El 60% de la nova ocupació generada a Catalunya l'últim any ve de la
indústria i, a la resta de l'estat espanyol, el 50% ha vingut de l'hostaleria,
la construcció i les administracions públiques
Per: Jordi Goula
‘En
les reunions amb les empreses de diferents sectors, n’hi ha moltes que creixen
a un ritme espectacular, de dos dígits. És
veritat que en general hi ha un cert alentiment, sobretot de les comandes
exteriors, però el ritme d’activitat és molt alt i
els empresaris estan animats en aquesta qüestió concreta. La conseqüència és que la contractació
és bona, les reunions que fem hi tenen molt a
veure i gairebé són monotemàtiques.
Preocupa el talent, preocupa d’on sortirà la mà d’obra qualificada que ja
necessitem i que necessitarem encara més d’aquí a poc temps.’
M’ho comentava aquesta setmana el secretari
general de la CECOT, David Garrofé. I hi afegia: ‘Fixa’t que es creen poques empreses, però que les que ja
existeixen amplien les seves capacitats; inverteixen molt.’
Aquesta impressió de primera mà no fa sinó
confirmar les dades positives que anem coneixent. Fa pocs dies la Cambra de
Comerç i l’Idescat han fet l’enquesta de clima laboral, en què
cadascun dels subsectors industrials (llevat de la fusta i el paper) presenten
unes expectatives per al quart trimestre que són millors que abans. I té molt de mèrit que això passi quan ja fa quinze
trimestres consecutius que el PIB industrial creix per damunt del 4% (tret
d’un, al 3,8%). Tot i això, el salt
definitiu a la contractació (allò que realment percep la societat) comença
el primer trimestre de l’any passat.
El ritme de creixement de l’ocupació industrial el segon trimestre
oscil·lava entre el 9% i el 10%, però ara com ara ja és un 19% de l’ocupació total catalana. En realitat,
prenent una definició més laxa de la indústria, en
la qual entressin els serveis que moltes empreses han externalitzat,
les xifres serien més altes. Malauradament, la dificultat del càlcul supera amb
escreix les necessitats d’un article purament divulgatiu. Però és bo de tenir
en ment que la proporció, tant en la contribució a la riquesa com en
l’ocupació, és més gran de les xifres que ara presentem.
Hi ha dues dades molt importants que paga la pena
d’esmentar. Fixeu-vos-hi. L’últim any (de
segon trimestre a segon trimestre) a Catalunya, sis de cada deu llocs de
treball nous han estat creats per la indústria, segons l’Enquesta de Població
Activa (EPA). De fet, si comparem la indústria catalana
amb l’espanyola, un 63% dels nous llocs
de treball d’aquest període a l’estat espanyol han estat a Catalunya. Això vol dir que aquí hem generat més llocs de treball
industrials que en tot l’estat espanyol, concretament, 54.000 contra 32.000. La dada em sembla espectacular, si a més tenim en
consideració tots els obstacles polítics que hem hagut de superar aquests dotze
mesos, aplicació del 155 inclosa.
Aquesta realitat no pot fer dubtar ningú de
la nostra resiliència (‘paraulota’ que cada
vegada es fa servir més en economia com a sinònim de la capacitat per a superar
les adversitats). Hem superat moments molt complicats i hi ha una
altra dada que és curiosa de comparar. Si ens
fixem en l’ocupació creada els dotze mesos citats, com ja hem dit, a Catalunya la indústria n’ha creat 60 de cada 100. Doncs bé, a la resta de l’estat espanyol (restant al
total estatal les dades catalanes), resulta que l’hostaleria,
construcció i administracions públiques han generat gairebé la meitat (48,6%)
de la nova ocupació. Aquestes dades de
tendència parlen per si mateixes i penso que no demanen cap comentari
addicional.
El resultat final de tot això és que avui l’estructura
del PIB català difereix sensiblement de l’espanyol. Hi ha dos trets
diferencials molt importants. El primer és l’aportació de la indústria, que a
Catalunya és un 4,5% superior, i el segon és que en les administracions
públiques, educació i sanitat s’inverteixen els papers i a Catalunya és un 4,5% inferior.
En l’estructura de l’ocupació s’esdevé un fet semblant, encara que potser ampliat. A Catalunya, a la indústria hi treballa el 18,8% de la població ocupada, mentre que a la resta de l’estat espanyol només el 13,3%. Hi ha unes altres dues diferències substancials que criden l’atenció. Una és la proporció ocupada en l’agricultura: a la resta de l’estat espanyol hi treballa el 4,8% dels ocupats, mentre que a Catalunya només l’1,8%. L’altra són els treballadors de les administracions públiques: a Catalunya n’és el 5% i a Espanya el 7,3%.
Com deia abans, són dades per a observar atentament i
reflexionar-hi. Si en voleu més informació, podeu entrar a la web d’Idescat, on
trobareu les dades de Catalunya i d’Espanya que us ajudaran a complementar els
aspectes que aquí us he proposat. Les conclusions us sortiran soles…
Jordi Goula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada