Llarga entrevista
de la Núria Ventura amb en Josep Guia. Opinions molt
interessants!
Tinc unes quantes consideracions a fer. I
algunes preguntes!
·
Podemos, Si extrapolem
què ha passat a les eleccions europees, és possible que també tinga
representació parlamentària a les Corts Valencianes, i s'hauria de posicionar
al costat d'aquests grups. Però no els conec prou. Darrerament encara debatien si
li volien dir País Valencià o la imbecil·litat eixa de Comunitat Valenciana.
Per això és una incògnita. Encara és lluny.
·
No acatament de la possible
sentència del TC. Si Mas no fa cas d'una sentència i no sols convida a votar, sinó que a
més fa efectiva el dia 9 de novembre la votació, ja procediran contra ell. L'acusaran
i tindrà el seu advocat defensor. Això és factible. L'altra alternativa és que es que
convoque la consulta, però que tres dies abans envien la policia i l'exèrcit espanyol a
fer guàrdia als col·legis electorals, a segrestar les urnes i a impedir que la
mesa electoral de cada col·legi es puga reunir. Però no tenen prou
forces d'ordre per a fer-ho i si envien l'exèrcit, imagina't l'escàndol internacional
que seria. No crec que arriben a aquest extrem.
·
Garanties. Sí que estaria
bé de fer una sèrie d'invitacions a observadors internacionals. Crec que això, la
Generalitat hauria de tenir-ho previst. I després, les garanties també les posen els
professionals de la premsa. Ha d'estar ple de mitjans internacionals. El resultat serà
igual de fiable que les altres votacions, i ara encara més perquè hi haurà més
ulls mirant.
·
I com va dir
l'Elisenda Paluzie, ens calen tres milions de votants i dos milions de sí-sí.
Això com a quantitats mínimes, i és un objectiu factible.
·
Bona elucubració sobre el camí cap a la independència de tota la nació
·
Mas és d'un independentisme
molt recent.
Encara no sé si
és sincer o no.
·
La CUP ocupa ara un espai de l’independentisme combatiu que des del
PSAN s’havia ocupat. La CUP és
filla ideològica del PSAN, fins a un cert moment recent en què la CUP, o algunes de les seves franges, no han acabat
d'acceptar plenament que vindrà primer la independència del Principat, i això
és un handicap.
·
Parlant en general de les
organitzacions d'esquerres, el problema concret de fons és que han de ser aquestes organitzacions les que es
posen davant del procés d'independència del Principat per tal que l'estat
resultant fóra el més d'esquerres possible i el més favorable possible als
interessos del poble treballador.
· Aquests dubtes que hi ha per part de
Guanyem Barcelona, Podemos, la CUP i Iniciativa fa que la direcció i la
reivindicació independentista estiga en els sectors més dretans.
·
Això és un
error històric de les forces d'esquerres. Al davant del procés independentista, hi haurien de ser
les forces d'esquerra, com hi ha estat el PSAN i voldríem ser-hi. Haurien de
ser els més independentistes de tots. Moltes vegades aquestes forces d'esquerra parlen del procés
com si fos una cosa de Mas i Junqueras i no fos d'ells. Aquest
distanciament del procés és perillós perquè:
· Si no encapçales la lluita, l'estat te'l construiran uns
altres.
·
Alfons López Tena. Trec
de la Viquipèdia: Va ésser militant
de Convergència Democràtica de
Catalunya des del 1989 fins al 2010, quan va fundar Solidaritat Catalana per la
Independència. Anteriorment havia estat Conseller Nacional de Convergència Democràtica des del 1996
fins al seu nomenament com a vocal del Consell General del Poder Judicial
espanyol a proposta de CiU.
Ha estat vocal del Consell General del Poder Judicial
espanyol entre el 2001 i el
2008. Mentre López
Tena ha sigut militant i alt càrrec de CDC
s’ha esdevingut el següent:
o
Lluís Prenafeta secretari de la presidència de la Generalitat de
Catalunya del 1980
fins el 1990
i Macià Alavedra ex-conseller
de Finances del 1982 al 1987, varen ser processats pel jutge
Garzón pel Cas Pretòria, per uns
suposats delictes de suborn, corrupció urbanística
i blanqueig de diners
en els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i Sant Andreu de
LLavaneres.
o
Cas Pallerols, de militants d’UDC
és del 1994. El cas Pallerols va ser un cas de corrupció lligada al finançament
il·legal del partit polític UDC,
sentenciat al 2013 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En l'afer,
varen ser condemnats l'empresari andorrà Fidel
Pallerols i els excàrrecs d'UDC Lluís i Vicenç Gavaldà per haver desviat subvencions
de la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya per al
finançament del partit.
o
Cas Millet, lligat a CDC, en que part dels diners (uns 30milions d’euros) de la
Fundació Palau
de la Música es desviaven per a usos privats.
·
I la meva pregunta és: Com pot ser que el Sr. López Tena, militant de CDC des del 1989 fins el 2010, advocat i notari (que serveix
per donar fe) no vagi adonar-se de l’evasió fiscal de Jordi Pujol, i segurament d’altres càrrecs del partit? Recordem que aquesta evasió ha de comportar
moltes complicitats que ja aniran sortint, i almenys 7 persones de CDC n’haurien d’haver estat al corrent!
I ara l’entrevista
amb en Josep Guia:
31.08.2014
06:00
Autor/s:
Núria Ventura
Josep
Guia: 'Desobeir la sentència del TC és un delicte menor al codi penal espanyol'
Entrevista
amb el dirigent del PSAN sobre la seva visió de la consulta, el paper dels
partits polítics que encaçalen el procés i les conseqüències per a la resta del
país
—Què
creieu que passarà el 9-N?
—Depèn
de les principals forces polítiques catalanes. El poble ja hi és i la voluntat
de votar, també. Són ells els qui han de fer possible aquesta votació. El
trencament de la legalitat en aquest cas serà mínim. És simplement desobeir una hipotètica --gairebé
segura-- sentència del Tribunal Constitucional espanyol, un fet que no
significa, com va passar a Lluís Companys, el tancament immediat al vaixell
'Uruguai', l'empresonament, ni la suspensió de la Generalitat. És un
delicte menor al codi penal espanyol. La Generalitat Valenciana n'està tipa, de
no acatar sentències del TC pel tema de la llengua, i no passa res. És a dir, que si
Mas no fa cas d'una sentència i no sols convida a votar, sinó que a més fa
efectiva el dia 9 de novembre la votació, ja procediran contra ell. L'acusaran
i tindrà el seu advocat defensor.
—Creieu
que anirà així?
—Sí,
això és factible. L'altra alternativa és que es que convoque la consulta, però que tres dies
abans envien la policia i l'exèrcit espanyol a fer guàrdia als col·legis electorals,
a segrestar les urnes i a impedir que la mesa electoral de cada col·legi es
puga reunir. Però no tenen prou forces d'ordre per a fer-ho i si envien
l'exèrcit, imagina't l'escàndol internacional que seria. No crec que
arriben a aquest extrem.
—Quines
garanties hauria de tenir la consulta?
—La
consulta no és sinó una anada a les urnes com una altra, i ja fa temps que hi
anem. Ha de tenir les mateixes garanties que qualsevol altra votació. Sí que estaria bé
de fer una sèrie d'invitacions a observadors internacionals. Crec
que això, la Generalitat hauria de tenir-ho previst. I després, les garanties
també les posen els professionals de la premsa. Ha d'estar ple de mitjans internacionals. El
resultat serà igual de fiable que les altres votacions, i ara encara més perquè
hi haurà més ulls mirant.
I com va dir l'Elisenda Paluzie, ens
calen tres milions de votants i dos milions de sí-sí. Això com a quantitats
mínimes, i és un objectiu factible.
—Després
què haurem de fer?
—És una
consulta que s'haurà fet d'acord amb la llei de consultes que aprovarà el
Parlament de Catalunya i serveix per saber l'opinió del poble del Principat. Després, el que ha
de fer l'executiu és, justament, executar-la. I, per fer-ho, el més directe i el
més senzill seria que el parlament proclamés la independència i comencés un
procés de negociació amb l'estat espanyol.
—Quina
legitimitat tindria una declaració unilateral del parlament si els partits no
ho portaven al programa electoral?
—L'haurà
de fer avalat pel resultat obtingut. Ara, la pot fer després d'uns quants mesos
de negociació amb instàncies internacionals i amb l'estat espanyol, si vol
negociar, o bé, si no vol negociar l'estat espanyol, no caldrà que s'espere
aquests mesos. I
sí que tindria legitimitat. Als programes dels partits del parlament hi havia
fer la consulta i, un cop es tenen els resultats, es negocia per executar-los.
Si l'estat
espanyol no vol reconèixer el resultat per començar una negociació, alshores
cal fer la DUI, simplement per forçar la negociació, però ja amb la intervenció
d'instàncies internacionals.
—Confieu
en el president Artur Mas i en Oriol Junqueras per pilotar el procés?
—Personalment
no gaire, però això no té gaire importància perquè en dos mesos es veurà.
—Per
què no hi confieu gaire?
—Perquè
conec les seues trajectòries. Conec la trajectòria d'Esquerra des que es va
proclamar com a partit independentista i conec la trajectòria de Mas, d'un
independentisme molt recent. Encara no sé si és sincer o no.
Els qui
som independentistes provats, honestos i lluitadors de sempre està bé que ens ho
mirem amb optimisme, però també amb una mica de cautela.
—Per
què us podrien fallar?
—El de sempre,
sotmetent-se a l'estat espanyol. No tenint el coratge de fer què
toca, com passa des de la transició ençà. Sí que han avançat molt en aquest sentit, de no sotmetre's,
però les proves de foc importants vénen ara, els mesos vinents.
—Quines
proves de foc han de superar?
—Han de fer la
consulta i no pas enredar-se amb un procés de negociació amb l'estat espanyol
sense fer la consulta. D'una altra banda, també cal pensar que la
forma de dominació de l'estat espanyol, contrària a qualsevol tipus d'entesa, també ajuda cap al
trencament independentista. Durant segles la seva forma de dominació, dins de Castella
mateix i en països de tot el món, ha estat la intransigència, el no-pacte i
matxacar i espoliar.
—Com
hauria d'actuar una Catalunya independent respecte a la resta de la nació?
—Hauria d'actuar com
a dinamitzador de la reunificació política de tota la nació. Seria
l'etapa posterior que caldria assumir amb total energia i sinceritat. És per
això que ja de bell començament, a la constitució de la República Catalana del
Principat hi ha d'haver dos preceptes:
·
El primer, que hi haja la porta oberta a les possibles incorporacions
territorials posteriors, si així ho decideix la població del territori
corresponent de l'àrea lingüística catalana. Aquesta seria una clàusula
semblant a la que tenia Alemanya per a fer la reunificació amb l'Alemanya de
l'est, que tenia la porta oberta perquè, de la nit al dia, es pugués fer la
unificació.
—I el
segon?
·
Fa referència als individus. Els catalanoparlants de la nació catalana
de fora del Principat que ho demanen, que puguen tenir accés al passaport
català, amb els drets i deures corresponents. Aquestes dues coses són
importants, però podríem parlar molt més perquè tenir un estat que funciona, progressista i
favorable a les classes populars i tenir clar que ha d'ajudar a la catalanitat
perifèrica és molt positiu. El que s'ha fet fins ara de manera vergonyant des del
Principat, que ha ajudat poc la perifèria, amb un estat pot millorar molt.
—Quines
conseqüències pot tenir la independència del Principat per als altres
territoris de la nació?
—Catalunya
seria un mirall, un exemple a emular. Especialment l'estat espanyol voldrà matxacar-nos encara més
i suprimir la llengua i qualsevol referència de catalanitat, fins i tot de
valencianitat. Ja ho fa molt, però voldrà reprimir-ho encara més.
Però no patirem gaire més que ara i les conseqüències seran més positives que
no pas negatives,
perquè hi haurà un estat al qual apel·lar, imitar i voler adherir-se.
—Com
veus la situació al País Valencià?
—Sempre
he defensat que tard o d'hora el que passa al Principat s'encomana al País
Valencià. Hi ha qui diu que això no és veritat i argumenten que no ha crescut
el catalanisme al País Valencià com hauria d'haver crescut. Hi ha qui diu que
el Bloc ha crescut més quan s'ha allunyat de les tesis més catalanistes, però
no existiria si no hagués existit prèviament el nacionalisme al Principat. El que vull dir és
que les coses que passen al País Valencià, especialment de signe progressista,
són sempre a imitació del que passa al Principat.
—I el
futur immediat?
—La
situació actual és que tenim un objectiu proper, que són les eleccions
autonòmiques i municipals del maig de l'any vinent. Aquest objectiu,
tant per al País Valencià com per a les Illes i la Franja, és molt important
perquè al País
Valencià i a les Illes hi ha la possibilitat real de pèrdua de poder polític
municipal i autonòmic del PP. Això ajudarà molt un procés de
regeneració política i de tornar a estimar-se la llengua i la terra i de tornar
a crear vincles entres les Illes, el País Valencià i el Principat. Previsiblement serà
a partir del maig vinent.
—Quin
paper hi poden tenir els partits que són l'alternativa al PP?
—PSPV-PSOE,
Esquerra Unida i Compromís s'hauran d'entendre per tal de governar la Generalitat
Valenciana. Només
d'entrar-hi hauran de crear una ràdio i una televisió públiques, que no vol dir
recompondre Canal 9 i Ràdio 9 tal com estaven, però sí que es podran utilitzar
les estructures. També hauran d'impulsar el corredor mediterrani i abandonar
qualsevol posició d'anticatalanisme que ha portat el País Valencià al seu
empobriment. Anticatalanisme és empobriment i allunyament d'Europa i
catalanisme és sinònim de cultura i de progressisme. És així al País Valencià.
—Podemos
també creus que hi tindrà un lloc?
—Si
extrapolem què ha passat a les eleccions europees, és possible que també tinga
representació parlamentària a les Corts Valencianes, i s'hauria de posicionar
al costat d'aquests grups.
—Realment
creieu que ho farà?
—És que
no els conec. Darrerament encara debatien si li volien dir País Valencià o la
imbecil·litat eixa de Comunitat Valenciana. Per això és una
incògnita. Encara és lluny.
—En
el moment en què vàreu començar a lluitar per la independència amb el PSAN, el
1969, us imaginàveu que s'arribaria on som?
—Nosaltres
sempre hem cregut que hi arribaríem, però no sabíem quan i tampoc no sabíem de
quina manera. No
sabíem que el procés s'acceleraria així al Principat, cosa que celebrem. I
ens adeqüem a aquesta situació i som partidaris clarament de la independència
primer del Principat, encara que no siga de tota la nació. Creiem que és important, tant des del punt de
vista de l'alliberament nacional com des del punt de vista de l'alliberament de
classe. És per això que adeqüem el nostre discurs i som decidits
defensors d'aquesta primera fase d'independència del Principat. Però no ens
imaginàvem que seria així. Fa cinc anys, ningú no ho pensava.
—Creieu
que la vostra llavor ha estat decisiva per a arribar on som?
—Potser és falta de
modèstia, però estic convençut que si no haguérem existit els independentistes
lluitant des de fa quaranta anys i haguérem abandonat, no s'hauria produït tot
el que s'ha produït ara.
—Quines
renúncies s'han fet d'allò que demanàveu?
—De
renúncies, no n'hem fet cap. Demanar primer la independència només del
Principat no és cap renúncia, sinó que es reforça i ajuda la reunificació
política de tota la nació i avancem cap a una societat més justa i més
favorable als interessos de les classes populars. No renunciem, sinó que no vénen totes tres
coses de cop --independència, socialisme i Països Catalans. A aquestes alçades
ja no renunciem a res.
—La
foto de la data i la pregunta és la del front patriòtic que us havíeu imaginat
els anys 1980?
—S'hi
acosta una mica. Aquesta seria la foto dels representats polítics del front patriòtic
perquè quan parlem de front patriòtic no són només partits polítics, sinó que
parlem d'una massa social. Però la massa social representada per
aquests i per alguns altres que no eren a la foto, això és el front patriòtic.
—La
CUP ocupa ara un espai de l’independentisme combatiu que des del PSAN s’havia
ocupat?
—Bé, la CUP és filla
ideològica del PSAN, fins a un cert moment recent en què la CUP, o algunes de
les seves franges, no han acabat d'acceptar plenament que vindrà primer la
independència del Principat, i això és un handicap. No fan una
anàlisi concreta de la realitat, que és un requeriment marxista que nosaltres
apliquem sempre. No accepten que és necessari un front patriòtic per a arribar a la
independència, però després sí que es fan la foto. Tenen com una espècie de
mala consciència.
—La
CUP no veu bé aquest procés per fases de què parleu?
—En els
seus papers i en els seus pronunciaments encara no ho té assumit. Encara estan
amb independència, socialisme i Països Catalans --que és un llegat del PSAN i
que el PSAN el continua tenint--, sense veure que aquests tres ítems no aniran junts, que
vindrà primer la independència d'una part i després avançarem cap al socialisme
i cap a la unió del conjunt.
—Quin
perill té?
—Parlant
en general de les organitzacions d'esquerres, el problema concret de fons és
que han de ser aquestes organitzacions les que es posen davant del procés
d'independència del Principat per tal que l'estat resultant fóra el més
d'esquerres possible i el més favorable possible als interessos del poble
treballador. Aquests
dubtes que hi ha per part de Guanyem Barcelona, Podemos, la CUP i Iniciativa fa
que la direcció i la reivindicació independentista estiga en els sectors més dretans.
Això és un error històric de les forces d'esquerres. Al davant del procés
independentista, hi haurien de ser les forces d'esquerra, com hi ha estat el
PSAN i voldríem ser-hi. Haurien de ser els més independentistes de tots. Moltes vegades
aquestes forces d'esquerra parlen del procés com si fos una cosa de Mas i
Junqueras i no fos d'ells. Aquest distanciament del procés és
perillós perquè si
no encapçales la lluita, l'estat te'l construiran uns altres.
—La
CUP ocupa bé el rupturisme, des del Parlament?
—Crec que no. En
aquest sentit crec que era més interessant la feina que feia Solidaritat.
La feina que van fer Uriel Beltran i Alfons López Tena des del punt de vista
independentista i des del punt de vista de denunciar amb noms i cognoms les forces de dretes
que s'oposen a l'independentisme, no la fa la CUP.
—Quina
contribució pot fer Solidaritat al procés?
—Solidaritat
té una actitud positiva, impulsant la campanya dels voluntaris que ajuden a fer
possible la votació del 9-N, que és el seu primer objectiu. Després, a partir
del 9-N ja ho analitzarem. Segurament Solidaritat farà una assemblea
nacional al final de novembre, en la qual analitzarem la situació.
Joan
A. Forès
Reflexions
