les darreres votacions del 20D, que l’Enric Juliana utilitzava sàviament en el seu article 24/12/2015. Enric Juliana.  El mapa del 20D muestra que la España del cambio está en el litoral.

De fet, els que ja hem desconnectat d’Espanya sabem que hi ha dues espanyes, que no són la blava i la roja, encara que s’hi assemblen sinó que són el Reino de Castilla i la perifèria, sobretot l’Espanya mediterrània, amb els antics regnes de Mallorca i de València i amb el Principat de Catalunya. En els mapes oficials dels segles XVIII (després del 1714) i XIX (1854) s’anomenaven aquestes dues espanyes com l’España Uniforme o puramente Constitucional i l’España incorporada o asimilada. Algun estudiós hauria d’esbrinar si les dues espanyes de l’Antonio Machado es corresponen a aquestes dues que la contesa electoral acaba de confirmar...


Vegem ara l’article d’en Sobrequés:

23 desembre 2015 2.00 h
L'Espanya anticatalana
Jaume Sobrequés i Callicó

L'anticatalanisme és el gran projecte nacional espanyol d'aquests inicis del segle XXI; és el factor cohesionador més sòlid de la societat espanyola

És habitual i comprensible que els nostres dirigents més significatius atribueixin a l'“Estat espanyol” la incessant acció política contra Catalunya, és a dir, que en facin responsables el govern i les altes institucions de la monarquia, entre les quals ocupa un lloc d'honor el Tribunal Constitucional. Defugen, doncs, referir-se a “Espanya”, amb el propòsit benintencionat de distingir entre aquest concepte i el d'“Estat-govern”.

Si realment això respongués a la realitat, voldria dir que la pregona animadversió contra Catalunya no hauria arrelat en tots els àmbits de la vida social, cultural i mediàtica, i que seria atribuïble només a la classe dirigent espanyola, la qual cosa fóra molt menys greu.
Per poca informació que tinguin els ciutadans de Catalunya; per poca estona que dediquin a escoltar les ràdios, a veure les televisions i a llegir els diaris espanyols; per poc que hagin tingut ocasió de viatjar per Espanya, sabran que el sentiment anticatalà ha arrelat amb força en tots els racons peninsulars i en tots els sectors socials.

Existeix un sol partit espanyol que sigui favorable al dret de Catalunya a decidir lliurement, pacíficament i democràticament el seu futur? No n'hi ha cap, perquè àdhuc aquells que parlen tramposament del dret de Catalunya a fer un referèndum, supediten aquest dret a condicions que saben impossibles, com ho són l'acord amb l'Estat i la reforma de la Constitució. Aquells que volen alleujar la seva mala consciència en aquesta qüestió arriben a parlar de federalisme, sabent que, a Espanya, no n'hi ha de federalistes, i per descomptat, mai referint-se a un federalisme asimètric.
Hi ha en tot el territori de l'Estat un sol mitjà de comunicació que no faci una despietada, insistent i bruta campanya contra les aspiracions catalanes? No n'hi ha ni un. Hi ha en el món intel·lectual, cultural, universitari un grup significatiu de persones que s'hagi manifestat explícitament respectuós amb el dret dels catalans a decidir el seu futur? No existeix. Ni entre la gent d'esquerres que va ser antifranquista i és demòcrata a l'espanyola, ni entre la gent de centre ni la de dreta. Algú ha llegit algun manifest d'artistes, de catedràtics o d'escriptors que sigui favorable a l'esmentat dret a decidir dels catalans? La resposta és no.

Algun català ha agafat mai un taxi a la capital d'Espanya en què el taxista, en sentir parlar català als clients, no hagi reaccionat amb menyspreu o que, com a mínim, s'hagi manifestat tolerant amb una suposada voluntat independentista del passatge? Em diuen que no.

Per tant, de la mateixa manera que els historiadors parlem avui de la Grècia clàssica, de l'Anglaterra victoriana, de la Itàlia renaixentista, de la França revolucionària o de l'Espanya franquista, els historiadors del futur, en estudiar la realitat espanyola dels nostres dies, i en cercar-ne el principal element identitari, hauran de parlar de l'Espanya anticatalana, com una subetapa de la seva història contemporània.

Així, l'anticatalanisme és el gran projecte nacional espanyol d'aquests inicis del segle XXI; és el factor cohesionador més sòlid de la societat espanyola.

L'anticatalanisme ha omplert de sentit una societat sense projecte col·lectiu engrescador, que va fent la viu viu sota el mediocre cabdillatge polític dels líders dels grans partits de l'Estat. 

L'“Espanya contra Catalunya”, doncs, està més viva que mai, pesi a qui pesi. Segurament a aquells que no paren de fomentar el sentiment anticatalà. Pobra Espanya! Una vegada més:

“Adéu, Espanya.”

I un desig: que en la distància retrobem l'harmonia i l'estimació que l'estar junts ha fet impossible.
Jaume Sobrequés


COMENTARIS 
+5 #1 L'AVI JOAQUIM ..
Només un petit comentari, aquest últim desig que tens no es compartit per molta gent, no puc ni vull estimar a qui m'odia, em menysprea i em vol esclau. Qui vulgui que pari l'altra galta.... no seré pas jo.
Dimecres, 23 desembre 2015 9.36
+1 #2 MIQUEL ALTIMIRES I ROS
Impossible explicar-ho millor.
Per fer una possible comparació es tracta de la mateixa campanya que varen iniciar els mal anomenats reis catòlics i l’església contra els jueus.
No varen parar fins a expulsar-los, d’aquesta atròfia que diuen Espanya.
Castella és així. És així de perversa. De perversa i intolerant.
Ja ho deia el dictador assassí, antes roja que rota.
Això ja ho hem vist en el camp empresarial, abans de cedir la compra a una empresa catalana, prefereixen donar el negoci a una empresa estrangera –Eon-
El que costa molt d’entendre, son aquells que encara proposen una entesa, o aquells que intenten una federació. Federació dominant. Cal estar folls.


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada