dijous, 11 d’octubre del 2018

08/10/2018. Salvador Cot. La bèstia neofalangista. El viatge embogit cap a l'extrema dreta de PP i Ciutadans, ara amb Vox fent de llebre, demostra, per si sol, el fracàs de la transició espanyola de finals dels anys setanta. En conflicte polític amb Catalunya i la caiguda del govern del PP ha deixat al descobert que com a mínim mitja població espanyola continua ancorada en els paràmetres ideològics del franquisme, fonamentats en una idea autoritària de la unitat d'Espanya, una regulació dels drets individuals basada en els codis de l'Església Catòlica i una xenofòbia molt poc dissimulada respecte al món àrab i els estrangers en general. La continuïtat institucional respecte a la dictadura franquista va impedir que la dreta espanyola hagués de passar pel filtre democràtic que va derivar, a Europa, de la derrota dels feixismes a la Segona Guerra Mundial. Cap ni un dels criminals franquistes no va ser jutjat -ni en aquell moment ni ara-, donant a entendre al franquisme sociològic que el límit de la seva generositat era que l'esquerra passés a compartir el sistema de poder de Madrid. La bandera, l'himne i la base ideològica de l'Estat van mantenir-se intactes.


Benvolguts,

Avui dediquem els comentaris del Bloc a diversos articles dels últims dies que demostren l’atac constant de l’Estat espanyol a Catalunya.  Un article sobre “el franquisme sociològic” , i tres o quatre articles sobre els jutges de l’Audiència Nacional que consideren que la justícia (espanyola) ha de consistir a humiliar la gent. Comentarem l’article de Tian Riba de títol Tamara, el de Marga Moreno de títol Papallones negres, l’Editorial del PuntAvui de títol La Ultradreta treu el cap i l’article de l’Emili Bella Vistalegre III.  

Comencem amb un magnífic article d’en Salvador Cot de títol La bèstia neofalangista.
Crec que hem de ser molt conscients de com la ultradreta que no se n’havia anat mai, vagi perdre la guerra o la vagi guanyar, vagi ser expulsat de l’ONU, o no, i tingui una bota (o un botí). La ultradreta ha agafat darrerament força a tot Europa de la mateixa manera que n’ha agafat al territori espanyol. Caldria d’entrada que aquesta consciència, com hem repetit al llarg del Bloc sense parar, distingís entre ultradreta, dreta, i similars. De moment cal que tothom distingeixi el franquisme (borbofranquisme, falangisme, Vox) que és la ultradreta espanyola, així com el feixisme que és la ultradreta italiana, i el nazisme que és la ultradreta alemanya.

Vegem l'article:



La bèstia neofalangista

"Com a mínim mitja població espanyola continua ancorada en els paràmetres ideològics del franquisme"
 

08/10/2018

El viatge embogit cap a l'extrema dreta de PP i Ciutadans, ara amb Vox fent de llebre, demostra, per si sol, el fracàs de la transició espanyola de finals dels anys setanta.

El conflicte polític amb Catalunya i la caiguda del govern del PP ha deixat al descobert que com a mínim mitja població espanyola continua ancorada en els paràmetres ideològics del franquisme, fonamentats en una idea autoritària de la unitat d'Espanya, una regulació dels drets individuals basada en els codis de l'Església Catòlica i una xenofòbia molt poc dissimulada respecte al món àrab i els estrangers en general. 


Cap ni un dels criminals franquistes no va ser jutjat -ni en aquell moment ni ara-, donant a entendre al franquisme sociològic que el límit de la seva generositat era que l'esquerra passés a compartir el sistema de poder de Madrid.

La bandera, l'himne i la base ideològica de l'Estat van mantenir-se intactes.


El neofalangisme de Vox ha fet entrar en pànic a Pablo Casado i Albert Rivera. Per què? Perquè ells saben de sobres que una gran part dels seus votants comparteixen les idees primoriveristes dels deu mil de Vistalegre... La bèstia sempre ha estat viva i ara té més gana que mai.


Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada