Benvolguts,
Comencem amb l’humor incisiu d’en FER:
Jo l’interpreto com que Espanya ens aïlla, construeix un mur com el dels jueus a Palestina, mur en el que els diners només van en un sentit i a més ens recorda que sobretot paguem!
Avui comento dos articles relacionats amb l’acudit, un del clarivident Victor Alexandre i un d’en Jordi Busquets. I en tots dos hi surt el PSOE (en castellà diuen leña del arbol caido). Però és molt bo que surti a la vista la roba bruta! Llum i taquígrafs!
Un article interessant d’en Victor Alexandre del 6 de novembre. L'etiqueta del PSOE de Catalunya.
Uns tastos:
| · L'abstenció és aquella cosa que la nit de les eleccions tots els partits polítics diuen que estudiaran en profunditat i que just l'endemà ja han oblidat... · L'abstenció en les eleccions espanyoles no para de créixer a Catalunya -24% el 2004, 29% el 2008, 33% el 2011- i sembla clar que té una relació directa amb l'increment de la consciència nacional del país... · Com més creix entre els catalans aquesta consciència nacional, així com la convicció que l'Estat propi és l'única manera d'aconseguir que Catalunya tingui els mateixos drets que Espanya, França o Portugal, més indiferència els desperten unes eleccions que no són les seves. · I és que comença a ser difícil trobar catalans que no sàpiguen que la Constitució-trampa espanyola és una presó de pobles i que el PSOE és un partit nacionalista espanyol amb diputats catalans que voten al costat del Partit Popular en contra dels interessos de Catalunya a Madrid i a Brussel·les. · Per tant, a qui pot estranyar que la caiguda del Partit Socialista en cada nou cicle electoral sigui més vertiginosa que l'anterior? · El PSOE de Sant Cugat culpa CiU del seu enfonsament dient que "ens han robat el terme catalanista · Sigui com vulgui, és molt desafortunat que el Partit Socialista titlli CiU de lladre, i encara més que l'acusi de robar-los el terme catalanista. Ho trobo desafortunat perquè denota manca d'arguments i perquè no és pas veritat que aquest robatori hagi existit. Mai ningú no et pot robar allò que no tens. |
I ara un comentari sobre un article econòmico-polític amb molt bon criteri de Jordi Busquets a l’Avui d’avui. El deute del PSC(PSC-PSOE-PSOE-PSOE).
Potser cal que abans fem una mica d’història: Espanya, segons criteri dels economistes ens roba 22.000 M€ cada any. Segons va explicar el conseller d’Economia Andreu Mas-Colell només són uns 15.000 M€ (segons càlculs del 2008, darrer any en què hi ha dades). Però no només això perquè els ocellets del PSC en les seves negociacions del que en podien treure del naufragi de l’Estatut no es van llegir la lletra petita de la bestreta dels 1.450 M€ del Fons de Competitivitat que sembla que deia que Espanya la pagaria el 2013 i ells es van pensar que la tocarien de seguida (i segons va dictaminar el TC no era vinculant!). O això és que ens volen fer creure els del PSC(PSC-PSOE-PSOE-PSOE). Potser és per això que l’ex-conseller Castells, responsable econòmic de les converses ja no ha piulat més des de fa un any i mig...
I no tan sols és el que hem esmentat, sinó que ara el govern agonitzant del PSOE diu que no pagarà els 759 M€ que d’acord amb la Disposició addicional tercera de l’Estatut ribotat que especifica que l’Estat invertirà a Catalunya durant 7 anys la part proporcional que li pertoqui i havent-ho explicat per ràdio i televisió que ho pagarien i havent-ho pagat els dos anys següents mentre a Catalunya governava (és un dir) el Tripartit, ara es neguen a pagar-ho!
I davant d’aquesta situació ens trobem amb el següent contrasentit:
Els crits i esgarips del govern de la Generalitat són inversament proporcionals a la quantitat de l’ablació o espoli que Espanya ens practica.
Fem grans escarafalls amb els 759 M€, rondinem una mica amb els 1.450 M€ i no diem ni piu, com si ho tinguéssim prohibit (hi ha una fada vestida de blau més amunt que ho prohibeix?) dels 15.000 M€ o dels 22.000 M€ segons com i qui ho miri...
I després d’aquest preàmbul vegem l’article El deute del PSC(PSC-PSOE-PSOE-PSOE):
“Els 750 milions d'euros no són ni una expectativa ni una bestreta, són liquidació d'inversions no fetes el 2008. Són diners que es deuen a Catalunya.” Això que escric entre cometes és la transcripció d'allò que va publicar al seu Twitter un destacat dirigent socialista el 30 de novembre passat. Està molt bé que es reconegui. Però qui és el responsable de l'impagament d'aquest deute? El senyor Rodríguez Zapatero, que ara es nega a pagar excusant-se en el fet que només és president en funcions?
Doncs no. Ras i curt: el responsable d'aquest deute és el PSC. En té la culpa la direcció, encapçalada per l'ara senador Montilla, principal defensor d'un estatut i d'un sistema de finançament la bondat dels quals el deute desmenteix. En té la culpa la senyora Chacón, ministra destacada del govern morós. En tenen la culpa els 25 diputats sense els quals Rodríguez Zapatero mai no hauria gaudit de les delícies del Palau de la Moncloa. En tenen la culpa, i això a hores d'ara és el que trobo més preocupant, els quatre candidats a dirigir el partit: han fet mai res el senyor Navarro, el senyor Elena, el senyor Ros o el senyor Iceta per exigir el pagament del deute? S'ha escoltat mai algun d'ells, l'últim any, cridar a capítol la senyora Chacón o cap dels famosos 25 diputats per exigir-los que defensessin el pagament amb la força dels vots, si calia?
Confirmat l'impagament, li queda cap autoritat política, al PSC, per posar-se d'esquena al govern a l'hora de parlar del pressupost per al 2012?
I aquest final de l’article amb indicació directa de responsabilitats ens portarà a parlar algun altre dia d’allò que l’Església en diu Pecat d’omissió! On es poden incloure no tan sols els 25 ninots del PSC(), sinó els polítics del PSC, Montilla, Zaragoza, Nadal, Geli, Tura, Castells, Maragall i tutti quanti, així com els Felipe González, Peces Barba, Castellanos, Rodríguez Ibarra, Bono del PSOE, tots els polítics (que estan en política para forrarse) del PP, però també els intel·lectuals i artistes espanyols que amb comptadíssimes excepcions fan veure que no veuen com l’Estat espanyol ens roba, ens espolia i ens maltracta sistemàticament!
Realment, parafrasejant Maragall (el poeta, no els nets bords):
Adeu i merda, Espanya i els esmentats traïdors nacionalistes espanyols!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada