dimecres, 17 de maig de 2017

17/05/2017. Franquisme. Infraestructures. Xevi Xirgo. Ens prenen el pèl. “Lluny de solucionar les cues al Prat, encara ens acollonen dient-nos que a l'estiu n'hi haurà més. En Xevi Xirgo explica el que passa i es pregunta el perquè passa. Doncs que no sigui tant innocent i raoni. Es un raonament fàcil. Forma part de la guerra per terra, mar i aire, que l’estat espanyol franquista ens fa, subtilment i eficaçment. Fins que els passatgers decideixin deixar estar Barcelona i passar per l’aeroport de Madrid...

Benvolguts,

Problemes de retards en l’actuació dels funcionaris de la policia espanyola. Ja durant la dictadura es produïen aquests atacs de l’Estat (que sempre guanya) contra Catalunya.

Explicarem el com i el perquè amb un parell d’exemples.

En la nostra activitat professional nosaltres teniem contactes amb l’Aeroport durant el franquisme i un dia un company em va explicar que a Barcelona hi havia un mal crònic que era la manca d’efectius, de funcionaris de duanes. Deia ell que no feien prou concursos d’entre els duaners per venir a Barcelona. I què passava? Que les mercaderies trigaven una o dues setmanes a ser despatxades. En els materials electrònics que nosaltres importàvem aquest retard era relativament important encara que ja hi estàvem acostumats i la butxaca de l’empresa se’n ressentia. I la dels nostres clients també. España y yo somos así señora, deia una frase feta. I el Perich s’hi rabejava preguntant si era per sempre. I ara podem respondre al Perich i dir: 

Doncs sí. És per sempre!

El problema gros era pels que importaven o exportaven productes peribles com verdures o similars. La solució que havien adoptat les grans empreses era fer passar els productes per la duana de Madrid que tenia prou personal i anava ràpida. Era més car però funcionava, encara que anava conta la butxaca de l’empresa. La continuació era que les grans empreses instal·laven els seus magatzems logístics a Madrid que els sortia més barat. I ja està feta la trampa, com ara!

Gràcies al mal tracte consuetudinari que comporta la gestió d’aeroports o del que sigui, corria la brama que era més fàcil i ràpid importar o exportar per Madrid. I amb això Madrid creixia (com ara) i Barcelona no creixia tant.

No sé si recordeu que en els anys 50 les matrícules de vehicles (els Seats van sortir al mercat en aquesta època) de Barcelona i de Madrid eren força similars. I per què si Barcelona era més potent i havia de tenir més matrícules? Doncs molt fàcil. Quan la tendència de matricular a Barcelona era més alta que la de Madrid, l’estat franquista bloquejava i ralentia la matriculació de vehicles a Barcelona, fins que Madrid tornava a anar al davant...

Val la pena (i la pena que ens fa) veure exemples com el de l’apunt sobre infraestructures que expliquem a continuació. S’estan construint centres logístics a Ciudad Real, ells en diuen “ports secs”, que permetrant avituallar Madrid amb grans avions de càrrega com si tingués port. Fàcilment i econòmicament. I qui paga? L’Estat, o sigui nosaltres el poble. I de qui són els terrenys erms on es construeixen els “ports”? Doncs de les grans famílies de la casta, que els usaven com a terrenys de caça, i ara n’han tret immensos beneficis amb la revaloració dels terrenys!

En resum, En Xevi Xirgo explica el que passa i es pregunta el perquè passa. Doncs que no sigui tant innocent i raoni. És un raonament fàcil.

Forma part de la guerra per terra, mar i aire, que l’estat espanyol franquista ens fa, subtilment i eficaçment. Fins que els passatgers decideixin deixar estar Barcelona i passar per l’aeroport de Madrid...

Vegem ara l’article del Xevi Xirgo:

17 maig 2017 2.00 h

Ens prenen el pèl

Xevi Xirgo - Xxirgo@Elpuntavui.Cat

“Lluny de solucionar les cues al Prat, encara ens acollonen dient-nos que a l'estiu n'hi haurà més


Preparin-se si aquest estiu han d'agafar algun vol a l'aeroport del Prat perquè és més que probable que es trobin cues al control de passaports. Cues de mitja, una, dues o tres hores, com les que hi ha hagut aquests darrers dies. Ens ho diuen així i es queden tan tranquils. Jo crec que ens acollonen, que ens prenen el pèl. Per Setmana Santa n'hi va haver i no hi van posar remei. I aquest cap de setmana passat n'hi ha tornat a haver i tampoc hem vist ningú donant explicacions. Ni Enric Millo (no sé què hi fas, de delegat, si simplement la teva gran aportació és dir que, de cues, n'hi ha arreu), ni el ministre de torn ni ningú. Han sortit només extraoficialment uns senyors de la Policía Nacional per explicar-nos que els falten efectius, que l'aeroport no està preparat i que ens anem fent a la idea que això va per llarg. No vols caldo? Dues tasses! No volen cues? Doncs en tindran més! I no passa res. Tothom ens explica per què passa (que si no hi ha agents, que si la nova normativa de control, que si els vols s'acumulen...), però encara no han entès que a nosaltres se'ns en fum, el perquè passa. Nosaltres el que volem és que això no passi. Perquè voreja el ridícul, que ens expliquin que en determinats moments coincideixen massa vols. Que no estan programats? Que no tenen uns horaris? O és que aterren de cop i de sorpresa? Ens prenen per imbècils, donant-nos segons quines explicacions de pati de col·legi. Si hi ha molts vols programats a la mateixa hora, doncs que hi posin més agents, a fer els tràmits. Perquè un entén que s'hagi d'esperar una estona, però no una hora, ni dues, ni tres. Si hi falten més punts de control, que els posin. Si hi falten més agents, que els posin. Però que no ens acollonin. Uns amagant el cap sota l'ala, uns altres passant-se la pilota entre ells (que si la Policía Nacional, que si Aena, que si Foment...), i els altres dient que no hi poden fer res. Dir-nos ara que ens anem preparant, que aquest estiu hi tornarà a haver cues al Prat, voreja l'insult; en fan mofa i befa, que dèiem anys enrere. I no deixa de ser un intent d'amagar la seva inutilitat i ineficàcia. Facin el favor i solucionin-ho.

Xevi Xirgo

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada