Benvolguts,
L’Emili Bella amb el
seu article Vistalegre III desenvolupa
una tesi semblant a la de l’Editorial d’ElPuntAvui
La
ultradreta treu el cap publicat ahir. Val la pena de llegir-los tots
dos perquè són complementaris.
Vegem l’article:
9 octubre 2018 2.00
h
Vistalegre III
Emili Bella
Ciutadans ja ha decidit què vol ser de gran: ni de dretes, ni
d’esquerres, d’ultradretes
VOX omple el palau madrileny de Vistalegre,
el mateix on Podem va celebrar les seves assemblees I i II. Si
l’independentisme ho llegís amb les ulleres de Pablo Iglesias, el
responsabilitzaria d’haver despertat el fantasma de VOX, “potser sense voler o potser buscant-ho”, com
va dir el líder podemita a Sant Adrià de Besòs quan va acusar l’independentisme d’haver contribuït a
despertar el fantasma del feixisme –jo hi era, me’n recordo, i no es va treure
de context–. Esperarem, doncs,
que vingui la pròxima campanya electoral perquè ens expliqui si el seu casoplón hi té
alguna cosa a veure.
I mentre VOX i el seu líder, Santiago
Abascal, petava Vistalegre amb unes 9.000 persones, el líder
suprem de Ciutadans, Albert Rivera, no
aconseguia ni omplir la plaça de Sant Jaume. Els taronges, amb la seva política de l’odi, estan fent
més gran la ultradreta original, la ultradreta
que no dissimula, igual que el PP de Pablo Casado, incapaç de retenir-la més
temps sota el paraigua popular. A l’Estat francès s’ha vist com la dreta va adoptar els
postulats de la ultradreta –i l’esquerra de Manuel Valls (el mismo que viste y calza) els de la
dreta– i entre tots van fer gran Marine Le Pen.
En tot
cas, a l’Estat espanyol la
ultradreta ha estat sempre a les institucions, només que ara hi acabarà
arribant amb marca pròpia, diferenciada. I, la veritat, potser així
serà més intel·ligible, més nítid, a ulls europeus que no pas camuflada dins el PP.
Pot ser que l’independentisme estigui
desorientat, però no menys que Ciutadans després de la investidura de
Pedro Sánchez.
És més gran el pastís de votants
espanyols moderats que no el d’ultradreta, però el partit taronja ja ha decidit
què vol ser de gran: ni de dretes, ni d’esquerres, d’ultradretes.
I
per això Rivera es llança indòmit a una “cursa de gallines” com la
de Rebel sense causa,
que el porta a voler escriure les preguntes de
les entrevistes dels mitjans públics, a dir-nos a qui han d’entrevistar i a qui
no i a arrencar llaços grocs, conscient que
el Rivera original és Santiago Abascal.
Emili Bella
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada