28/12/11. Franquistes hipòcrites!

Benvolguts,

Em queixo de que els diputats del Congreso de los Diputados de Madrid facin un acte d’hipocresia franquista col·lectiu, alabant el Borbó, imposat pel dictador Franco al poble espanyol, sense consulta popular ni hòsties!

I el Borbó ha sigut alabat, i segurament utilitzat i recompensat des de fa dècades, pels grups fàctics de poder per tal de mantenir el poble espanyol en la més absoluta indigència política, educativa i de coneixement. Inòpia!

Si heu vist per televisió l’aparició de la família reial en forma de “Deus ex machina” ahir en la inauguració del nou curs polític, us adonareu com l’esperit teatral amara totalment les seves actuacions públiques. Recordem l’aparició de rei per televisió el 23F, després d’un munt d’hores de negociació, en que va haver de triar entre fer un cop d’estat o no fer-lo. Va triar no fer-lo però les conseqüències foren tant dolentes, almenys per Catalunya com si ho hagués fet (LOAPA, etc).

I recordem les aparicions hagiogràfiques al costat del dictador Franco, a la balconada del Palacio de Oriente i en les manifestacions feixistes dels anys 60 i 70. Uns quants apunts gràfics, cercats per internet, Franco i Juanca cul i merda (XL aniversari Falange, XXXIX aniversari 18 de juliol, Plaza de Oriente (2)):

I jurant l’adhesió a la Ley de Principios Fundamentales del Movimiento (1958)...

 

I recordem els anys que va estar-se a Espanya (des dels 10 anys), tutelat per un militar d’alta graduació, adquirint la formació política feixista que el règim li volia imprimir.

I recordem com als 18 anys va matar (per accident?) un germà seu de 14, amb una pistola, regal del dictador Franco.

Durante más de 40 años, un velo se ha elaborado más de uno de los episodios más trágicos de la vida del Rey Juan Carlos I de España, justo antes de la Semana Santa del año 1956, su hermano , Alfonso, de 14 años, fue muerto por un disparo de una pistola calibre 22, mientras estaba a solas con su hermano Juan Carlos, de 18 años de edad .
En marzo de 1956, El hermano menor de Juan Carlos, Alfonso, falleció debido a un accidente en la manipulacion de un arma de fuego en Villa Giralda, La casa de verano de la familia Borbon en Estoril, Portugal. Poco después del incidente, la prensa informó que el arma había sido manejada por Juan Carlos en el momento del accidente. Josefina Carolo, empleada de la madre de Juan Carlos afirmó que el monarca había apretado el gatillo sin saber que el arma estaba cargada. Este hecho no se menciona en su biografía oficial del actual rey de España y es un tema de controversia.

http://www.historiacultural.com/2010/07/rey-juancarlosi-espana-biografia.html

I recordem també que d’acord amb la imposada Constitució Espanyola, el rei és el Cap de l’exèrcit i l’exèrcit té per missió mantenir la “indisoluble unidad de la pàtria”!

Finalment crec que per acabar de prendre consciència de qui és aquest personatge, és de visió obligada el clip que segueix, de menys d’un minut. En un dels passatges explica que:  per a  ell Franco és un exemple vivent, dia a dia, per la seva voluntat patriòtica al servei d’Espanya, i per això li té un gran afecte i admiració...

http://www.youtube.com/watch?v=M6x4KDhSynU

I ara l’article de l’Avui, de Montse Oliva, que m’ha portat a tota la reflexió (i les cabòries) anteriors:

El rei inaugura un nou curs polític marcat per la pressió del cas Urdangarin

·         El Congrés dedica una ovació a la família reial

·         ERC i Amaiur no participen en l'acte

·         Al monarca li dol que el seu discurs es “personalitzi” en el gendre

En el moment més baix de popularitat de la monarquia, el rei Joan Carles va sortir ahir del Congrés satisfet del suport que els diputats i senadors li van voler mostrar en l'acte d'inauguració de la desena legislatura espanyola. Els parlamentaris van rebre la família reial amb una ovació de dos minuts, una de les més llargues que es recorden. Aquest suport a la corona no va ser unànime. Els representants d'IU, el PNB, UPD i Geroa Bai van rebre la família reial drets als seus escons, però no van aplaudir. I els d'ERC i Amaiur van decidir no desplaçar-se a Madrid en protesta pel fet que sigui el rei l'encarregat de formalitzar l'inici del nou curs polític.

Desafecció ciutadana

En el seu discurs d'ahir, el rei va defugir referir-se al cas de corrupció pel qual s'investiga Iñaki Urdangarin, com sí que ho havia fet en la seva intervenció la nit de Nadal, quan va dir que “la justícia és igual per a tothom”. Tot el contrari, el monarca va aprofitar la presència al Congrés per reclamar als parlamentaris que contribueixin a “reforçar la confiança” en les institucions. La que ell representa –la corona– fa temps que ha anat perdent força entre la ciutadania i, de fet, les informacions sobre els negocis obscurs del seu gendre ajuden a incrementar la desafecció social.

Més tard, en una conversa informal amb periodistes, semblava que fins i tot li sabés greu que s'hagués “personalitzat” en Urdangarin la referència que va fer sobre la justícia i que del conjunt del seu discurs nadalenc només s'hagués posat el focus en el toc d'atenció que, implícitament, llançava al gendre. “Això és el que sovint fa la premsa, però bé...”, es lamentava, després d'admetre que, tal com ha anat avançant la investigació, d'alguna manera estava obligat a fer-ne esment.

De fet, algunes coses han canviat a la institució des que es va fer públic l'assumpte de corrupció que suposadament afecta Urdangarin, i la primera va ser excloure'l de l'agenda oficial. Però el pas decisiu és la publicació, avui, de la despesa desglossada de la família reial. Es donarà a conèixer en què es gasten els 9 milions d'euros que reben de manera directa del pressupost de l'Estat. Algunes fonts, però, insinuaven ahir que qui s'esperi grans detalls s'endurà una decepció.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/490144-el-rei-inaugura-un-nou-curs-politic-marcat-per-la-pressio-del-cas-urdangarin.html

Joan A. Forès

Reflexions