Benvolguts,
D’entrada un acudit referit als polítics, escaient amb el que ve al darrere:
Us incloc un document que m’ha arribat per internet de títol La denuncia silenciosa, que podeu trobar també en aquest enllaç. Està escrit en castellà i referit a sous i prebendes de tots els polítics espanyols en general. i no en conec cap versió catalana, però seria benvinguda!
Per cert, m’agradaria trobar una relació dels 135 diputats catalans, així com de regidors d’ajuntament, que n’hi deu haver més que un foc no en cremaria, amb la seva vida i miracles, i els seus sous i complements, per veure com s’ho han fet per enfilar-se fins a la cúpula de les llistes i sobretot per mantenir-s’hi any rere any, tot per descomptat pel bé del país, i poder assolir i mantenir la categoria de cromos. Algú coneix algun document on surti aquesta informació?
Tal com s’ha vist en la votació del dimecres al Parlament, els diputats no són els “nostres” diputats, no es deuen a nosaltres, només es deuen, evidentment, al partit que ha fet un pacte amb ells: tu t’estàs quietet al teu escó i jo t’asseguro la menjadora per aquests quatre anys i pel que se’n pugui derivar (vegeu el document). No són els “nostres” diputats, sinó que són cromos que té cada partit, però que no expressen el seu parer en les votacions, i els seus vots serveixen justament, i només, com a cromos: som 7 nens que juguem a cromos: tu en tens 18, tu 28 i tu 3 i decidiu d’anar junts i presentar una esmena a la totalitat. Això fa 49 cromos. Tu en tens 3+1 i tu en tens 10. Això fa 14 cromos. Per tant els meus 49 cromos guanyen els teus ridículs 14 cromos. Ara veurem què decideixen els dos nens que queden que tenen 62 cromos i 10 cromos. Els dels 62 cromos decideixen posar-se d’acord amb els dels 10 cromos, que sumen 72 i abstenir-se en la votació, tot per descomptat pel bé del país. Per tant la majoria guanya, l’esmena a la totalitat guanya i el Projecte de Llei decau. És així de senzill, sempre!
Creieu que per aquest joc de cromos de nens cal pagar els sous de 135 diputats que no tenen ni veu ni vot per res (excepte en la votació per a l’eliminació de les curses de braus en que els generosos partits varen concedir als seus diputats a no fer de cromos i votar segons els seus principis). Creieu que les despeses d’aquests 135 cromos i la parafernàlia de parlaments, palaus, seus, d’amics, coneguts i saludats, cotxes, xofers i dietes i complements, que s’aixopluguen sota seu, així com secretaris, uixers, etc, serveix per a res si la seva missió s’acaba en el moment que comencen les votacions? Sabeu aquell acudit que diu que la intel·ligència és una fabulosa manifestació de l’esperit humà que es posa en marxa quan un es desperta al matí i deixa de funcionar quan arriba al treball? Doncs és el mateix! Els caps de partit podrien asseure’s a una taula de qualsevol bar i jugar amb els cromos a veure quines aliances es fan, qui guanya, qui perd, i els diputats-cromo podrien quedar-se ben bé a casa, que sempre produirien menys despeses, i els partits i els seus caps podrien continuar jugant a cromos com fins ara...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada