Benvolguts,
En Joan Tardà explica avui al seu Bloc una història d’entre bastidors!
Curiosament un documental encarregat per TV3, i segurament pagat, no s’emet en el seu moment i dos anys més tard continua no emetent-se!
Qui figura que manava a Catalunya era el tripartit. Però devia ser el PSOE qui devia prohibir l’emissió i ERC (ocellets, que diria en Vicent Sanchis) va tornar a fer un trist paper, acceptant-ho i no revoltant-se. ERC no era de geometria variable sinó de llistó variable!
No te n’estiguis Joan tardà! Dius que si quan s’havia d’emetre el reportatge hagués estat governant la dreta, els haguéssim dit de tot i més. Doncs au, ara mana la dreta, els pots dir de tot i més. Ho estem esperant!
Joan Tardà. Mònica Terribas, on és el documental sobre el rei?
Potser ja és hora que Mònica Terribas tregui el documental sobre el rei que té desat al calaix. Quan el company d’Esquerra, diputat al Parlament, Carmel Mòdol, li qüestionà l’any 2010 la raó per la qual no s’emetia el documental “Monarquia o República” produït per la Televisió de Catalunya sobre Juan Carlos i la institució monàrquica, la directora de l’ens respongué que no era el moment.
Aleshores, la decisió va provocar perplexitat i una bona dosi d’indignació. Atenent al fet que era la mateixa televisió qui l’havia encarregat (és ben reconeguda l’excel•lència de TV3 quant a aquesta mena de produccions) i, alhora, coneixent els professionals que se n’havien fet càrrec, era evident que, sens dubte, s’estava davant d’un producte de qualitat.
Producte de qualitat i esperat per una bona part de la ciutadania, força sensibilitzada no només sobre els dèficits democràtics d’una institució reinstaurada pel Dictador, sinó també pel creixent sentit crític sobre les vergonyants opacitats de la institució.
Les pressions polítiques van comportar que el documental no s’emetés. Reconec que a alguns militants republicans tot plegat ens resultà dolorós. Més aviat molt dolorós si tenim en compte que, els republicans, érem en el govern de la Generalitat. De fet, si aleshores hagués estat governant la dreta, els haguéssim dit de tot i més.
Han passat mesos i mesos i sembla com si ningú ja no se’n recordés. Però els fets són els fets i, passats quasi dos anys, la manca de transparència de la institució monàrquica que cova més i més corrupcions va enlairant el debat (aquests fet demostra l’encert de TV3 d’haver-ne encarregat la producció) sobre la seva inviabilitat en una societat que, per damunt de tot, reclama una democràcia real.Per això, avui, unes hores abans que el Cap d’Estat s’adreci a la ciutadania a través d’alguns mitjans que també paguem els ciutadans dels PPCC, reclamem que la televisió pública catalana emeti el treball i que no s’amagui. I, si al Borbó no li agrada... què hi farem!
Aleshores, la decisió va provocar perplexitat i una bona dosi d’indignació. Atenent al fet que era la mateixa televisió qui l’havia encarregat (és ben reconeguda l’excel•lència de TV3 quant a aquesta mena de produccions) i, alhora, coneixent els professionals que se n’havien fet càrrec, era evident que, sens dubte, s’estava davant d’un producte de qualitat.
Producte de qualitat i esperat per una bona part de la ciutadania, força sensibilitzada no només sobre els dèficits democràtics d’una institució reinstaurada pel Dictador, sinó també pel creixent sentit crític sobre les vergonyants opacitats de la institució.
Les pressions polítiques van comportar que el documental no s’emetés. Reconec que a alguns militants republicans tot plegat ens resultà dolorós. Més aviat molt dolorós si tenim en compte que, els republicans, érem en el govern de la Generalitat. De fet, si aleshores hagués estat governant la dreta, els haguéssim dit de tot i més.
Han passat mesos i mesos i sembla com si ningú ja no se’n recordés. Però els fets són els fets i, passats quasi dos anys, la manca de transparència de la institució monàrquica que cova més i més corrupcions va enlairant el debat (aquests fet demostra l’encert de TV3 d’haver-ne encarregat la producció) sobre la seva inviabilitat en una societat que, per damunt de tot, reclama una democràcia real.Per això, avui, unes hores abans que el Cap d’Estat s’adreci a la ciutadania a través d’alguns mitjans que també paguem els ciutadans dels PPCC, reclamem que la televisió pública catalana emeti el treball i que no s’amagui. I, si al Borbó no li agrada... què hi farem!
Si ara mana CiU i tampoc no s’emet, qui hauria de manar a Catalunya perquè TV3 pogués emetre’l?
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada