EL   MITE   D’ESPANYA   S’ESTÀ   ESMICOLANT

La relació de Catalunya amb Espanya

8.-  “El mite d’Espanya s’està esmicolant”

   
Com hem dit abans, les referències a aquestes cinc personalitats són simplement un exemple dels efectes dels segles de repressió i de rentat de cervell i no poden considerar-se cap demèrit especial, perque s’hi podrien afegir centenars d’altres exemples.

   Però ara s’ha produït un canvi que no es podia imaginar fins fa pocs anys. És la presa de consciència de centenars de milers de catalans i catalanes que ha madurat amb una rapidesa espectacular des de 2010. S’ha estès la consciència de l’espoli fiscal de l’Estat espanyol contra Catalunya (15.000 milions d’euros l’any 2011, últimes dades conegudes en el moment de redactar aquest document l’abril de 2015). Any rera any, quantitats similars són saquejades per l’Estat espanyol i destinades a subvencionar altres territoris i a les despeses dels deliris imperialistes: trens AVE que circulen sense gairebé passatgers, aeroports sense avions, etc.

   També s’ha estès la consciència que aquest espoli permanent està asfixiant l’economia de Catalunya i deteriorant el nivell de vida de la població assalariada. Una Catalunya independent disposarà d’uns recursos més que suficients per a evitar qualsevol tipus de retallades, millorar la sanitat i l’ensenyament, impulsar la recerca i el desenvolupament, ampliar i modernitzar les infraestructures, i millorar les prestacions socials i les pensions. En definitiva, assegurar un estat del benestar just i sostenible.

   D’altra banda, igualment s’ha estès la consciència que l’Estat espanyol continua obsessionat en fer desaparèixer la llengua i la cultura catalanes (“Hay que españolizar a los niños catalanes” diu el ministre Wert).

   Per això el clam per la independència ha crescut i s’ha generalitzat en pocs anys. I quan un poble assoleix aquest grau de consciència nacional i centenars de milers de persones es posen en marxa per reclamar l’exercici del dret d’autodeterminació, s’acaba aconseguint la llibertat.

   A més, l’actual Estat espanyol ja no està en condicions d’utilitzar la violència que ha estat durant segles el seu argument contra la llibertat de les seves ex-colònies. Ara haurà de resignar-se a perdre les darreres colònies que li queden, en territori europeu, i el mite de la “España eterna, una e indivisible” quedarà definitivament esmicolat.

Joaquim Ferrer i Mallol

Abril de 2015