dilluns, 15 de maig de 2017

14/05/2017. Editorial. Vicent Partal. Alerta amb les trampes sobre el referèndum. «El perill és el filibusterisme. Que l’estat intente només, i remarque el només, guanyar temps i dividir». Alguns ho discuteixen, però jo crec que l’acord amb Espanya és millor que no la unilateralitat, sobretot quant a l’aplicació del resultat i molt especialment quant al reconeixement diplomàtic dels altres estats. L’única raó per a proposar la unilateralitat és la manca de resposta democràtica de l’altra part.

Benvolguts,

L’Estat és un trampós. 
La corrupció sobreïx per tots cantons. I tal com diu sempre en Vicent "Si en qualsevol lloc o afer hi ha les condicions per fer trampa, se’n fa!" Com la Llei de Murphy: Si alguna cosa pot anar malament, hi va!

I preguntem per què el nostre govern ha dit que està disposat a parlar de la data, de la pregunta i de tota la resta de coses.?

Per què ensenyar els atots???

Val a dir que entre els comentaris a l'article:

n'hi ha d'interessants com aquest:

Josep Maria Martín

15.05.2017  |  09:04

A) España no pot canviar de la nit al dia. Només ens dividirà i ens farà perdre temps i votants.
B) Catalunya va ser sotmesa (i esclavitzada) per la força bruta. “Derecho de conquista”.
C) El nostre Govern actua amb un complex d'inferioritat sense denunciar els diferents genocidis (cultural, de la nostra legalitat, espoli econòmic, guerres..)
D) No et pots fiar d’aquell que mai, mai ha demanat perdó per haver subjugat i mort gent.
Senyor Puigdemont, no voldríem un president que confiés com una ovella sense sentit crític i de denúncia de totes, totes, les injustícies de segles.
Però el més clar, curt i definitiu és: 

Carles Torra
15.05.2017  |  09:04
Referèndum al setembre i es guanya a partir del 50%+1vots, sigui quina sigui la participació, donat que tothom pot, si vol, votar. Tota la resta: collonades!!!

L'article toca aquest tema. Tanmateix considerem que la política franquista tal com diu en Partal té molts recursos i hem pensat que un bon acudit ho fa més entenedor i eventualment ens pot fer més previnguts. 

Vegem el genial acudit  d'en Ferreres de fa dos o tres anys però que és de rabiosa actualitat: 


Vegem ara l’Editorial d’avui de Vilaweb:


Alerta amb les trampes sobre el referèndum

«El perill és el filibusterisme. Que l’estat intente només, i remarque el només, guanyar temps i dividir»


 14/05/2017  22:00
El president Puigdemont, aquests darrers dies, ha introduït un matís en el discurs sobre el referèndum que alguns independentistes han rebut amb nervis. Ha dit que l’única manera d’ajornar la consulta seria que el govern espanyol es mostràs decidit a parlar-ne i a convertir-la en un referèndum acordat. No discutiré pas que si Espanya accepta de fer un referèndum acordat siga lògic que la data també s’haja d’acordar, però alerta amb les trampes.
Cal recordar que, del començament del procés ençà, l’aspiració de la gran majoria dels independentistes, i del conjunt del país, ha estat d’aconseguir un referèndum a l’escocesa. Alguns ho discuteixen, però jo crec que l’acord amb Espanya és millor que no la unilateralitat, sobretot quant a l’aplicació del resultat i molt especialment quant al reconeixement diplomàtic dels altres estats.

L’única raó per a proposar la unilateralitat és la manca de resposta democràtica de l’altra part.

Final del formulari
En aquest context, si l’estat espanyol diu que està disposat a parlar del referèndum d’independència i, doncs, de les conseqüències que se n’han de derivar, crec que seria un gran error refusar aquesta negociació. 

Evidentment, sempre que es parle del referèndum d’independència. No d’una altra cosa.

Tanmateix, el perill és el filibusterisme. Que l’estat intente només, i remarque el només, guanyar temps i dividir. No li serà fàcil, perquè el simple fet que acceptàs de parlar del referèndum seria una victòria tan gran de l’independentisme que em sembla impossible que puga passar. Però hem vist de tot, en aquest món (Aznar, el 1998, tractant ETA de ‘moviment basc d’alliberament’, per exemple) i, per tant, fins el darrer segon jo no descartaria pas que acabassen acceptant això que avui és inacceptable.

Ara imaginem-nos que ho fan. El govern ha dit que està disposat a parlar de la data, de la pregunta i de tota la resta de coses. La data té un marge de discussió ben limitat. Si el govern espanyol proposa res que vaja més enllà d’uns pocs mesos, és evident que no es pot acceptar. Sobre la pregunta, la discussió ja és més complicada, però podria haver-hi un límit clar: siga quina siga, s’ha de demanar sobre la independència. O bé en format dual –sí o no–, o bé en format de propostes –independència o proposta del govern espanyol. [???]

Però en la resta de qüestions és on hi ha la possible trampa
  • Perquè ara imaginem-nos que el govern espanyol reclama que el vot favorable siga del 70% per a acceptar-ne el resultat. 
  • O que si guanya el els espanyols han de votar si ho accepten o no. 
  • O que abans de reconèixer l’estat català cal canviar la constitució espanyola. 
  • O què… 
El catàleg de provocacions seria inacabable i embolicar-se en una negociació com aquesta podria ser extremadament perillós. Perquè tal vegada ens faria perdre un dels arguments clau de la situació actual, que és que la manca de resposta de l’estat espanyol legitima l’acció de la Generalitat.

Supose que al govern en són conscients i interprete que això que fan també és part d’una jugada tàctica. La cosa és deixar-ho tan fàcil com siga possible al govern espanyol perquè si, malgrat tot, diu que no, aquest ‘no’ vaja a favor de la nostra unilateralitat posterior. És possible que aquest risc pague la pena, tot i que em sembla que la posició espanyola ja és clara. 

Però el govern ha de ser conscient que obrir ara la possibilitat d’un ajornament és inquietant, perquè tots havíem assumit que l’expressió ‘referèndum o referèndum’ tenia una data màxima: el mes de setembre. 

Esperem que el 22 de maig, en la conferència que Puigdemont, Junqueras i Romeva faran a Madrid, tot quede definitivament clar.

Vicent Partal

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada