Benvolguts,
Repassant el web de l’Institut Nova Història, del que n’és l’ànima en Jordi Bilbeny, hi trobo un article, “A l'entorn del nom de Catalunya”, que és un altre aclariment important relacionat amb el pretès nom de “Corona de Aragón”, on es demostra un cop més la trampa i la tergiversació de la història. Demostra l’autor, Francesc Manzanera, que el nom Corona d’Aragó no s’havia mai usat quan existia la Confederació Catalano-Aragonesa, abans que la suposada corona quedés diluïda dins Espanya. També explica que a l’època (i ara tampoc) cap país s’anomenava “Corona”. Hi havia regnes, comtats, baronies, però no corones. Tampoc quan els catalans eren els amos de la mediterrània, no es parlava en absolut d'aragonesos (recordeu la frase "Oh Dio, la Chiesa romana in mani dei catalani! ..." que es deia al Vaticà en temps dels Borja.
Algun tast:
“De primer, hem de pensar que l'Estat creat pels catalans mai -i amb aquest "mai" m'estic referint als segles en què la Nació Catalana va tenir una existència plena- no es va anomenar, o autoanomenar, o donar a conèixer al món amb el nom de "Corona d'Aragó". Fóra absurd. No eren ni els "coronats", ni els "aragonesos", ni així foren coneguts per ningú. Eren els "catalans". Així a Mallorca com a València, Sicília, Sardenya, Grècia o Itàlia i onsevulla. En aquest últim país parlen, en primer lloc, dels "Aragona" com una dinastia pròpia, escindida del nucli principal -català- i, en cap moment, aquest mot no vol indicar altra cosa, i molt menys donar a entendre que els dominadors i conqueridors de Nàpols fossin aragonesos de nació ni procedència. Igualment, quan parlen de castells "aragonesi" es refereixen a castells aixecats durant els anys de mandat o sota l'ègida d'aquesta nova dinastia i no pas que fossin aixecats per gent de l'Aragó. No hi ha cap país que es digui "Corona de França" o "Corona d'Anglaterra" o "Corona de Bèlgica". És evident, doncs, que aquests són uns termes utilitzats "a posteriori" per algun erudit, decantat i interessat, quan el cos del que parlava, si no era encara mort, havia entrat en una llarga agonia.”
“Si ho observem amb atenció, ens adonarem que precisament l'auge d'aquesta denominació prové i comença a estendre's als segles en què la desfeta política de l'edifici català va creixent, en què el seu poder polític va declinant, i a mesura que augmenta l'enfrontament amb la cort castellana. Que siguin els grans enemics de Catalunya en tots els fronts els més interessats a defensar-la, hauria de ser per nosaltres prou motiu per no utilitzar-la mai.”
“Si ho observem amb atenció, ens adonarem que precisament l'auge d'aquesta denominació prové i comença a estendre's als segles en què la desfeta política de l'edifici català va creixent, en què el seu poder polític va declinant, i a mesura que augmenta l'enfrontament amb la cort castellana. Que siguin els grans enemics de Catalunya en tots els fronts els més interessats a defensar-la, hauria de ser per nosaltres prou motiu per no utilitzar-la mai.”
“Però acceptem "Corona d'Aragó" com acceptem pop per "animal de companyia".
“El nom de Corona d'Aragó només ens porta problemes. És com col·locar-nos una bena als ulls i començar fent difícil d'entendre una cosa que per altres camins és molt senzilla i molt clara. Serveix per exemple per què l'Arxiu Reial de Barcelona, rebatejat com d'aquesta Corona pugui ser-nos discutit. Si el nom de Corona d'Aragó no és més que una arbitrarietat d'arxivers i pseudoerudits castellanistes , és un terme que sense manies hem de deixar de banda, i sense complexos, de forma combativa i en bé d'una nova formulació en podem i hem d'utilitzar molts altres igualment o més legítims i vàlids perquè són molt més certs i aclaridors de bon principi, com són els de Corona Catalana, Estat català, Estats Catalans, Regnes Catalans, Regne Català d'Aragó (referit al regne estricte), Regnes de Catalunya, Territoris Catalans, i tants altres que animo a buscar i empescar-se, fins que tinguem la sort de trobar aquell que faci fortuna i desterri -potser ho hauran de fer entre tots- el maleït i falsari nom de Corona d'Aragó. O, en tot cas, Corona dels Aragó (i no Aragon, que no se'n van dir mai).”
Si entreu al web de l’Institut Nova Història, hi trobareu aquest article així com molts d’altres i l’agenda d’activitats amb les conferències que donen tot sovint. Entreu-hi, us agradarà!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada