Benvolguts,
Tots
els partits unionistes o unitaristes espanyols, s’anomenin d’esquerra o de
dreta, diuen que tenen un gran objectiu, com tenia en Franco i el Felipe V:
Carregar-se Catalunya, la cultura catalana, la
llengua catalana. I en aquest Bloc n’hem publicat diversos articles,
assaigs i estudis.
Aquests objectius els han
assolit sempre que han volgut i pogut.
Amb
guerres, el 1700-1714 i el 1936-1939 i amb esgarrifoses venjances
posteriors. PP, PSOE, Ciudadanos, VOX, monàrquics, republicans.... Els espanyols i els partits espanyols tenen la fal·lera d’eliminar
Catalunya. I nosaltres tenim la fal·lera de
sobreviure. Però els mals que ens han anat fent ens ha canviat
el nostre caràcter cada cop més. Diuen sense amagar-se’n que ens odien i
nosaltres també podem caure en el parany, de no tenir més remei que odiar a qui
ens odia!
En l’apunt de l’1 de
gener del 2011 d’en Carles Ribera vàrem mostrar un resum de les disposicions
dictades per Espanya, després de l’ocupació de Barcelona del 1714. El títol
era:
També tenim diversos llistats de les disposicions dictades
per Espanya des de l’any 1938 i següents fins el 1978...
Vegem, de moment les del
primer Borbó i podrem comprendre que l’acció del 1714 era com l’acció del 1938
però més violenta que la del franquisme remanent dels Borbons actuals, i la del Felipe VI és més violenta que totes les altres juntes. Exemples l'1-O i el judici en curs:
Resum de les
disposicions dictades per Espanya, després de l'ocupació de Barcelona l'11 de
setembre de 1714
Abolició de les Corts de Catalunya
Abolició de tots els organismes de
govern de la nació catalana
Extinció del Consell de Cent i de tot
el règim municipal de Catalunya
Extinció de la Generalitat de Catalunya
Extinció de la Universitat de
Barcelona, que és traslladada a Cervera
Clausura de les Universitats catalanes
de Lleida, Vic, Girona i Tarragona
Confiscació dels béns de tots els
catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot
dels que havien mort a la lluita
Establiment a Catalunya de l'encara no
coneguda càrrega dels allotjaments
Obligació de tots els pobles de
Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als
cavalls de les tropes espanyoles
Prohibició als professors de la ciutat
de Barcelona d'ensenyar retòrica i gramàtica
Empresonament dels
vint-i-cinc principals dirigents de la defensa de Barcelona, els quals foren
engrillonats i tancats per a tota la vida a llunyans castells, com Valladolid,
La Corunya, Sant Sebastià, malgrat haver estat promès a l'acta de capitulació
de Barcelona el respecte al vençut
Imposició a Catalunya de la contribució
del paper segellat
Imposició, com a oficial, de la llengua
castellana en lloc de la catalana
Despatxar, sense cap excepció, tots els
empleats de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya
Prohibició als habitants
de Barcelona d'anar pel carrer en grups de més de dos després del toc de
retreta
Creació de l'ominós
"donativo" pel qual s'exigia als catalans un repartiment de més d'un
milió de lliures catalanes
A qui no volia pagar, li enviaven un
escamot de soldats a casa seva amb l'ordre de mantenir-lo a la força, fins que
hagués pagat l'impost
Exili, per ordre del capità general, de
molts canonges, religiosos, nobles, jutges, advocats, escrivans i individus
d'altres estaments que es distingien per l'amor al país
Ajusticiament a Barcelona el dia 27 de març de 1715 com a vulgars
criminals, de l'il·lustre general català en Josep Moragas i els seus companys
Francesc Solanic, Jaume Roca i Pau Macip, per haver defensat Barcelona
Execució al garrot, el 5 d'abril de 1715, d'en Francesc Casllar i
Tord, un dels més valents oficials del Regiment del Roser, que es va cobrir de
glòria durant el setge
Empresonament durant el febrer i l'abril de 1715, de 3876 persones
Moltes foren desterrades i les altres tancades a Montjuïc, Lleida, Tortosa i
Tarragona
Ajusticiament a la forca, a Girona, dels valents guerrillers
catalans, Noi d'Avinyonet, Joan Oliver i Francesc Montfort
Execució a Vic, de Bach de Roda Els coronels Brichfens i Aniell
pogueren escapar de la persecució dels soldats espanyols
Modificació del règim municipal de
Catalunya per a ficar-hi els corregidors, batlles i regidors de nomenament
reial
Ordre de que qui no fos català pogués
ocupar càrrecs públics
Ordre de que els
regidors de la ciutat portessin banda i que les venerades gramalles dels
nostres consellers fossin vestides pels porters de l'Ajuntament
Supressió de la Junta de Sanitat de
Barcelona
Prohibició del Sometent
a tota Catalunya
Supressió dels càrrecs d'arxiver de la
ciutat, mostassals, guaita de Montjuïc i cònsols de Barcelona a Nàpols,
Sardenya i Palerm
Prohibició de que els
catalans poguessin tenir cap mena d'armes
Recollida i destrucció dels "Anals
de Catalunya", escrits per Feliu de la Penya, i de tots els escrits
publicats durant la guerra
Enderrocament de tots
els castells de Catalunya, la conservació dels quals no convenia a
l'absolutisme reial Són incalculables les joies arquitectòniques que van
desaparèixer
Abolició, el primer d'octubre de 1718,
de tota la moneda catalana
Supressió del Dret de Catalunya a
encunyar la seva pròpia moneda, disposant-se que fos rebaixada a una tercera
part del seu valor la moneda dita "ardits de Catalunya"
Prohibició de l'ús de
l'espasa als catalans que tenien dret a portar-ne
Ordre que cap català
pogués tenir a casa seva més que un ganivet de llescar pa, i encara lligat la
taula amb una cadena
Ordre dictada pel propi Felip V que fos
desguarnida la sala del Consell de Cent, de Barcelona
Disposició manant que fossin trets del
Palau de la Generalitat els quadres de Sant Jordi i els escuts de les creus i
les barres catalanes Al seu lloc s'hi posaren retrats de Felip V i escuts,
torres, lleons i flors de lis
Ordre disposant que cada
dia a les dues de la tarda, per a recordar als barcelonins l'hora de llur
rendició, la campana de la Catedral toqui "Oració del rei"
Ordre disposant que fos
baixada del rellotge de la Seu de Barcelona i feta trossos la campana
"Honorata" pel "delicte" d'haver tocat a sometent durant el
setge
Construcció d'un fort al carrer de
Tallers i un altre a Santa Mònica
Construcció de la Ciutadella de
Barcelona Per fes aquesta obra es van haver d'enderrocar més d'un miler
d'edificis, sense cap compensació, i es va obligar els seus propietaris a fer
l'enderroc i a portar les pedres a la Ciutadella que es començava a fer
Obligació als barcelonins de treballar
a la construcció de la Ciutadella
Perquè es vegi de quina
manera els pagaven, només direm que un carro estava obligat a fer deu viatges
diaris, i si no els feia tots, perdia els 21 quartos que se li donaven de
jornal
Cremació per mà del botxí a la sala de
Sant Jordi de la Generalitat, dels documents originals de gran nombre de títols
i distincions que s'havien concedit a poblacions i particulars de Catalunya i a
la seva Generalitat
El 16/03/12 – En Carles
Ribera feia una introducció als greuges que Catalunya tenia contra Espanya, que
El PuntAvui va ampliar amb 20 greuges d’aquell moment:
“Primer t'ignoren, després se'n riuen,
després t'ataquen i finalment guanyes.” Donant per bo aquest històric full de ruta
d'alliberament nacional marcat el segle passat per Mahatma Gandhi, la reacció
d'Espanya contra el sobiranisme català ja està entrant de ple en el penúltim
tram, el de l'atac frontal i indiscriminat. L'últim capítol el capitanejava ahir el diari ABC, amb
una reactivació de l'orteguià “problema catalán” a portada i una crida editorial a frenar el “separatisme”.
L'ofensiva,
que no és exclusiva d'aquest rotatiu, ja que El Mundo i La Gaceta, i les
tertúlies de referència a la capital, no queden enrere en els seus atacs, en
una espiral que es va enverinant a mesura que el sobiranisme pren una força
creixent en l'agenda política catalana. Els últims detonants de
l'anticatalanisme han estat la resolució del TSJC sobre la immersió
lingüística, la polèmica de les banderes i el projecte de llei de consultes.
La catalanofòbia no és nova, però en els
últims temps està especialment activada, i des de molts fronts. El
mediàtic, el polític, el judicial. Fins fa uns anys era una obsessió
de caire ciclotímic, depenent de la conjuntura més o menys favorable a un
nacionalisme espanyol històricament incapaç d'admetre un estat
plurinacional. En els darrers temps, aquest concepte d'Espanya ha
trobat l'objectiu perfecte en la reacció catalana a cops letals com ara la
sentència del TC i les successives agressions a la llengua, que han fet passar
molts ciutadans del romanticisme idealista a la concreció política.
Recuperant el fil de Gandhi, Espanya ja no ignora el sobiranisme perquè
s'ha fet massa important. Ja no se'n riu perquè veu que Catalunya es mou
seriosament per la via nacional. Toca l'agressió. Política, amb un PP i
un PSOE que si en res es posen d'acord és en l'objectiu recentralitzador. Amb
un poder judicial polititzat que ha trossejat l'Estatut per mitjà del Tribunal
Constitucional i el Suprem vetllant perquè no quedi cap serrell despentinat.
Paral·lelament, una caverna mediàtica que fa allò que ha fet sempre, amb menys
inhibicions.
Catalunya, vista
des de Madrid, és un problema, però un problema imprescindible pel fet
que és una font de redistribució de riquesa, punta de llança en molts
aspectes i també juga una certa funció de boc expiatori quan convé.
Contràriament, Espanya, vista des de Catalunya, no només és
un problema sinó que, per primer cop en la història, una majoria social
creixent té clar que aquest problema que es diu Espanya no forma part
necessàriament de la solució. Mentre no
arriba l'última etapa del full de ruta gandhià, l'atac és duríssim. En aquestes planes hi ha una vintena d'exemples,recopilats
per les diverses seccions d'aquest diari, que evidencien quin és
l'obstacle real.
1.
Un espoli fiscal crònic del 8% del PIB anual
2.
L'Estat no paga els deutes a Catalunya
3.
Traspassos amb comptagotes
4.
La gran retallada de l'Estatut, al TC
5.
No al català al Congrés i a Europa
6.
Fer un referèndum: missió impossible
7.
Guerra oberta per evitar un ‘hub' al Prat
8.
Resistències amb el corredor mediterrani
9. Més peatges que autovies
10.Rodalies i el dèficit
d'infraestructures
11.Torna l'amenaça del transvasament
12.Una llengua en extinció als jutjats
13.Tots els cotxes amb la E d'Espanya
14.Reivindicació de la gestió del 0,7%
15.El creixement de la catalanofòbia
16.Emissions de TV3 i divisió del
català
17.Dèficit sobrevingut pels
incompliments
18.El model educatiu, sempre als
jutjats
19.Obligats a penjar la ‘rojigualda'
(també anomenada l’estanquera)
20.Esportistes sense seleccions
Carles Ribera
Joan A. Forès
