Benvolguts,
El company Esteve Vilanova fa unes reflexions sobre la Inseguretat Jurídica a l'Estat Espanyol. Comença parlant de Montesquieu i les seves teories sobre la separació de poders, criticant la monarquia francesa i explica que va escriure el llibre L’esperit de les lleis, publicat el 1748, on proposava la separació de les tres branques del poder: el legislatiu, l’executiu i el judicial. Una independència que ha estat inspiradora a totes les Constitucions Liberals posteriors.
Ja hem explicat en múltiples apunts que la legislació a l'Estat espanyol no cau dins la categoria de Constitucions Liberals, sinó tot al contrari.
La legislació espanyola és el que més s'assembla a la legislatura d'una dictadura franquista, que al cap i a la fí és tot el que els milers de jutges actualment en exercici han mamat! Cal recordar que els jutges són analfabets funcionals, no saben llengues i per tant tot el que han mamat són els residus de la legislació franquista anterior
A l'Estat espanyol no hi ha separació de poders, però en canvi tal com en Vilanova explica el que sí que hi ha és una absoluta manca de separació entre els poders. I a més hi ha guerres judicials entre jutges, entre jutjats, entre poders legislatiu, executiu i judicial, entre els altres poders de l'Estat, l'Exèrcit, l'Església Catòlica, els partits polítics, etc.
Recordem que la cúpula de les nostres institucions, segons va explicar la Soraya SS fou decapitada pel PPSOE. Recordem que gràcies a l'actuació de la judicatura els darrers anys la majoria d'aquests legítims diputats catalans són a la presó o a l'exili.
Un acudit gràfic del nostre ninotaire Ferreres explica la separació de poders i la Inseguretat Jurídica:
Per tant és important la reflexió de l'Esteve Vilanova. Vegem-la:
24 octubre 2018 2.00 h
ANÀLISI
Esteve Vilanova
Inseguretat jurídica
Semblava que la Constitució del 1978, inspirada també en aquests principis, hauria resolt per sempre més l’antiga tendència espanyola de les interferències entre poders, però han hagut de passar uns anys per adonar-nos que l’objectiu s’ha pervertit per interferències polítiques i per allò tan denigrant i conegut: “Per raons d’estat”; és a dir, la supeditació del dret a raons estranyes.
ESTEVE VILANOVA -
EVILANOVA@ELPUNTAVUI.CAT
Els
països endreçats i que funcionen tenen en comú que les seves institucions funcionen
i són previsibles, mentre que als països decadents les institucions són
erràtiques i imprevisibles.
Dit
això, que és una norma general amb la qual segurament estarem d’acord amb la
gran majoria de lectors, a l’Estat espanyol ja fa un temps llarg que les
principals institucions han entrat en una deriva de declivi difícilment
justificable. Encara que no ho sembli, hi ha una relació directa causa-efecte
entre el bon funcionament de les institucions i l’economia. Tots sabem el que pateixen certs sectors econòmics per la
manca de seguretat ciutadana o per la manca d’una seguretat jurídica.
Montesquieu va
teoritzar sobre la separació de poders criticant la monarquia francesa i va
escriure el llibre L’esperit
de les lleis, publicat el 1748, on proposava la separació de
les tres branques del poder: el legislatiu,
l’executiu i el judicial. Una independència que ha estat inspiradora
a totes les constitucions liberals posteriors.
Semblava
que la Constitució del 1978, inspirada també en aquests principis, hauria
resolt per sempre més l’antiga tendència espanyola de les interferències entre
poders, però han hagut de passar uns anys per adonar-nos que l’objectiu s’ha
pervertit per interferències polítiques i per allò tan denigrant i conegut: “Per
raons d’estat”; és a dir, la supeditació del dret a raons estranyes.
Quan s’invoquen “raons d’estat”, en el fons
hom hi interpreta condicionants polítics que no encaixen en l’ordenament
jurídic i se l’ha de desfigurar per encabir-hi les causes que es pretenen
jutjar. És el que està passant actualment amb
tots els acusats del procés català, que, amb la pretesa defensa de la unitat
d’Espanya, són víctimes d’unes acusacions greus per uns fets reals tan febles
que ni la justícia d’Alemanya, ni la de Bèlgica, ni la de Suïssa, ni la
d’Escòcia hi han vist matèria acusatòria.
Però, quan s’invoquen les raons d’estat, la justícia deixa de ser justa.
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena,
instructor de la causa contra el procés, defensa que els jutges han de tenir
ideologia perquè la ideologia “ajuda a interpretar la llei”, diu, i una vegada dit això, nega categòricament la
politització de la justícia.
És cert que els jutges han de tenir
ideologia, de fet és impossible que no en tinguin, forma part de la persona, el
que grinyola una mica és que es defensi que la interpretació de les lleis es
faci en funció de la seva ideologia, perquè imaginem-nos que el senyor Llarena
fos d’extrema dreta, la seva interpretació seria molt diferent de si fos de
creences d’esquerra. Aquesta invocació, més que deixar-nos tranquils, evoca el
sentiment d’inseguretat jurídica, que molts sentim en aquest procés.
Aquesta setmana passada el descrèdit de la
justícia i la inseguretat jurídica ha fet una pas més cap al precipici amb
l’acció del president de la sala tercera del Tribunal Superior, Luis
Díez-Picazo, que ha aturat una sentencia en ferm dictada per la sala contenciosa
administrativa que determinava que els impostos de les hipoteques els ha de
pagar el banc i no el client. És cert que així
que es va fer pública aquesta sentència hi va haver una mena de terratrèmol per
les repercussions econòmiques que suposava, puix que els bancs haurien de
tornar tots els impostos cobrats i, segons Moody’s, podria ser una quantitat
superior als 4.000 milions d’euros. L’histerisme es va apoderar de la borsa i
les cotitzacions dels bancs en un sol dia van perdre uns 9.000 milions d’euros
de capitalització. La raó que
justifica el magistrat Díez-Picazo per aturar la sentència és: “Per les enormes repercussions socials i econòmiques”
que té el veredicte; dit clarament: “Raons d’estat.” Ara seran 31 magistrats
els que ratificaran o rectificaran aquesta sentència. Una vegada més estem
immersos en una inseguretat jurídica –i no per culpa del procés– tant sigui
vist pel cantó dels hipotecats com pel dels accionistes del banc.
El 5 de novembre sabrem el veredicte
final, però el desprestigi internacional de la justícia ja no pot ser més gran.
+1#1 LLUIS
MASAFRET CADEVALL
la justicia espanyola es fa per Ideologia,trist
però es la trista realitat. i el pitjor de tot es que es ideologia
FRANQUISTA¡¡¡¡¡ No ha canviat res tot l'entrellat espanyol está
podrit,impregnat d’Una Grande i libre..VISCA L’ESTAT CATALA¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Dimecres, 24 octubre 2018 10.35
0#2 MIQUEL
ALTIMIRES I ROS
Ho ha explicat de manera magistral i certa.
La cúpula judicial està a les ordres del govern de torn per lladres, immorals i feixistes que siguin.
A Pablo Llarena l'haurien d'inhabilitar a l'acte per tendenciós i prevaricador. Una persona indigna del càrrec que ocupa, fanatitzada i feixista.
I Pedro Sanchez li paga la defensa judicial amb els nostres diners. Delirant !!!
La cúpula judicial està a les ordres del govern de torn per lladres, immorals i feixistes que siguin.
A Pablo Llarena l'haurien d'inhabilitar a l'acte per tendenciós i prevaricador. Una persona indigna del càrrec que ocupa, fanatitzada i feixista.
I Pedro Sanchez li paga la defensa judicial amb els nostres diners. Delirant !!!
Els
PPSOE, no fallen mai al feixisme totalitari.
Dimecres, 24 octubre 2018 11.03
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada