dimarts, 30 de maig de 2017

27/05/2017. Andreu Barnils. Vosaltres, els porcs de George Orwell. «Un representant de Syriza ha vingut a dir-nos com hem de fer el referèndum». Aquesta novel·la explica la revolució d’uns animals contra el granger que els explotava de mala manera. I es veu que els porcs eren uns dels grans revolucionaris. Passa que un cop el granger ha estat derrotat, els porcs agafen el poder i fan exactament el mateix que el granger: explotar la resta dels animals. Fer justament la mateixa cosa contra la qual lluitaves. Això seria fer el porc d’Orwell.

Benvolguts,

Encara que el tema clau de la Rebelió dels animals o Rebelió a la Granja de George Orwell no ha estat tocat encara en aquest Bloc, mereixia ser-hi perquè és la representació fidel, més o menys estrafeta, del capteniment dels polítics, sobretot quan estan en ramat! Els animals revoltats i convertits en gestors de la Granja exploten els altres animals com abans ells eren explotats.

En el Bloc hem utilitzat altres paròdies com per exemple la del País dels Cecs d’H.G. Wells, on s’explica com un explorador solitari troba en l’Amèrica del Sud una tribu aïllada de la resta del mon que degut a una malaltia endèmica fa que tots els habitants siguin cecs. L’explorador com a home que hi veu creu que ràpidament pot integrar-se a la tribu i fer-se’n el rei. Comença a fer-hi vida en comú i  s’enamora d’una noia molt dolça i maca, però vist el seu capteniment des del punt de vista dels ancians de la tribu, consideren que està malalt ja que ells com que són cecs i com que són en un país tropical treballen de nit que no fa tanta calor cuidant el ramat de cabres, munyint-les, llaurant els horts de verdures i els camps de fruiters i l’explorador es mostra molt maldestre en aquests afers. Així doncs els anciants cecs el palpen intentant trobar quina malaltia deu tenir, quin pot ser el problema de la seva ineptitud per treballar i arriben a la conclusió que les dues protuberàncies que té a la cara, i que ells no tenen, formen part de la seva anomalia, de la seva malaltia i conclouen que si li extirpen les protuberàncies se li resoldran els problemes... Aquesta història que jo vaig llegir quan era adolescent em va fer veure que les anomalies que els castellans ens troben als catalans, per exemple que parlem una llengua estranya que ells no comprenen (de fet no comprenen més que la seva i amb prou feines), i que per tant si ens extirpen l’anomalia no hi haurà problemes de convivència entre els dos pobles, i fan tot el que poden des de fa més de 500 anys per eliminar l’anomalia...

O una altra facècia de la Rebelió dels animals, la que demostra que no totes les democràcies són iguals. N'hi ha unes que són més iguals que altres...

Bé, ens plau incorporar al Bloc l’article de l’Andreu Barnils, que mostra també una determinada faceta del capteniment dels polítics del país del costat.

Vegem l’article:


Vosaltres, els porcs de George Orwell

«Un representant de Syriza ha vingut a dir-nos com hem de fer el referèndum»



 27/05/2017  22:00

Tothom que hagi llegit La rebel·lió dels animals, de George Orwell, recordarà perfectament el paper que hi juguen els porcs. Aquesta novel·la explica la revolució d’uns animals contra el granger que els explotava de mala manera. I es veu que els porcs eren uns dels grans revolucionaris. Passa que un cop el granger ha estat derrotat, els porcs agafen el poder i fan exactament el mateix que el granger: explotar la resta dels animals. Fer justament la mateixa cosa contra la qual lluitaves. Això seria fer el porc d’Orwell.

Un exemple claríssim, i molt dolorós de veure, d’aquest comportament polític ha estat el partit grec Syriza. I avui, vull recordar com va anar, perquè aquesta setmana un membre de Syriza ha vingut a donar-nos lliçons als catalans sobre el referèndum. I això sí que no. Perquè si algú s’ha comportat com un porc amb els referèndums ha estat precisament Syriza.

Recordem: el partit Syriza es va oposar fermament als rescats bancaris a Grècia i, contra tot pronòstic, va arribar al poder. Un cop a dalt, va convocar, ho heu endevinat, un referèndum perquè quedés clar que la decisió, la prenia el poble. Feliçment, Syriza va guanyar el referèndum. El poble va dir que no al rescat. Però va i la mateixa nit, exactament la mateixa nit, el president grec de Syriza, el senyor Tsipras, que havia fet campanya en contra, va comunicar al ministre d’Economia, el famós Varufakis, que, de fet, volia aplicar el rescat. Convoques un referèndum, el guanyes i, la mateixa, nit comences a maquinar… en contra! Varufakis va dimitir, i el senyor Tsipras ho va fer tan bé, però tant, que al cap de pocs mesos va guanyar unes eleccions on ja directament defensava el rescat bancari. Va formar govern amb un partit nacionalista de dretes oposat a la immigració i el multiculturalisme. (Per cert, això que veiem aquests anys no és el rescat de Grècia, sinó el rescat de bancs europeus. Passa que diem que rescatem Grècia perquè així la gent no es revolta.)
En fi, Syriza guanya un referèndum i, la mateixa nit, comença a maquinar-hi en contra.

Doncs, aquesta setmana, un membre de Syriza ha visitat Catalunya per parlar, ho heu endevinat, de referèndums. I un membre gens menor. Parlem de tot un vice-president del Parlament Europeu, el senyor Dimitrios Papadimoulis. El senyor Papadimoulis en aquest moment defensa, ho heu endevinat, les reformes del rescat bancari. Felicitacions. A més a més, el senyor Papadimoulis és signant del Pacte Nacional del Referèndum (pactat) amb l’estat. Sí, els catalans tenim aquesta sort. I aquest divendres, no us ho perdeu, va afegir, ben escortat pel diplomàtic espanyol de carrera Ernest Urtasun i el diputat Xavier Domènech, que el referèndum d’autodeterminació ‘hauria de complir les recomanacions de la Comissió de Venècia’.

Aquest home, partidari de convocar referèndums, per immediatament després maquinar en contra del resultat, ens dirà com l’hem de fer, tu. Quin món, la política. Doncs jo espero, pel bé dels animals de la granja, que els seus amics d’Iniciativa per Catalunya i Catalunya Sí Que Es Pot no li copiïn totes les aliances amb partits de dretes antiimmigració, totes les idees sobre rescats, ni sobretot tots els seus comportaments sobre referèndums.

Seria, realment, una porcada.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada