dilluns, 22 de maig de 2017

22/05/2017. PPSOE. Doncs a veure ara què farà Sánchez…«Enhorabona i estarem a l'aguait. Escèpticament a l'aguait».Tenia tot l’aparell en contra, la vella guàrdia, més de la meitat dels presidents territorials. I els grans mitjans, d’una manera que feia vergonya i tot. El poder, amb majúscules i sense concessions, s’havia decantat tot en bloc cap a Susana Díaz, malgrat que ja es veu que és una dirigent molt poc preparada intel·lectualment. Com els cacics tradicionals, exactament igual.

Benvolguts,

Quan en Partal diu:

(...) A la dreta econòmica, sobretot.

Hem de recordar la frase d’auto flagel·lació de l’esquerra caviar francesa (o la dreta?) que diu:
Le coeur a gauche... et le portefeuille a droite!

Aquest és el dilema. Sembla que tots els que proposaven, directament o d’amagat, els barons, l’aparatxic, que es votés Susana Díaz (l’esquerra caviar francesa), que a Catalunya en un cert moment es va anomenar la gauche divine, transformada pels enemics en la gauche qui rit, sembla diem que tota aquesta gent eren enemics irreconciliables de Pedro Sánchez (enemics com Rajoy i Puigdemont, per entendre’ns).

I com actuaran ara?

Vegem que en diu, exquisidament en Vicent Partal al seu Editorial d’avui: 

Doncs a veure ara què farà Sánchez…

«Enhorabona i estarem a l'aguait. Escèpticament a l'aguait»



 22/05/2017  01:24

Joan Fuster, amb aquell escepticisme sa que gastava, va canviar en una ocasió el sonet caputxí de ‘Pus parla’n cathalà, Déu li’n don glòria’ per un racionalista i serè ‘Puix que parla en català, vejam què diu’. La conversió del concepte, un tall epistemològic en una sola frase, serviria perfectament per a interpretar això que va passar ahir dins el Partit Socialista Obrer Espanyol. Punys alçats i ‘Internacional’, com feia dècades que no vèiem.

Doncs vejam què diu…

Sens dubte, la victòria de Sánchez és espectacular i molt significativa. Tenia tot l’aparell en contra, la vella guàrdia, més de la meitat dels presidents territorials. I els grans mitjans, d’una manera que feia vergonya i tot. El poder, amb majúscules i sense concessions, s’havia decantat tot en bloc cap a Susana Díaz, malgrat que ja es veu que és una dirigent molt poc preparada intel·lectualment. Díaz no tenia prou fusta de líder per al paper que volien que jugàs, però ella i molts confiaven en la mà de ferro de la maquinària del partit. Una dada ho explica tot i ens diu el perquè: ha aconseguit menys vots (secrets) que no avals (públics) tenia.

Com els cacics tradicionals, exactament igual.

Sánchez va escenificar ahir el tomb del PSOE cap a l’esquerra, però cal veure què farà ara. En primer lloc, perquè el paquiderm que és el socialisme espanyol no se sap encara on pararà ni com –cal no descartar-hi ni l’escissió ni el colp d’estat. En segon lloc, perquè Sánchez, al cap i a la fi, no és cap desconegut: puny alçat i ‘Internacional’ emocionada ahir, però quan va poder pactar un govern va pactar amb Ciutadans; no ho hem pas d’oblidar, això, ara. I en tercer lloc perquè a Europa això que sembla que passa a Espanya ja ho han vist a França i a la Gran Bretanya. Hamon i Corbyn són pedrosánchezs triturats per la maquinària del partit a còpia de fer-los el buit, abandonats al ras o canviats per marques noves, més desacomplexadament a la dreta. A la dreta econòmica, sobretot.

Siga com siga, Sánchez torna a la primera fila de la política en un moment molt intens. Avui mateix no tindrà més remei que dir alguna cosa sobre la proposta que el president Puigdemont farà a Madrid. I li recordaran que un dels motius pels quals no va ser president del govern és perquè no va voler acceptar el referèndum català. Que, en això, tant se val l’un com l’altra… I potser demà també haurà de dir alguna cosa sobre la moció de censura presentada per Podem, amb els dirigents del qual manté una relació pèssima. Ep! I si diu res ho farà sense ni tan sols saber si els seus presumptes diputats el votarien, perquè la mala educació i el mal perdre que va demostrar ahir al vespre Susana Díaz no fan pensar precisament en un viatge senzill per al nou secretari general del PSOE.

De manera que enhorabona i estarem a l’aguait. Escèpticament a l’aguait, com ens va ensenyar el mestre Fuster.
Vicent Partal

Joan A. ForèsReflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada