Benvolguts,
Avui esmentem un cop més les reaccions dels polítics i periodistes al fet que Artur Mas i Jordi Pujol hagin votat anticipadament a la consulta del 10A. Primer de tot crec que cal renyar els diaris per explicar que Pujol i Mas van votar que sí! Les consultes demanen que la ciutadania voti, però no li suggereixen què ha de votar ni esbomben què ha votat. Els diaris han trobat més adient dir que han votat que sí, però aquesta no era la funció principal de la consulta. Ja ho deia La Codorniz quan expressava “Vote sin temor al veto porqué su voto es secreto”. El fet democràtic és votar.
Respecte a les reaccions, d’entrada Montilla culpa mas de contribuir a la “divisió” del país. També Solidaritat aprofita el fet que tant Pujol com Mas hagin votat Sí per insistir a que s’afegeixin als partits independentistes en la votació del Parlament de Catalunya sobre la proposició de llei per la Declaració Unilateral d’Independència que s’ha de debatre els dies 13 i 14 d’abril o durant el mes de maig.
Un altre capítol divertit és la crònica d’El Periódico de títol REFERÈNDUM SECESSIONISTA DEL 10-A A BARCELONA. Diem divertit ja que des de fa un any i mig les consultes populars s’anomenen així fins ahir que aquest diari les va anomenar secessionistes.
Farem un tast d’aquest darrer:
Artur Mas ha resolt finalment el seu confessat «dilema» independentista entre el càrrec i la persona a favor de la segona opció. El president de la Generalitat va votar dijous, anticipadament, en la consulta de Barcelona del 10 d’abril. I va triar la papereta del sí. Oficialment, el seu entorn no va voler confirmar el sentit del vot, però va invitar a buscar a l’hemeroteca la posició que fa temps que defensa el cap del Govern en aquest assumpte.
Així doncs, la decisió del president d’anar a votar, i de recolzar la independència de Catalunya, sembla coherent amb el seu discurs dels últims anys, però cobra rellevància que el gest es produís poques hores abans que el seu soci de federació, el democristià Josep Antoni Duran Lleida, exigís als polítics que actuïn amb «serietat» i defensin projectes «viables» que «no divideixin la societat». I ahir, quan encara no havia transcendit el vot de Mas, va reiterar a la seva carta web setmanal als militants d’Unió que, en política, «a vegades s’ha d’anar contra corrent si el que impera pot provocar frustració per la seva inviabilitat».
Així mateix els nostres polítics es van definint. Que no ens quedi cap dubte que Núria de Gispert, portadora de les essències d’Unió Democràtica i alliçonada pel seu guru Duran i Lleida creu que no ha de votar, pel seu càrrec, en la consulta sobre l'autodeterminació. I evidentment també influirà junt amb els altres botiflers d’Unió Democràtica per que el Parlament voti contra la independència de Catalunya. No sé què hauria fet el seu fundador Carrasco i Formiguera, assassinat per Franco, si es trobés avui, en les condicions actuals de Catalunya. Votaria que NO?
També els organitzadors del referèndum, Barcelona Decideix, van celebrar el vot del president Mas gairebé més que el de Pujol un dia abans, ja que consideren que la seva iniciativa, sense cobertura legal ni vinculació jurídica, ha guanyat legitimitat. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va garantir ahir la seva participació. I els independentistes no descarten un altre cop d’efecte, com seria el vot de l’expresident Pasqual Maragall.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada