Un aclaridor article de Victor Alexandre!
Prèviament hem de donar unes Referències per tal que l’article s’entengui completament:
· Prohibir. El cap de llista de Barcelona pel PP, Jorge Fernández Díez va dir, quan va saber els resultats negatius pel PP de l’enquesta del CEO, que caldria prohibir que es fessin enquestes!
· Dependència emocional. Respecte a la dependència emocional de la Sra. De Jísper, cal dir que la seva llengua familiar és l’espanyol, com no costa gaire de comprovar sentint-la parlar dos minuts...
· Entrevista al diari El País. El 24/04/2011 Núria de Gispert va concedir una entrevista al diari El País, vestida de fada!
· Com a resum en la mateix entrevista la periodista fa un Perfil de l’entrevistada
· Perfil: Núria de Gispert
· Tiene 62 años, cuatro hijos y "cinco nietos y medio", milita en Unió, no defiende, hoy por hoy, la independencia, sino un pacto fiscal que mitigara "el expolio fiscal que sufre Cataluña", y dice que su mayor habilidad, aparte de saber mandar y trabajar en equipo, es la empatía, en la que se ha entrenado en los últimos 20 años. Le relaja la montaña, una chimenea o tomar el sol en la playa: "La sensación real de no hacer nada".
· empatia (segons el Diccionari de l’IEC):
· f. [PS] [MD] [PE] Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona.
I ara uns tasts de l’article magistral de Víctor Alexandre:
Qui reprova Núria de Gispert?
"Com més ho prohibeixin més posaran en evidència els fonaments autoritaris del seu pensament i més es retrataran com a garants de la impunitat del robatori espanyol"
· No comparteixo les paraules despectives –“vestir-se de mamarratxa” i “cosa”– que el diputat Alfons López Tena va dedicar a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, després que aquesta, emparant-se en un hipotètic i tèrbol acord de la Junta de Portaveus, prohibís l’ús d’expressions com ara “espoliació fiscal” o “Espanya ens roba” en aquella cambra. (Vegi’s la Referència). No les comparteixo, perquè crec que el respecte no exclou el coratge i perquè si una cosa no li cal a algú quan té raó és justament desqualificar. I López Tena en tenia molta, de raó.
· Naturalment que Espanya roba a Catalunya. Naturalment que el nostre país és víctima d’una espoliació sistemàtica i escandalosa que arriba als 22.000 milions d’euros anuals i que, com es pot veure en tots els sectors socials, ens situa al caire de l’abisme. És tan evident i irrefutable, això, que és lògic que un partit nacionalista espanyol com Ciudadanos, en la seva ràbia i impotència, vulgui emmudir els qui ho denuncien. Són hereus ideològics del franquisme, i les seves maneres, per bé que necessàriament contemporitzadores, acaben surant. Pensen: “Com que no puc rebatre la veritat, he de fer que la prohibeixin” (vegi’s a les Referències les declaracions de Jorge Fernández Díez).
· La cosa s’agreuja, però, quan aquest totalitarisme troba receptivitat en la presidenta del Parlament i esdevé norma. Norma, òbviament, sense empara legal, com ho demostra la negativa de la senyora De Gispert a fer una llista escrita de les expressions prohibides a la cambra. No ho farà, com li demanava irònicament el diputat de Solidaritat, Uriel Bertran, perquè sap que equivaldria a inscriure el seu nom en la història de l’esperpent. Ja és esperpèntica, per si mateixa, la prohibició verbal d’usar els termes “espoliació fiscal” i “Espanya ens roba”. Però encara bo, si només fos esperpèntica. El problema és que és escandalosament antidemocràtica, i això la fa inadmissible.
· Tots els diputats d’un Parlament, siguin del color que siguin, estan obligats a escoltar coses de l’oposició que no els agraden, i el joc democràtic consisteix justament en això, a deixar que l’altre parli quan té el torn de paraula i que t’escolti quan el tens tu. I de la mateixa manera que tu tens el deure de transmetre les idees i els sentiments dels ciutadans que t’han votat –t’han votat perquè diguis el que dius–, també has d’acceptar el deure de l’altre a fer el mateix.
· A Catalunya, per sort, no són només els votants de Solidaritat els qui tenen consciència que Espanya ens roba, n’hi ha moltíssims més per la senzilla raó que és una veritat fefaent i acreditada. I la senyora Núria de Gispert, per molt gran que sigui la seva dependència emocional d’Espanya (vegi’s la Referència) –ja ha dit que no vol que Catalunya sigui una nació lliure–, no té cap dret, cap ni un, a impedir l’expressió d’aquesta veritat. La seva prohibició, per tant, és un acte abominable que ha de ser desobeït sistemàticament per una simple raó de sentit comú.
· Com més ho prohibeixin, ja sigui ella mateixa o substituts clònics com el diputat Lluís Corominas –produïa vergonya aliena sentir-lo reprovar Uriel Bertran– (enllaç recomanable), més posaran en evidència els fonaments autoritaris del seu pensament i més es retrataran com a garants de la impunitat del robatori espanyol.
· Ara, certament, forçats pel rebombori, no pas per la reflexió, han dit que es replantejaran la prohibició. Demanarà perdó, doncs, Lluís Corominas a Uriel Bertran per haver-li dit que “si no hagués esgotat el temps li hauria retirat la paraula”, ja que “aquest Parlament té dignitat i vostès la posen al límit”, i per haver-li negat el dret a rèplica?
Nota: el dimecres 14 a l’Avui explica com s’ha replantejat la prohibició, o sigui com se l’ha embeinada!: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/485707-saixeca-el-vet-a-espanya-ens-roba.html
· (Núria de Gispert, 30 de novembre: “Robar és una expressió que no s'acceptarà més.”
· Núria de Gispert, 13 de desembre: “Entre les meves funcions no hi ha la de determinar quines expressions poden emprar-se [...]. L'essència d'un Parlament és parlar lliurement.”
Només un parell de setmanes separen aquestes dues idees diametralment oposades de la presidenta del Parlament, que ahir va fer marxa enrere i va aixecar la prohibició a la frase Espanya ens roba.)
· No cal dir que l’estol de tertulians hispanocèntrics –anestesistes socials, n’hauríem de dir– que dia rere dia s’omplen la boca de democràcia a ràdios i televisions, no van dir res d’això l’endemà dels fets. El seu tema favorit, és clar, eren els qualificatius de López Tena a De Gispert, cosa que demostra l’error del primer, caient, com dèiem abans, en el parany de la provocació i tapant, amb les seves paraules, el comportament antidemocràtic de la presidenta del Parlament. Sobretot tenint en compte que totes les crítiques al diputat van amagar un detall significatiu, i és que el seu comentari es referia al fet que De Gispert, tot desacreditant la institució que representa, s’hagués disfressat ridículament de fada per aparèixer a les pàgines del diari El País. Unes pàgines en què ella mateixa –ella mateixa!– reconeix “l’espoliació que pateix Catalunya”. (Vegeu el Perfil a les Referències).
· De Gispert, per tant, prohibeix dir al Parlament allò que ella diu als mitjans de comunicació. Per altra banda, per què no es disfressa de barrufet, el president del Congrés espanyol? Com és que el president Mas, que, amb bon criteri diu que hem de ser un país “seriós”, no ha reprovat Núria de Gispert?
· És obvi, doncs, que aquesta senyora es va autodesqualificar tota sola i que López Tena, innecessàriament, va donar carnassa als depredadors i va aconseguir que els mitjans de comunicació, agafant el rave per les fulles, elevessin l’anècdota a la categoria de causa. És a dir, que el que havia dit un diputat en un passadís fos més important que la gravíssima prohibició que havia imposat la presidenta del Parlament en els Plens.
· La senyora Núria de Gispert ocupa el segon càrrec institucional més important de Catalunya i quan es passeja disfressada com si fos una figureta de Tele-5 o es comporta antidemocràticament, com és el cas, ridiculitza i degrada tot un país. Aquesta és la raó per la qual la mesa del Parlament, si vol demostrar la seva cultura democràtica, no pot reprovar només –com ha fet– el comportament d’Alfons López Tena. Ha de reprovar també, per damunt de tot, el comportament de Núria de Gispert.
Tria de Comentaris
13/12/2011 13:54
L'article peca d'ingenu. No comenta les raons de fons de les paraules de Tena, que només busca la desqualificació de l'independentisme, com s'ha demostrat arran de l'afer. Era evident quina seria la reacció en un país poruc com el nostre, on la correcció política és la norma. I en Tena ho sap, perquè si alguna cosa no li manca és intel·ligència, i ho explota. Algun dia se sabrà per a qui treballa realment en Tena.
Carles Viñals Casado
13/12/2011 12:27
A mi em van agradar els comentaris del Sr. Lopez Tena, aquest país necessita que el sacseguin de tant en tant i aquestes declaracions polèmiques treuen alguns de l'anestèssia. Ara molts conéixen el nom de López Tena. És una llàstima que sigui així però és la realitat mediàtica que tenim.
Gal·la
13/12/2011 11:08
Bon article. Brillant al final. Però no comparteixo l'inici. La senyora De Gispert es va vestir de mamarratxa. Ho sento és el que diu el diccionari. És descripció pura, no pas una desqualificació. No va pas dir res de la persona sinó del vestit, i és exacte. Segons el diccionari no es pot dir altrament.
Nemo
EspaÑa ENS ROBA!!!!
13/12/2011 10:14
Hi ha un punt que em fa ballar el cap: Hi ha un acord de la Junta de portaveus. I: 1) la Junta la formen tots els grups, incloent-hi el Sr. López-Tena en el mixt. 2) la Junta de Portaveus té com a funció més rellevant establir els criteris que contribueixen a ordenar i a facilitar les tasques i els debats del Parlament. 3) En aquests aspectes, la Presidència està subjecte a l'acord de la Junta. Per tant, no sembla que l'acord el prenen TOTS els partits? per què doncs, després tots van fent la viu-viu i negant la seva participació quan han d'abandonar l'anonimat amb el qual s'ha près l'acord? Hi ha alguna cosa que no entenc: no sé si a la Presidenta la van enganyar o utilitzar, no sé si els partits (membres de la Junta, tots) es van comportar majoritàriament amb absoluta incoherència o si algunes persones i institucions estan també expoliant el sentit ètic de la nostra democràcia.
fada pocasolta
13/12/2011 10:04
Algu s'imagina el president d'algun parlament europeu vestit de mamarratxo i dient pocasoltades a la prensa extrangera tal com va fer la individua aquest despres d'elegir-la pel carrec? Havia d'haver dimitit llavors mateix.
Rafael Sabata
13/12/2011 08:51
El Sr.Alfons López Tena, sap molt bé el que diu i quant ho diu, ara no estaríem tots parlant d' "espanya ens roba" si ell no hagués dit el que va dir. Gràcies Sr. Alfons, cal dir les coses per el seu nom. No podem deixar-nos trepitjar cada dia i no dir res. Per cert, ESPANYA ENS ROBA 60 milions € AL DIA.
13/12/2011 00:35
No hi estic d'acord, no es tracta de desqualificar. Igual que un país que et saqueja et saqueja, una persona que ocupa el càrrec de presidenta del Parlament català si va i es disfressa de fada per un diari espanyol just després de ser nomenada és una mamarratxa. És un fet, una constatació, no un insult. Ella en tot cas insulta la institució, però és ben lliure de comportar-se com una mamarratxa, i si ho és, ho és.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada