Benvolguts,
El periodista i professor Toni Aira a l’Avui ens fa un retrat força creïble de la Galatea del PigSOEmalió, de nom Carme(n) Chacón a l’article, Chacón i el seu suport, que com el sargento Arensivia del fabulós dibuixant Ivà d’El Jueves és nasia pa matá. Ja ho anirem veient al llarg de l’article i en el dia a dia.
Cal saber que el company de la Carme(n) Chacón és el periodista aragonès Miguel Barroso, ex secretari d’Estat de Comunicació amb el Govern de Zapatero entre abril de 2004 y setembre de 2005, i fins fa poc director de la Casa de América, que serà nomenat en els propers dies conseller delegat de la multinacional de la publicitat Young & Rubicam España. Barroso ha fet de manager de la Chacón fins que ha arribat a la posició de Ministra de l’Exèrcit, passant per Ministra de l’habitatge fins el 2008. “Barroso és el tipus que més entén de comunicació política a Espanya”. Passar revista embarassada a les tropes o la compareixença de Chacón de fa pocs dies arran de la intervenció a Líbia duen el segell Barroso”.
En els diaris he trobat quatre semblances de la Chacón que cal tenir molt en compte. La primera és la de l’Avui de Toni Aira, la segona és la de l’acudit del Ferreres al Periódico, el PSC està tant perdut al desert com estava CiU durant el govern del Tripartit, però la Chacón té clar cap on va!
La tercera és una notícia de directe.cat de títol: Chacón, entrenada contra l'independentisme que en un dels paràgrafs diu: “L'espluguina Carme Chacón, definida per Joan Puigcercós com 'una ciutadana espanyola d'origen català', aspira a substituir José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant del PSOE. Per fer-ho, compta amb multitud d'aliats, des de la ministra Leire Pajín a l'exportaveu del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega o les federacions madrilenya i andalusa del PSOE, entre d'altres. Però malgrat haver nascut a Esplugues de Llobregat, no és clar que el PSC li doni un suport unànime, com ja ha deixat entreveure el propi Joaquim Nadal. Sigui com sigui, qui sí que està notablement interessat en la candidata Chacón és Pedro J. Ramírez, el director del segon diari de més tirada de l'Estat espanyol, El Mundo, promotor del Manifiesto por la Lengua Común en contra de la immersió lingüística.
La quarta semblança també és de directe.cat de títol Chacón, una trepa a la Cort de Lluís XIV.
Llegint aquests articles i molts d’altres t’adones de qui és Chacón i de l’entramat de poder on està immersa, guiada per Barroso. T’assabentes que havia flirtejat amb Rubalcaba que podria ser el seu pare i que finalment va triar Barroso, 16 anys més gran que ella, però gran expert en comunicació segons s’afirma en els cercles polítics de Madrid. Barroso no pertany actualment al govern però té despatx a la Moncloa, per ordre de ZP, i a més assisteix a les reunions de treball de la Chacón. Els retalls que venen a continuació estan espigolats dels tres articles.
Més enllà d'aquests detalls i de la fosca relació que manté amb l'entorn de Pedro J. Ramírez, és molt important que els catalans tinguem molt clar qui és Carme Chacón i perquè ha escalat tant dins el Partit Socialista Obrer Espanyol. Tal com vam indicar el 2007 en l’article Chacón, una trepa a la Cort de Lluís XIV, la formació acadèmica és l'etapa clau per entendre qui és Carme Chacón.
Chacón milita a les Joventuts del PSC des de molt jove, amb 18 anys, i en acabar els estudis universitaris de Dret a Barcelona i veient el potencial de la jove d'Esplugues, els socialistes decideixen enviar Chacón al Canadà perquè estudiï en profunditat els referèndums independentistes del Quebec i les contraofensives unionistes del Canadà per aturar-los. No oblidem que estem parlant de finals dels anys 90: llavors els socialistes catalans ja tenen clar que el creixement de l'independentisme serà imparable, i envien Chacón a estudiar com aturar-lo a la Osgoode Hall Law School de Toronto, la Universitat de Montreal i la Universitat Laval del Quebec.
Aquests cursos de postgrau al Canadà li serveixen per estudiar les polítiques de Pierre Elliot Trudeau o Stéphane Dion, els unionistes viscerals del Quebec que van aconseguir refredar les ànsies independentistes d'una nació germana a la catalana. Amb el temps s'ha confirmat que els càlculs del PSC eren correctes, i un cop tornada a Catalunya i superades les polítiques municipals, catalana i l'etapa de ministra, Chacón podria arribar al cim del partit al moment de màxima efervescència independentista, un moviment que ja ha tingut ocasió d'atacar diverses vegades, acusant-lo de 'néixer de les emocions negatives' i de ser econòmicament insostenible. Si guanya les primàries, Chacón liderarà el partit espanyol en la batalla final entre unionisme i independentisme al Principat
Chacón milita a les Joventuts del PSC des de molt jove, amb 18 anys, i en acabar els estudis universitaris de Dret a Barcelona i veient el potencial de la jove d'Esplugues, els socialistes decideixen enviar Chacón al Canadà perquè estudiï en profunditat els referèndums independentistes del Quebec i les contraofensives unionistes del Canadà per aturar-los. No oblidem que estem parlant de finals dels anys 90: llavors els socialistes catalans ja tenen clar que el creixement de l'independentisme serà imparable, i envien Chacón a estudiar com aturar-lo a la Osgoode Hall Law School de Toronto, la Universitat de Montreal i la Universitat Laval del Quebec.
Aquests cursos de postgrau al Canadà li serveixen per estudiar les polítiques de Pierre Elliot Trudeau o Stéphane Dion, els unionistes viscerals del Quebec que van aconseguir refredar les ànsies independentistes d'una nació germana a la catalana. Amb el temps s'ha confirmat que els càlculs del PSC eren correctes, i un cop tornada a Catalunya i superades les polítiques municipals, catalana i l'etapa de ministra, Chacón podria arribar al cim del partit al moment de màxima efervescència independentista, un moviment que ja ha tingut ocasió d'atacar diverses vegades, acusant-lo de 'néixer de les emocions negatives' i de ser econòmicament insostenible. Si guanya les primàries, Chacón liderarà el partit espanyol en la batalla final entre unionisme i independentisme al Principat
Carme Chacón respon a l’arquetipus de patró de Ministre català a Madrid: un botifler sense mesura ni complexos, als que el Govern espanyol reserva el paper més galdós de tots: el de català renegat. Però la Chacón, que no ha arribat pas a Ministre per cap mèrit -cada vegada que representava els sociates per TV feia el ridícul més espantós- té atributs singulars més enllà del seu rostre de nena “pija”, tan aparent com real. De fet, el que es diu treballar, no ha treballat en sa vida.
Un dels homes que juntament amb José Montilla més ha manat al PSC diu de Chacón: “Ella està destinada a tenir un paper molt important a Madrid”. No a Barcelona, que quedi clar. I Chacón hi coincideix. Però Catalunya interessa molt a Chacón i Barroso, més enllà del fet que en els últims temps només s'hi puguin estar alguns caps de setmana. És clau en el fonament d'un lideratge polític que vol ser-ho a nivell espanyol però que necessita l'aval català, en el seu cas més que cap altre aspirant.
Algun detall suplementari:
· Chacón no va participar a la manifestació del 10J, ni participarà a la jornada lúdica del 10A
· Chacón va ser a Alacant fa quatre dies i no es va “recordar” de parlar català
I una pregunta: Una ministre d’habitatge del 2007 al 2008 podia haver fet res per aturar la bombolla immobiliària o per alertar el país de la crisi que ja s’estava manifestant al mon i a Espanya? Per què cony serveix una ministra d’habitatge?
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada