15/04/11. Orgullós de ser català... avergonyit del meu President!

Benvolguts,

Josep Lluís Fernàndez Royo, un membre destacat de Solidaritat Sant Martí m’envia la Reflexió que segueix, que cal llegir atentament perquè fa prediccions sobre la "misèria" i "l'espoliació total" a la que estem arribant amb velocitat supersònica. La publico íntegrament, però en faig uns comentaris previs, eixamplant els paràgrafs que m’imagino que han fet saltar les alarmes a Fernàndez Royo.

Un paràgraf de l’Editorial de Vilabeb del dia 14 que li ha servit de base per la seva reflexió diu precisament:

“Políticament, la votació contra la llei d'independència ha obert també una primera esquerda en una part de l'opinió pública, especialment pel fet que arriba la mateixa setmana que CiU ha votat sí a les consultes. Ells es pensen, n'estic segur, que això és compatible i que no passa res, que ningú no els ho tindrà en compte. Que Solidaritat és insignificant i que Esquerra és poc menys que un cadàver. Jo no n'estaria tan segur i, en canvi, em preocuparia de saber si l'elector, també el convergent, ha entès la ziga-zaga entre el sí de diumenge i el no de dimecres.
Però, si tot això ja és un mal, crec que el pitjor és que aquestes actituds van acompanyades d'una duresa en el tracte, d'una intransigència envers els interlocutors i d'una suficiència tocant a la prepotència que el país no es mereix, sobretot en una època en què ja li demanen tants de sacrificis”.

I en l’article de l’Avui, de Lluís Bou, s’hi pot llegir també:

“Les esmenes a la totalitat d'aquests tres partits contra l'intent de fer una declaració d'estat propi aquesta mateixa legislatura guanyaran la partida, amb l'abstenció de CiU i d'ICV-EUiA.”.

I finalment unes paraules intransigents del prepotent portaveu de CiU, Turull, que va dir una frase ja coneguda però de nova formulació: “Som partidaris de la independència de Catalunya però no podem dir ni quan ni com hi pensem arribar.”

15/04/11. Josep Lluís Fernàndez Royo

Orgullós de ser català... avergonyit del meu President!

Mentre l'espoliació Express no té aturador, llegeixo l’Editorial de Vilaweb “I si CiU va llegir malament el resultat?” i un titular del diari Avui que diu “La independència Express haurà d’esperar”.

Els de CiU son uns mestres de "l’ara no toca", de la destrempada, d’esperar per a picar ferro fred, d’enrederir la solució real de problemes quan és a la seva mà, d’esperar fins que el poble es fastigueja, cansat, i per aparèixer, aleshores com els grans salvadors de la pàtria.

Doncs bé, aquest cop no serà així. La mobilització per la Independència és massa forta i dinàmica, i sobretot, l’espoliació és tan bèstia que si no es posen les piles, si no canvien el ritme, si esperen 4 anys a plantejar la solució real, si segueixen amb “l’anar tirant” i el “ja ho farem”, el poble els passarà per damunt. Perquè entre dèficit fiscal, dèficit de la seguretat social, dèficit d’inversions de l’estat central a Catalunya, fons de competitivitat que no es paguen i retallades, l’espoliació total i real arribarà prop del 15% del PIB català aquest any 2011.

I això, per Catalunya, no és cap inversió com pretén el molt honorable President Artur Mas i Gabarró. Això vol dir que la misèria arribarà a Catalunya a “Alta Velocidad Española”.

Senyors convergents, com més esperin a encarar la solució real, més pressa tindran després a seguir els qui els passaran al davant. Com deia Peter F. Drucker, planificar no és dir què es decidirà demà, planificar és decidir avui quin Demà es vol assolir. I el poble ha parlat clar: vol exercir el dret a decidir i sembla que, majoritàriament, la Independència de Catalunya. Avui, no demà.

Joan A. Forès

Reflexions