Benvolguts,
Us presento dues notícies totes amb en Duran de protagonista.
Notícia 1.
L’impresentable Duran i Lleida ha revelat el vot (negatiu) de la seva esclava de partit Joana Ortega “perquè li ha donat la gana”. Com ho sabia Duran el que Joana Ortega va votar? Hi era, o era a Alemanya com va dir? I amb quin menyspreu i violència de gènere actua!
Llegiu la notícia però sobretot, llegiu els Comentaris. No tenen pèrdua!
Notícia 2.
I estranyament (?), Duran és el polític més considerat a les espanyes:
El periodista Xavier Campreciós al Periódico fa una bona semblança, comparada, de l’apreciació dels diaris espanyols dels polítics catalans, aprofitant la diada del 10A:
Dimarts, 12 de abril del 2011. Únicament Duran dóna encara la talla
'Abc', 'La Razón' i 'La Gaceta' malparlen de Pujol i Mas com a homes d'Estat
“Estava cantat. La lògica periodística es va imposar i la consulta independentista va ser el nexe comú del quiosc. Obria els cinc diaris barcelonins, que es pronunciaven editorialment amb valoracions dispars, i apareixia unànimement com a tema menor en les sis primeres planes madrilenyes.
Des de l'altra trinxera política, afí al PP, El Mundo donava una foto peu a primera (El Govern català, còmplice de la farsa), dues pàgines endins, un editorial colèric (Estrepitós fracàs de la xarlotada sobiranista) contra el desafiament a l'Estat de Mas, i articles de Daniel Vázquez Sallés, Álex Sàlmon i Iván Tubau.
Abc, La Razón i La Gaceta eren encara més cruels si es pot, però salvaven Duran Lleida i UDC, fins i tot erròniament: La Gaceta subtitulava a dins que els líders d'UDC, PSC i PP no havien votat massivament. És clar que també titulava en portada així: El 82% dels barcelonins, per l'espanyolitat de Catalunya.
Escassa participació en la consulta patrocinada per CDC (embolica que hase fuerte), deia la portada d'Abc. Editorial embalat: «La maniobra de distracció de la consulta suposa un mapa de l'erm d'idees i solucions per sortir de la crisi amb què Mas ha arribat al poder». I amb «la xarlotada plebiscitària»-rematava-, Pujol es treia la disfressa d'home d'Estat.
L'editorial de La Razón al·legava: «El president de la Generalitat està obligat per la dignitat del càrrec a no jugar amb frivolitat i menys encara amb foc. (...) Mas hauria de prendre nota de la irreprotxable conducta del seu company de coalició, Duran, que s'ha negat a secundar la mascarada».
O sigui, Duran, únic home d'Estat del catalanisme. Per eliminació.”
Ja veieu que, per si no ho sabíeu, a Espanya els catalans som molt mal vistos però les seves preferències ens fan veure, per si no ho sabíem, que el veritable enemic del poble català és en Duran i Lleida. Crec que la Unió Democràtica de Catalunya, de Carrasco i Formiguera i de Coll i Alentorn, s’hauria d’alliberar del Duran que els té abduïts (o potser enganxats per les pilotes?)!
Respecte a l’estranya lògica de l’afirmació de La Gaceta de que “El 82% dels barcelonins, estan per l'espanyolitat de Catalunya”, immediatament algun comentarista a la televisió va explicar que si la manifestació contra ETA del dissabte a Madrid havia aplegat 300.000 persones, i aplicant la mateixa lògica de La Gaceta, si Madrid té 4.000.000 de persones, significava que 3.700.00 madrilenys, o sigui el 92,5%, estan a favor d’ETA! Causa finita!
Joan A. Forès
Reflexions
Amb portades gairebé monogràfiques, Avui i El Punt dedicaven al tema 9 i 10 pàgines; Ara, 5, i EL PERIÓDICO, les 3 del Tema del dia. La Vanguardia hi donava menys rellevància en primera i dins, amb una crònica.
A la capital del regne es va veure tot amb altres ulls, per descomptat.
En el front progressista, El País calçava la seva portada -La consulta sobiranista atrau a les urnes 250.000 barcelonins-, donava una crònica a dins i es reservava l'opinió. Público ho deixava de primer sumari en l'edició de més enllà de l'Ebre, encara que obria la portada de l'edició catalana: 21,3%. Les consultes superen l'examen de Barcelona. Cap de les dues edicions incloïa opinió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada