dimarts, 30 de maig de 2017

29/05/2017. Salvador Cot. El 'señor Pusdemón'. "El règim que representa Soraya Sáenz de Santamaría té un suport residual a Catalunya, molt inferior a la legitimitat del Parlament de Catalunya o el Govern". La vicepresidenta Sáenz de Santamaría s'ha referit contínuament al president Carles Puigdemont com a "señor Pusdemón", evitant reconèixer-li el càrrec institucional i rebaixant-lo al nivell un ciutadà qualsevol. La segona part de la tàctica és singularitzar la part catalana en una sola persona, a qui se li atribueixen suposats vicis i defectes, com la prepotència o l'obcecació. Així eludeixen l'evidència d'una majoria al Parlament per reduir-ho tot a una dèria personal.

Benvolguts,

Des de fa mesos, els polítics catalans no són  reconeguts a Madrid. L'SSS ignorava ahir la dignitat de Puigdemont, l'encara representant de l'Estat a Catalunya. Carme Forcadell no va ser felicitada per ningú del Gobierno de Madrid ni pel Juanca de l'època quan fou elegida presidenta del Parlament! Puigdemont, Junqueras i Romeva no van existir per ningú del Gobierno quan feren la seva conferència a Madrid el dilluns passat, ni per la Carmena que els havia facilitat el local no sabem si pagant o de franc.

Aquest capítol d’ahir que analitza el Salvador Cot  forma part de l'actual política del PP, de negligir, d'ignorar, els polítics catalans. 

De fet fan com els nens petits que es tapen els ulls amb un tovalló i diuen que no hi són!

En Salvador Cot ens explica una variant del manual ja popularitzat per altres pensadors, entre ells Gandhi, tal com explica el Gargotaire.

Vegem l'article:


El 'señor Pusdemón'

"El règim que representa Soraya Sáenz de Santamaría té un suport residual a Catalunya, molt inferior a la legitimitat del Parlament de Catalunya o el Govern"

per Salvador Cot 

29/05/2017

Cap idea nova des del Pla Ibarretxel'Estat continua aplicant l'antiga plantilla basca al conflicte que té, actualment, amb la societat catalana. Per això aquest dilluns la vicepresidenta Sáenz de Santamaría s'ha referit contínuament al president Carles Puigdemont com a "señor Pusdemón", evitant reconèixer-li el càrrec institucional i rebaixant-lo al nivell d’un ciutadà qualsevol

La segona part de la tàctica és singularitzar la part catalana en una sola persona, a qui se li atribueixen suposats vicis i defectes, com la prepotència o l'obcecació. 

Així eludeixen l'evidència d'una majoria al Parlament per reduir-ho tot a una dèria personal. 

Però el procés català no és una obsessió individual. Tots els polítics catalanistes estan falcats per baix per una societat molt polititzada i conscient de que es juga el futur de les pròximes generacions. A més, el règim que representa Soraya Sáenz de Santamaría té un suport residual a Catalunya, molt inferior a la legitimitat del Parlament de Catalunya o el GovernEvidentment, és l'Estat qui té la força. Però aquesta força només és efectiva si es pot aplicar selectivament.

 No hi ha pla Puigdemont i, per tant, no hi ha repressió fàcil. 

L'Estat vol esclafar un referèndum que demana un vuitanta per cent de la societat catalana, amb centenars de milers de persones disposades a mobilitzar-se en un moment de crisi aguda provocada des de Madrid.

Efectivament, el señor Pusdemón té una idea, però no està sol. Ni de lluny.


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada