diumenge, 21 de maig del 2017

19/05/2017. Franquisme. Referèndum. Eduard Voltas. La dansa de la llibertat. "Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme". En un país normal l’urna és només el procediment. Aquí l’urna s’ha convertit ella mateixa en el conflicte. La manera que està tenint l’estat d’enfocar les demandes catalanes està violentant i ofenent la societat catalana molt més enllà de l’independentisme, i en conseqüència aquest es troba molt acompanyat. Ha nascut un catalanisme nou que mai respon com ho feia abans. Ha decidit ballar la dansa de la llibertat.

Benvolguts,

En Voltas, periodista brillant, molt treballador, company de l’ANC de Sant Martí, només fa un article a la setmana a El Mon, però cal llegir-lo! 

Avui en la presentació ens dóna les claus de la seva idea: "Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme".

Amb frases molt encertades:
·         En un país normal l’urna és només el procediment. Aquí l’urna s’ha convertit ella mateixa en el conflicte.
·         En un debat referèndum sí o no, on una part vol posar urnes i l’altra requisar-les i destruir-les, només hi ha un guanyador possible i aquest és l’independentisme.
·         La manera que està tenint l’estat d’enfocar les demandes catalanes està violentant i ofenent la societat catalana molt més enllà de l’independentisme, i en conseqüència aquest es troba molt acompanyat.
·         Catalunya vol debatre i decidir sobre la independència i no admetrà que se li negui el dret a fer-ho. L’estat ha portat el debat al pitjor terreny per als seus interessos, amb bonus track incorporat: mostrant-se demofòbic, aconsegueix que molts partidaris del sí a les urnes s’acostin al sí a la independència.
·         No és cert, a més, que el problema sigui el PP. En la qüestió del referèndum, la posició del PSOE i la de C’s és idèntica a la del PP: no n’hi pot haver perquè la sobirania és única i inqüestionable.
·         Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme. Ha nascut un catalanisme nou que mai respon com ho feia abans perquè ara es mira el món des d’un altre punt de vista. Guanyarà o perdrà, però ha decidit ballar la dansa de la llibertat.

Vegem ara l’article:

La dansa de la llibertat

"Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme"



19/05/2017

Doncs ja tenim l’urna instal·lada al centre de la política catalana i també de l’espanyola. En un país normal l’urna és només el procediment, l’eina a través de la qual es resolen els conflictes polítics. L’urna és neutra i la batalla política es centra en quina papereta s’hi introdueixAquí no, aquí l’urna s’ha convertit ella mateixa en el conflicte. L’estat renuncia al debat independència sí o no i, a base de prohibicions, querelles i amenaces porta el debat a referèndum sí o no, urnes sí o no. A banda de democràticament dubtós, no sembla molt intel·ligent: en un debat democràtic independència sí o no, resolt a través d’un referèndum acordat a l’escocesa, l’estat tindria possibilitats de guanyar (diria que bastantes);

però en un debat referèndum sí o no, on una part vol posar urnes i l’altra requisar-les i destruir-les, només hi ha un guanyador possible i aquest és l’independentisme.

L’acte unitari d’ahir a favor del referèndum n’és una prova molt clara. En el marc d’un debat normalitzat sobre la independència amb l’estat fent campanya democràtica pel no, moltes de les entitats i algun partit que van assistir a l’acte d’ahir estarien de forma natural al costat del no. I encara més si el no anés acompanyat d’una proposta positiva de nou estatuts jurídicopolític per a Catalunya. L’independentisme estaria sol. Amb tota la seva força, que no és poca, però sol. En canvi, la manera que està tenint l’estat d’enfocar les demandes catalanes està violentant i ofenent la societat catalana molt més enllà de l’independentisme, i en conseqüència aquest es troba molt acompanyat.

Catalunya vol debatre i decidir sobre la independència i no admetrà que se li negui el dret a fer-ho. L’estat ha portat el debat al pitjor terreny per als seus interessos, amb bonus track incorporat: mostrant-se demofòbic, aconsegueix que molts partidaris del sí a les urnes s’acostin al sí a la independència.

No és cert, a més, que el problema sigui el PP. En la qüestió del referèndum, la posició del PSOE i la de C’s és idèntica a la del PP: no n’hi pot haver perquè la sobirania és única i inqüestionable.
 Per això el mur que tenim al davant és estructural, perquè és compartit transversalment per la política espanyola (amb l’honrosa excepció de Podemos) i per la judicatura, l’alt funcionariat, l’Íbex, l’exèrcit, la conferència episcopal i els grans mitjans de comunicació. No, el problema no és el PP, i és per això que el gruix del catalanisme ha deixat enrere el “Si tu no hi vas, ells tornen”: perquè és un esquema antic i superat per les evidències.

En aquest context, la resposta del govern català a la invitació trampa de Soraya és una mostra més de fins a quin punt la política catalana ha interioritzat l’existència i la irreversibilitat del mur i ha saltat de pantalla. 

Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme. Ha nascut un catalanisme nou que mai respon com ho feia abans perquè ara es mira el món des d’un altre punt de vista. Guanyarà o perdrà, però ha decidit ballar la dansa de la llibertat.

Eduard Voltas

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada