Benvolguts,
En aquesta crònica es demostra com el
capteniment de l’Estat espanyol amb Catalunya és de
jutjat de guàrdia. Tanmateix els jutjats del tipus que
siguin estan segrestats per l’Estat que
globalment prescindeix de l’Estat de Dret i de la
separació de Poders. Aquestes circumstàncies es demostren amb
l’engarjolament sense judici de polítics catalans, des de fa un any!
Avui presentem el
primer document d’El Nacional sobre els episodis de “fuga d’empreses”
organitzat, tal com explica, per l’Estat espanyol!
Vegem l’article:
1 ANY FUGA
D'EMPRESES (I)
El relat apocalíptic de la fuga de
seus s'ensorra un any després
Carlota Serra
Foto: EFE
Barcelona. Dissabte, 6 d'octubre de 2018
Fa just un any, el 6 d’octubre del 2017, cinc
dies després del referèndum de l’1-O i de la violència policial, el govern de Rajoy posava
més llenya al foc amb l’aprovació
d’un reial decret-llei per facilitar el trasllat exprés de les empreses de Catalunya. Una notícia incendiària que donava encara més arguments
als discursos catastrofistes amb l’economia catalana. El decret, publicat al BOE el dia següent,
justificava la seva creació assenyalant l'existència d'una "extraordinària i urgent necessitat" de
"garantir la plena vigència del principi de
llibertat d'empresa consagrat a l'article 38 de la Constitució"
i de "respectar la prohibició d'adoptar
mesures que obstaculitzin la llibertat d'establiment dels operadors econòmics
prevista a l'article 139 de la Constitució".
A grans trets, es tracta d’un decret per
“agilitzar” la voluntat d’empreses de
traslladar la seva seu social fora de Catalunya ja que, en alguns casos, com el
de CaixaBank, segons els seus estatuts hauria de ratificar la decisió en junta
d'accionistes, cosa que allargava els tràmits. Alhora,
aquest reial decret donava encara més força als arguments unionistes com que “les empreses marxaran en massa de Catalunya”, reforçant la idea d’”inseguretat
econòmica i financera” al territori; un peix
que es mossega la cua.
El decret, aprovat el mateix dia que CaixaBank
es mudava a València, seguint els passos del Banc
Sabadell, que havia traslladat la seva seu social a Alacant el dia
anterior, va facilitar el canvi de seus de
diverses empreses -2.501 concretament, segons la Conselleria d’Empresa i
Coneixement- i el relat sagnant contra el procés. Un any després, però, la “catàstrofe” ha estat relativa,
i la fuga de seus ha tingut “zero impacte econòmic” segons
l’informe elaborat pel Departament d’Empresa.
L'estratègia de
Rajoy
El
diari ARA explicava
ahir en exclusiva que l'Estat va treure milers de milions de dipòsits dels
bancs catalans, com CaixaBank i el Sabadell, el 2 d'octubre,
l'endemà del referèndum. Segons l'ARA,
la fuga de dipòsits dels bancs es va fer a través de diverses empreses de
l'Estat, com Renfe, Adif, Ports de l’Estat, RTVE i d’altres. Aquella
setmana acabaria amb el trasllat de les seves seus fora de Catalunya, després
de l’aprovació del decret-llei, que avui compleix un any de la seva
aprovació.
Segons les fonts consultades per aquest diari, el
conseller delegat del Sabadell, Jaume Guardiola, va passar-se el dia trucant a
diferents presidents d’aquestes empreses públiques per conèixer el motiu de la
retirada. Els van respondre que eren “ordres
polítiques”. Aquest buidat de comptes es va
allargar uns dies i l’objectiu semblava clar. Un
executiu va parlar amb el llavors ministre d’Economia, Luis de Guindos,
quan va comprovar que una administració havia retirat els seus dipòsits. I de
Guindos li va respondre: “Heu canviat la seu? Doncs no patiu”. En unes hores els diners tornaven a ser en els comptes
d’on havien sortit. Un any després, cap dels
dos bancs ha considerat tornar a Catalunya, però el discurs no para de debilitar-se.
La fuga de seus, un
any després
Un any després el decret-llei segueix vigent i, tot i la pujada al poder de Pedro Sánchez, no
sembla tenir data de finalització. Si bé és cert que la majoria d’empreses que
han traslladat les seves seus no han tornat, algunes ja han començat a fer
moviments, com
és el cas d’Agbar, que va decidir tornar a Barcelona fa menys d’un mes.
Hi ha empreses del nivell de Facebook que volen
venir i no troben lloc”
I és que no hem d’oblidar que, tot i la voluntat de
polititzar l’empresariat, durant l’any del referèndum s’han instal·lat a
Catalunya grans empreses multinacionals reconegudes, com és el cas de Facebook, Amazon, King o Satellogic, entre moltes d’altres.
Manel de Bes, el
director del Departament d'Oficines de la Consultora Immobiliària Forcadell,
assegura en declaracions a El
Nacional que durant l’últim trimestre del 2017, mesos àlgids del
conflicte Catalunya-Espanya, es van tancar moltes operacions importants com les
esmentades anteriorment, i que “el primer
semestre del 2018 estem arribant a números rècord, amb més de 200.000 metres
quadrats d’oficines contractats a Catalunya”, amb xifres similars a
les de “l’època del boom”. “Hi ha una tendència positiva d’empreses que busquen un
lloc a Barcelona per establir-s’hi, i des de Forcadell no notem cap frenada”.
El discurs perd
força
“No
sé si el procés ha afectat molt o poc”, explica de Bes, “però l’alarma que les empreses marxen en
massa ja s’ha demostrat que no és certa”. De fet, segons explica, “s’està fent cada vegada més palès el
creixement que va començar el 2015”.
En aquest sentit, explica que l’única
inversió que gestionava Forcadell que va quedar aturada després del referèndum
“va ser una multinacional americana, que després de l’1 d’octubre va posar en
stand by el projecte”, però “ara l’hem reprès i estem a punt de signar el
contracte”, explica de Bes.
Alhora, la consellera d'Empresa, Àngels
Chacón assegurava fa uns dies que "Catalunya continua liderant el
nombre d'empreses amb seu social a l'estat espanyol", explica la
consellera, amb el 18,5% del total d'empreses. De fet, "el 2017 ha estat l'any en què s'han registrat més
entrades a Catalunya de CIF provinents de la resta de l'Estat",
un total de 660 entrades. L'informe mostra també que "a partir del mes de maig la tendència de sortides de seus
socials va a la baixa, tendint a una normalització" com ha
estat aquest darrer agost.
Elaboració pròpia /
Font: INFORMA/Departament d'Empresa i Coneixement
Més enllà de la
política, Catalunya agrada
Catalunya, i sobretot Barcelona, “és un pol d’atracció de
talent internacional”. Aquesta frase no la diu només Manel de Bes;
també Miguel
Vicente, president de Bcn Tech City, Laura
Urquizu, CEO de Red Points, Josep
González, president de Pimec, i una rècula de personalitats del món
empresarial català. “Barcelona és un indret
ideal per les start-ups, per exemple”, expliquen des de Forcadell, “perquè el lifestyle atrau
el talent” i, a més, els preus “són
molt més competitius comparats amb Londres o París”. En aquesta
mateixa línia, “Barcelona té unes qualitats amb
les que no es pot competir”, asseguren.
“Hi ha empreses molt importants que tothom
coneix del nivell de Facebook i Amazon que estan
buscant lloc per establir-se a Barcelona i no en troben” perquè hi
ha “molta més demanda que oferta”,
explica el director d’oficines de Forcadell. Tot i que no ha revelat quines
són, de Bes assegura que “hi ha un parell de
multinacionals molt potents en aquesta situació”.
Catalunya segueix atraient inversió estrangera
dirigida a l'ampliació de projectes logístics”
Un altre factor important en l’atracció
d’empreses és “les promocions que s’han fet a
tot el 22@, que es calcula que l’any que ve ja hi haurà més de 20.000 metres
quadrats contractats”, explica de Bes. De fet, l’alta demanda
d’oficines i zones empresarials a Barcelona i l’escassa oferta provoca que la
majoria de projectes en curs es lloguin abans d’haver-se acabat de construir.
“De broma, entre la gent del sector ens preguntem: i què llogarem l’any que
ve?”, explica el director del departament d’oficines.
En venen de noves i
les que hi són, amplien
Un altre factor que s’està produint, a més de grans
empreses que busquen tenir una seu a Catalunya, és que les que ja en tenen, “segueixen apostant pel territori i busquen ampliar les
seves seus”. Un cas que s’ha donat amb
WeWork, per exemple, una de les principals empreses especialitzades en
coworking. WeWork ja va confirmar el setembre passat la seva arribada
al 22@, concretament a l'edifici Luxa Gold, veí d'Amazon, i des de la
consultora immobiliària Forcadell, té el projecte de contractar dos edificis
més el 2019, que es preveu que arribin a tenir un total de 30.000 metres
quadrats en total a Barcelona.
La fuga de seus "no ha tingut impacte
econòmic" ni tampoc "fiscal"
D’altra banda, “Catalunya
segueix atraient inversió estrangera dirigida a l'ampliació de projectes
logístics”, segons explica Gerard Plana, director del
Departament d'Industrial-Logística de Forcadell. Plana destaca que en els
últims mesos, empreses logístiques estrangeres que ja estaven instal·lades a la
capital catalana han decidit ampliar els seus projectes amb grans superfícies.
És el cas de UPS,
Venta Privé, Mercadona (Zona
Franca) i Amazon (Barberà
del Vallès), entre d’altres.
Com són les
empreses que han marxat?
Segons l'informe d'Empresa, la gran majoria (80%) són micro i petites empreses i corresponents
al sector serveis. Alhora, un 61%
dels CIF que han marxat han portat les seves seus a Madrid. D'altra
banda, el 12,2% de
les seus traslladades són industrials, el 7%
es dediquen a la construcció i l'1,2% restant són d'agricultura.
El fet que la gran majoria d'aquestes empreses es
dediquin al sector dels serveis implica "pràcticament
zero afectació a la base productiva" de
Catalunya, ja que no s'han mogut els centres productius de la
comunitat. Segons la Conselleria, la fuga de seus tampoc "no ha tingut impacte fiscal, ja que l’IS no es
tributa ni a Catalunya perquè és un impost estatal".
"Benvingudes a
Catalunya, ara i sempre"
Les
dades són les que són. És
cert que moltes empreses van traslladar les seves seus fora de Catalunya, però
també és cert que hi ha cada vegada més grans empreses internacionals que fan
mans i mànigues per trobar un lloc on establir el seu hub del sud d'Europa a
Catalunya.
Amb tot, la consellera Chacón reiterava
durant la presentació de l'informe sobre l'impacte que havia tingut el trasllat
de seus a l'economia, que les empreses que van marxar són
"benvingudes a Catalunya, ara i sempre", però destacava el fet
que "no
es donaran incentius fiscals perquè tornin". Alhora, la consellera criticava que "a ningú se li escapa que hi ha empreses que
han tingut por al boicot", i que la creació del reial decret-llei creat
pel govern de Rajoy després del referèndum de l'1 d'octubre "tenia una
intencionalitat política" i "no estava justificat". Sigui
com sigui, des del Govern asseguren que s'estan fent reunions amb les empreses
que van marxar i que "ja es veuran els
resultats".
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada