Benvolguts,
No sé si us adoneu de la magnitud de la tragèdia: Majoria Absoluta!
Si el Nacionalisme Espanyol, altrament dit Franquisme Sociològic ja amarava completament el PSOE, què en podem esperar de la unió de la dreta franquista i l’extrema dreta franquista...
Vol dir que el nou govern pot portar noves lleis al Congrés de Diputats, que sap segur que li seran aprovades per ells mateixos. Poden fer una nova Llei de Partits, més regressiva que la primera que Déu n’hi do. Poden anul·lar lleis aprovades pel darrer govern. Poden anul·lar competències de les CCAA a base de passar el corró o de l’oblit etern…
Poden carregar-se les lleis autonòmiques, penso en la de la Immersió Lingüística, amb una signatura! Poden apujar el llistó del 5% o del que sigui amb el que han evitat que Amaiur tingui Grup propi al Congrés de Diputats. Poden fer trampes si cal per fer que UPyD sí que tingui Grup Propi. Poden apujar el llistó del nombre de vots o d’escons dels partits de forma que tots els partits residuals (ai, autonòmics), Amaiur, PNB, ERC, CiU, etc quedin fora del Congrés...
I per tant es poden quedar, si volen, en un Congrés només amb els “partidos nacionales”, PP, PSOE, UPyD i IU!
I seria legal!
I si volen poden continuar apujant els llistons fins que quedi només PP i PSOE.
I si el continuen apujant poden quedar-se ells tot sols, com l'animaló blau del Yellow Submarine que s'ho menja tot i acaba menjant-se a ell mateix!
Fins i tot els ninotaires són conscients d’aquesta situació i ho expliquen gràficament!
Un acudit sobre Amaiur que pot convertir-se en realitat...
I un acudit sobre el retorn a una possible situació que els vells recordem amb infinita angúnia...
És un dels problemes de la democràcia: Quan un partit democràtic o no, però amb pell de bè, guanya unes eleccions amb majoria absoluta, pot fer el que vulgui, si la Constitució li ho permet. Fins i tot anar-se acostant assintòticament a una dictadura:
· A Alemanya l’any 1933 el partit Nazi es va fer amb el poder absolut a partit d’unes eleccions democràtiques i tots sabem com va acabar...
· A Algèria fa 20 anys va guanyar el FIS, un partit islamista, que propugnava l’eliminació de la democràcia i el pas a un estat teocràtic. El pas no es va complir ja que l’Exèrcit (Guardià de la Revolució) no ho va permetre. I des d’aquell moment hi ha guerra civil oberta i descarada i augment inimaginable de la corrupció (una altra de les seqüeles d’una majoria absoluta)...
I ara l’article de Vicent Sanchis, que m’ha dut a aquestes reflexions:
Cullerada de mel i arsènic
Mariano Rajoy no és un polític aspre. Malgrat una certa sequedat a l'hora d'expressar-se, el pròxim president espanyol no esmussa tant com el seu antecessor en la presidència del partit. Rajoy governarà a partir d'ara sense frens. Podria haver arribat al seu debat d'investidura, amb la majoria absoluta dels escons parlamentaris repintats de blau, carregat d'arrogància i de punys. No ho ha fet així. El líder del PP ha promès que escoltarà gairebé tothom i ha demanat diàleg i complicitats. A l'hora de proposar, però, ha deixat anar un aire de recomposició nacional, de reivindicació de l'Estat unitari. A l'hora de contestar s'ha limitat a apel·lar al compliment estricte de la llei. El problema és que les lleis es canvien, se substitueixen i s'aproven gràcies a les majories absolutes. Com la que ara té el Partit Popular. Mariano Rajoy, sense deixar d'acatar les lleis que ell aprovi, pot pretendre reuniformitzar Espanya. Amb elegància exquisida i bona educació. La primera cullerada de Rajoy ha estat de mel i arsènic.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada