Benvolguts,
M’afegeixo als que ja han criticat la portada indigne del Periódico d’avui de títol Així, no. Al Periódico els traspua mala llet! Però “Ladran, luego cabalgamos”.
Us faig avinent que aquesta portada i editorial, com queda ben clar: editorial. L'opinió del diari s'expressa només als editorials és la veu del Periódico. Expressa els sentiments del Periódico, explica el que li interessa, no explica el que no li interessa, tergiversa veladament o bé obertament. És un pamflet corrosiu. Pren posició subliminalment contra les consultes sobiranistes (amb una exagerada utilització dels mots “però” o “encara” a cada sentència. I com que el franquisme passiu i sociològic es creu aquesta gasòfia, doncs molts els seguiran i no aniran a votar el 10A. Missió complida que va dir Zapatero quan el TC va acabar de trinxolar l’Estatut!
Segueix tot l’Editorial comentat:
“Exercir el dret a l'autodeterminació, el pas més transcendental per a una nació com Catalunya, requereix el màxim rigor. Mereixen tot el respecte els barcelonins que aquest diumenge participin en una consulta no vinculant que s'ha prolongat quatre mesos, però també els que ens oposem a banalitzar la independència mitjançant urnes mòbils i censos arbitraris. Què vol dir urnes mòbils i censos arbitraris? Que ens han donat altres opcions?
Sobretot, si a la celebració sobiranista s'hi sumen polítics que tenen (però que no usen) mecanismes democràtics per promoure, de veritat, l'autodeterminació de Catalunya. Ens volen fer creure que el mecanisme de les consultes no és, de veritat, democràtic? Ho deu ser molt més que el que va organitzar el batlle Hereu pel tramvia per la Diagonal! És democràtic el que va fer el PP que es va passar mesos i mesos fent campanya per pobles i viles d’Espanya contra l’Estatut? I és que ells volen promoure, de veritat, l'autodeterminació de Catalunya?
No hi ha res de dolent en el fet de votar, acte que constitueix l'essència mateixa de la democràcia. Brindar a la ciutadania l'oportunitat de pronunciar-se a favor o en contra de la independència -encara que pel seu caràcter no vinculant la convocatòria estigui mancada de garanties, i els resultats, de validesa jurídica- pot ser fins i tot saludable, ja que serveix per detectar fins a quin punt aquest dilema interessa als barcelonins. Com que no és vinculant està mancat de garanties? O com que està mancat de garanties no és vinculant?
I la consulta de diumenge tampoc amenaça en absolut «l'estabilitat política i institucional» d'Espanya, com sostenia fa un any l'avui consellera de Justícia de la Generalitat, Pilar Fernández Bozal, que, per cert, ja ha dipositat la seva papereta a l'urna. De motius d'inquietud, per tant, cap. Correcte!
Però ni el voluntarisme dels promotors d'aquesta votació ni les bones intencions dels seus participants poden amagar el seu caràcter estrictament propagandístic. Prova d'això és la mobilització dels voluntaris, que durant quatre mesos han recollit paperetes a peu de carrer amb l'objectiu de frenar la tendència a la baixa que la participació ha registrat en les successives onades de consultes sobiranistes.
Les consultes amaguen el seu caràcter estrictament propagandístic? Com ho amaguen? La mobilització de 15.000 o 20.000 voluntaris que durant 4 mesos han recollit paperetes és blasmable? És que s’ha forçat ningú a votar? No és encomiable el treball que hem fet els voluntaris?
Aquestes maniobres no tindrien més transcendència si no fos per la legió de líders nacionalistes que amb la seva participació, pública o clandestina, contribueixen a prestigiar la consulta davant la ciutadania. Artur Mas va resoldre fa una setmana el seu dubte hamletià (actuar com a ciutadà o com el president de tots) votant sense càmeres, i el mateix va fer Jordi Pujol. D'altres, en vigílies de les eleccions municipals del 22 de maig, convertiran la votació dominical en una jornada de precampanya. Maniobra i legió són mots lletjos, pamfletaris. Qui acostuma a fer maniobres? Els polítics deshonestos que fan les coses d’amagat (cree el ladrón que todos son de su condición) ! Quina és la missió dels polítics honestos? Manifestar els seus principis a pit descobert i prestigiar els actes que porten a terme! Qui ha actuat clandestinament? L’Ajuntament que no ha col·laborat ni mica ni gens a la celebració de les consultes populars, no deixant les dependències municipals, no deixant ni els punts de llum que es demanaven per alimentar els ordinadors, no deixant les urnes, no facilitant les llistes de votants, actuant de manera rastrera i corrupta, no permetent a una empresa a la que s’havia contractat 60 generadors per manca de punts de llum, que lliuressin la comanda?
La declaració unilateral d'independència no té lloc a la Constitució, però sí que existeixen procediments democràtics per promoure un canvi d'estatus de Catalunya. L’elaboració de l’Estatut del 2006 era un procediment democràtic? Doncs el van trinxar!
Per exemple, que els partits nacionalistes vagin a les eleccions amb el referèndum d'autodeterminació als seus programes; el dia en què sumessin una clara majoria al Parlament, tindrien legitimitat per obrir converses amb Madrid. Primer, quan hi hagi majoria independentista al Parlament no caldrà obrir converses amb Madrid, sinó amb Brussel·les. D’altra part aquest darrer punt és cert. I arribarà. Com a inici la coalició Solidaritat Catalana per la Independència es va presentar a les passades eleccions del 28N, amb aquest únic punt: Declarar la independència unilateralment. Sense recursos, sense possibilitat de sortir a les televisions, en part gràcies a que la Junta Electoral central només permet espai electoral, de manera fraudulenta, als partits ja instituïts al Parlament. I en aquest primer intent només va obtenir 4 diputats. Però a partir d’aquell moment han aconseguit inquietar tot el Parlament, ja que els han forçat a prendre decisions, a prendre partit, a barallar-se CDC i UDC, a fer que els 41 parlamentaris de CiU que havien declarat que eren independentistes hagin d’acceptar que el diputat Turull (d’UDC) els mani que votin contra els seus principis i per tant contra la independència de Catalunya, excusant-se CiU amb un argument que no s’aguanta: que ells pretenen el concert econòmic, ara anomenat pacte fiscal, que ja saben que Madrid no el concedirà graciosament, com no concedeix els fons que Catalunya necessita per sobreviure i que fan que s’hagi d’endeutar (si Madrid ho permet) i que hagin de tancar plantes senceres d’hospitals o hagin posposat línies de metro així com aeroports, autovies o infraestructures ferroviàries i escoles bressol a les “calendas graecas”. I han forçat a fer que el PSC s’hagi tret encara més definitivament la careta, alineant-se amb els espanyolistes de variats colors. I que ICV dubti entre el seu catalanisme i el seu amor a Espanya, entre el seu projecte nacional català o el projecte nacional espanyol.
Però Mas ja va admetre fa mesos que un referèndum en tota regla només demostraria que «Catalunya el que vol és ser espanyola», i Pujol, un nou convers, només li posa un però a la independència: que és «inviable». Pujol va dir que ell ara veu inviable la independència, que no és ben bé el mateix!
Mentre sigui així, consultes com la de diumenge seran unes meres cortines de fum. Doncs cal provar-ho!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada