dijous, 4 de juny del 2015

03/06/15. Oriol Amat. Catalunya, País Valencià i Balears són els motors de l'economia espanyola. La premsa espanyola, mai no dona les dades econòmiques per territoris, cal anar a premsa especialitzada per trobar-los...

Benvolguts,
El company Lluís del grup d’Opinió GOAL ens envia sovint els articles econòmics que més li han agradat. Avui ens envia aquest de l’economista de la Pompeu Fabra  Oriol Amat. L’article actualitza  les dades econòmiques que el Xavier Sala i Martin, la sectorial d’Economia de l’Assemblea i tutti quanti ens han explicat del dret i del revés sobre les dues espanyes, la que parla català i la que no parla català. Són les dues espanyes però no en el sentit de l’Antonio Machado. Tanmateix si Machado fos viu potser estaria d’acord amb aquesta dicotomia. També es manifesta en l’article que l’Espanya que no parla català castiga la que parla català, sobretot des del 1714 i podríem dir des del 1359, en temps de la guerra dels dos Peres. Els càstigs que rebem, amb paciència de Job, val a dir, formen part en la ideologia i el capteniment dels manaies de l’Espanya que no parla català, del nostre pecat per haver nascut, per tenir una llengua pròpia que ells no volen entendre, per ser més laboriosos, més fenicis i més pacífics que ells. I al cap i a la fi ells exerceixen el justo derecho de conquista, sigui les hostes de Felip5, sigui les hordes de la facció de l’Exèrcit Espanyol que es va revoltar contra el poder legalment constituït i que ajudats dels feixistes italians, dels nazis alemanys i del nacionalcatolicisme van engegar l’Alzamiento, la santa Cruzada, la guerra de les dretes espanyoles contra les esquerres espanyoles, i la guerra contra l’Espanya que parla català. I els terribles 40 anys de franquisme transformat el 1978 en Franquisme borbònic bananer...

L’Espanya que parla català va ser castigada per partida doble, per ser d’esquerres i per ser catalans...

Vegem l’article de l’ Oriol Amat i fixeu-vos que aquests conceptes mai no són explicats per la premsa espanyola, mai no donen les dades econòmiques per territoris, o sigui que fan trampa en totes les ocasions:

Els motors de l'economia espanyola
03|06|2015
Oriol Amat
Font:viaempresa.cat

LES CLAUS

Catalunya, País Valencià i Balears són el motor econòmic espanyol

"Són les regions més discriminades financerament i en infraestructures"

"Com seria el creixement si no hi hagués una discriminació tant rellevant?"
En el primer trimestre de 2015, i d'acord amb les dades de l'Autoritat Fiscal Independent de l'Estat Espanyol, les regions de l'Arc Mediterrani són el motor de l'economia espanyola. Així, mentre Espanya creix un 2,7%, el País Valencià i Balears creixen un 3,4% i Catalunya un 3,1%. La bona marxa del turisme explica, en part, aquesta dada. Però altres explicacions tenen a veure amb la vitalitat del teixit empresarial, com la recuperació industrial i les exportacions, afavorides per un euro baix.

Té molt mèrit el dinamisme d'aquestes regions quan resulta que són les més discriminades financerament i en infraestructures. Fins i tot si considerem els càlculs publicats fa uns mesos pel Ministeri d'Hisenda espanyol, Catalunya té un dèficit fiscal anual, ja que paga a l'Estat més del que torna, de 8.500 milions d'euros (4,4% del PIB), el País Valencià 2.018 milions d'euros (2,03% del PIB) i Balears 1.483 milions d'euros (5,71% del PIB).

Aquests dèficits encara són més importants si s'utilitzen dades elaborades amb metodologies més contrastades com és el mètode del flux monetari, que en el cas de Catalunya dona un dèficit anual de 16.000 milions d'euros. Són dèficits que haurien d'enfonsar a qualsevol economia.

El dèficit de finançament, explica que la despesa social per habitant sigui més baixa a l'Eix Mediterrani que a moltes regions de l'Estat Espanyol. Així, segons dades del BBVA, al País Basc és de 8.360 euros, per exemple, mentre que a Catalunya és de 6.640 euros, al València és de 5.710 euros i a Balears és de 5.432 euros.

En el cas de les infraestructures, el dèficit també es ve denunciant des de fa anys. Catalunya, per exemple, rep el 9% del pressupost de l'Estat en infraestructures, tot i que representa el 16% de la població i el 19% de la recaptació d'impostos.

Tenint en compte aquests dèficits tant importants, la pregunta que ens fem es:
Com seria el creixement si no hi hagués una discriminació tant rellevant en finançament i en infraestructures?
Oriol Amat

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada