Benvolguts,
Ricard Palou, l’articulista de la columna El Timbal del dijous 15 de desembre del 2011 del diari Avui, dóna un caire sinistre però jocós a la nostra puta realitat.
L’article és curt, però parla de Rajoy, de Mas-Colell, de dèficit, de peatges, d’infraestructures, de beques, etc.
Primer dos acudits gràfics escaients d’en Ferreres:
Per aclarir conceptes us copio dos apunts del meu Bloc del mes de juliol:
Fixeu-vos que ens ataquen per tots els costats, per activa i per passiva: ens espolien fiscalment (el 10% del nostre PIB, equivalent a 22.000 M€ cada any que van a Madrid i no tornen segons el CCN, 18.000 M€ segons ha dit aquest matí el tertulià de Catalunya Radio i Catedràtic d’Economia Niño Becerra), ens espolien amb els peatges de les autopistes (heu intentat mai l’heroïcitat d’anar d’Alacant a Figueres per carreteres “nacionals”, N-340 i N-II?, heu vist mai les autovies d’Andalusia, Extremadura i La Manxa?), ens espolien mantenint un sistema de trens de Rodalies, caduc, aprofitat d’altres línies, etc, ens espolien no havent apostat des del primer moment per l’Eix Mediterrani.
En l’apunt anterior hem parlat del Corredor Mediterrani i de la pressa que utilitza el ministre Blanco per accelerar-ne el procés (!). Incidint en el greuge comparatiu que Espanya està infligint sense parar als Països Catalans, avui parlarem del preu de les autovies a Espanya i de les Autopistes de Peatge als Països Catalans.
· El CCN, vell conegut d’aquest Bloc ens proposa un joc de sobretaula de nom El joc de les autopistes de coneixement del país (Es-pa-ña), i d’autovies (eto que é!) i autopistes (això sí que sabem què és) que dura dos minuts i que fins i tot reparteix bonus! Cliqueu en l’enllaç i gaudiu del joc. Si no us n’heu fet càrrec de seguida torneu-lo a executar i fixeu-vos en l’enorme greuge comparatiu. I feu-lo córrer entre els vostres amics.
14/07/2011. Autopistes, carreteres, camins de carro. Tots de Peatge!
Com a resposta a la meva Reflexió del dia 13 de juliol de nom Autovies versus Autopistes. CCN Vídeo, el meu bon amic Francesc m’ha enviat aquest correu:
“Ahir al matí a Radio Nacional parlaven de temes econòmics, molt de moda últimament ( i que sembla que tothom en sap molt). Estava dient, el locutor, que una empresa havia fet la proposta de cuidar-se del manteniment de totes les autovies d'Espanya a canvi de convertir-les en vies de peatge, doncs costava molts diners a l'estat...
Comentari del locutor " Ens prenen per imbècils?"...
Sembla que el comentari del locutor no és una exclamació sinó una pregunta. I jo la responc immediatament:
Doncs no, al contrari!
Crec que tal com està el país de penjat és una acció que tard o d’hora s’haurà de fer. I com més aviat millor!
Jo ja ho havia explicat moltes vegades. O juguem tots o estripem les cartes. Trobo perfecte que privatitzin autovies, carreteres, camins de carro, camins veïnals, etc. Així no pagarem només els catalans sinó tot déu*! Collonut*!
Què n’opineu?
D’acord amb aquesta idea, en el vídeojoc del CCN que us vaig proposar ja no hi hauria privilegiats (tot Espanya) ni dats pel cul* (els ciutadans dels Països Catalans). Tots seriem iguals respecte a un bé preuat, que forma part de l’estar de benestar, com és el transport per carretera!
Nota* Expressions tretes del diccionari de l’IEC.
I ara l’article Tots iguals de Ricard Palou:
Fer quadrar les xifres del dèficit a les exigències d'Europa no serà una tasca gens fàcil per al nou govern espanyol. Però als grans mals, grans remeis. Jo m'atreveixo a suggerir a Mariano Rajoy que aposti per:
· Instaurar peatges en cada tram de cent quilòmetres de totes les autopistes de l'Estat.
· Que s'oblidi del manteniment de trens i aeroports
· Que s'oblidi de pagar deutes a les autonomies
· I que tanqui l'aixeta de Foment per fer obres, estiguin o no començades
· De passada, que redueixi les beques a la mínima expressió
· I que retalli els pocs ajuts que encara reben les persones dependents
Si ho fa, se'n sortirà. I no cal que pateixi per les conseqüències de tanta retallada. Els catalans fa molts anys que vivim així de maltractats per l'Estat i no hem cremat res. Encara.
Com veieu, és sinistre, però real. I esperançador pel que respecte a l’ Encara!.
Joan A. Forès
Reflexions
http://reflexionsjafores.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada