Benvolguts,
En Voltas, periodista brillant, molt treballador, company de
l’ANC de Sant Martí, només fa un article a la setmana a El Mon, però cal
llegir-lo!
Avui en la presentació ens dóna les claus de la seva idea: "Posant l’exercici del dret
d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a l’autonomisme".
Amb frases molt encertades:
·
En un país normal l’urna és només el procediment. Aquí l’urna s’ha
convertit ella mateixa en el conflicte.
·
En un debat referèndum sí o no, on una part vol posar urnes i l’altra
requisar-les i destruir-les, només hi ha un guanyador possible i aquest és
l’independentisme.
·
La manera que està tenint l’estat d’enfocar les demandes catalanes està
violentant i ofenent la societat catalana molt més enllà de l’independentisme,
i en conseqüència aquest es troba molt acompanyat.
·
Catalunya vol debatre i decidir sobre la independència i no admetrà que
se li negui el dret a fer-ho. L’estat ha portat el debat al pitjor terreny per
als seus interessos, amb bonus track incorporat: mostrant-se demofòbic,
aconsegueix que molts partidaris del sí a les urnes s’acostin al sí a la
independència.
·
No és cert, a més, que el problema sigui el PP. En la qüestió del
referèndum, la posició del PSOE i la de C’s és idèntica a la del PP: no n’hi
pot haver perquè la sobirania és única i inqüestionable.
·
Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia
respecte a l’autonomisme. Ha nascut un catalanisme nou que mai respon com ho
feia abans perquè ara es mira el món des d’un altre punt de vista. Guanyarà o
perdrà, però ha decidit ballar la dansa de la llibertat.
Vegem ara l’article:
La dansa de la llibertat
"Posant
l’exercici del dret d’autodeterminació en el centre, tot canvia respecte a
l’autonomisme"
per Eduard Voltas
19/05/2017
Doncs ja tenim l’urna instal·lada al centre de la
política catalana i també de l’espanyola. En un país normal l’urna és només el procediment, l’eina
a través de la qual es resolen els conflictes polítics. L’urna és
neutra i la batalla política es centra en quina papereta s’hi introdueix. Aquí no, aquí l’urna s’ha convertit ella
mateixa en el conflicte. L’estat
renuncia al debat
independència sí o no i, a base de prohibicions,
querelles i amenaces porta el debat a referèndum sí o no, urnes sí o no. A banda de democràticament dubtós, no sembla
molt intel·ligent: en un debat democràtic independència sí o no, resolt a
través d’un referèndum acordat a l’escocesa, l’estat tindria possibilitats de
guanyar (diria que bastantes);
però en un debat referèndum sí o no, on una part vol posar
urnes i l’altra requisar-les i destruir-les, només hi ha un guanyador possible
i aquest és l’independentisme.
L’acte unitari d’ahir
a favor del referèndum n’és una prova molt clara. En el marc d’un debat normalitzat sobre la
independència amb l’estat fent campanya democràtica pel no, moltes de les
entitats i algun partit que van assistir a l’acte d’ahir estarien de forma
natural al costat del no. I encara més si el no anés acompanyat d’una proposta
positiva de nou estatuts jurídicopolític per a Catalunya. L’independentisme
estaria sol. Amb tota la seva força,
que no és poca, però sol. En canvi, la manera
que està tenint l’estat d’enfocar les demandes catalanes està violentant i
ofenent la societat catalana molt més enllà de l’independentisme, i
en conseqüència aquest es troba molt acompanyat.
Catalunya vol debatre i decidir sobre la independència i no
admetrà que se li negui el dret a fer-ho. L’estat ha portat el debat al pitjor
terreny per als seus interessos, amb bonus track incorporat: mostrant-se demofòbic,
aconsegueix que molts partidaris del sí a les urnes s’acostin al sí a la
independència.
No és cert, a més, que el problema sigui el PP.
En la qüestió del referèndum, la posició del PSOE i la de C’s és idèntica a la
del PP: no n’hi pot haver perquè la sobirania és única i inqüestionable.
Per això el mur que tenim al davant és estructural, perquè és
compartit transversalment per la política
espanyola (amb l’honrosa excepció de Podemos) i per la judicatura, l’alt funcionariat, l’Íbex, l’exèrcit,
la conferència episcopal i els grans mitjans de comunicació. No,
el problema no és el PP, i és per
això que el gruix del catalanisme ha deixat
enrere el “Si tu no hi vas, ells tornen”: perquè és un esquema
antic i superat per les evidències.
En aquest context, la
resposta del govern català a la invitació
trampa de Soraya és una mostra més de fins a quin punt la política catalana ha interioritzat l’existència i la irreversibilitat del mur i ha saltat de pantalla.
Posant l’exercici del dret d’autodeterminació en el
centre, tot canvia respecte a l’autonomisme.
Ha nascut un catalanisme nou que mai respon com ho feia abans perquè ara es
mira el món des d’un altre punt de vista. Guanyarà o perdrà, però ha decidit
ballar la dansa de la llibertat.
Eduard Voltas
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada