Benvolguts,
Us envio una entrevista feta pel Quico Sallés al parlamentari David Companyon. Els comentaris
són d’en Sergi Alcon.
Darrerament estan apareixent moltes
entrevistes als diaris catalans que ens ajuden a saber amb qui ens podem jugar
les virolles i amb qui no! Benvingudes siguin!
Continuant amb el nostre
Recull del Procés d’Independència avui us faig arribar una magnífica entrevista
que ElSingular ha fet al Diputat d’EUiA al Parlament de Catalunya, en David Companyon, i que encertadament
ens ha fet arribar el company dels GOAL Carles Cosialls.
De la Viqui:
David Companyon i Costa (Barcelona, 6
d'octubre de 1960)
és un polític català, militant d'EUiA.
Activitat professional
De 1986 a 2007 va
treballar a Adigsa
com a director de màrqueting i projecció exterior. De 2007 a 2012 va ser director
de comunicació i relacions externes a l'Institut Català del Sòl, lloc del qual
actualment està en excedència.
Activitat política
Afiliat al Partit Obrer Revolucionari des del 1981
i a Esquerra Unida i Alternativa (EUiA)
des que es va fundar. És membre del consell nacional d’EUiA. Ha estat conseller
per Iniciativa
per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) del districte de Gràcia de Barcelona de 2007 a
2012. Està també afiliat a Comissions Obreres des del 1983.
A les eleccions del 25 de
novembre de 2012, va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per la coalició
ICV-EUiA. Al crear-se la Mesa del Parlament, va ser nomenat Secretàri Quart.
És d’una Claredat Meridiana (mai millor dit!) i ajuda a desfer molt nusos gordians que s’estan creant actualment al voltant
del sobiranisme. Aquest és el missatge que hem de fer
arribar, especialment a les nostres zones metropolitanes.
La Independència és una gran oportunitat de bastir una República Catalana (el nom de República i NO Monarquia ja sona
bé eh?!) des de 0 i també des de la Societat
Civil, on tots ens sentin partíceps, una majoria independentista però també tots els sectors federalistes i
confederalistes de Catalunya, i fins i tot els pocs partidaris del No a la
Sobirania. També és una oportunitat magnífica d’ajudar a la
Revolució a Espanya, com bé diu en David, però mai des de la Subsidiarietat, sinó des de la nostra Unilateralitat.
Un cop estigui redactada,
18 mesos després del 27S, la comparació d’una més que segura
Constitució Catalana moderna i adaptada als nous temps posarà en evidència la
carrinclona i pseudo-democràtica Constitución Española. Serà llavors quan la gran i àmplia Majoria Social de Catalunya la
ratificarà de ple!
Salut i Procés
Constituent
Sergi Alcon i Gibert
25/06/2015
DAVID COMPANYON
Companyon:
"Cal mig milió de vots que haurem de treure dels 'sí se puede'"
Entrevista
al prohom independentista d'EUiA i secretari de la mesa del Parlament.
"Sempre li dic a en Cayo Lara: l manera més ràpida d'arribar a la
República espanyola és que primer arribi la República catalana", assegura
Quico
Sallés (Parlament)
David
Companyon, (Barcelona, 1960), aquest diputat d'EUiA i membre de la Mesa del
Parlament va nèixer un Sis d'Octubre. Potser per això és un independentista
visceral. De fet, està convençut que Catalunya serà independent però vol
aglutinar més majories. Fins i tot, assegura que el "procés no es pot fer
contra CDC" però tampoc sense el poble que ha esperonat l'ànim
independentista. Un dels pocs polítics que cita Andreu Nin constantment, el seu
referent polític. Crític amb tots els protagonistes del procés però amb
l'esperança que el millor instrument de transformació social és la independència.
-Què li sembla la proposta de Mas?
-(Llarg silenci) La meva primera impressió és que veig un perill de divisió a l’ANC o Òmnium. En el cas de l’ANC és el millor instrument que hem tingut per canalitzar la voluntat popular del procés i veig un possible trencament. Em neguiteja. I em preocupa que l’oferiment s’hagi fet en un acte d’una CDC contenta pel trencament amb Unió. En aquest cas, l’ordre dels factors altera el producte: no és una oferta de les entitats als partits sinó a l’inrevés, del president a les entitats. Crec que Mas s’ha ficat en un embolic.
-Parlant d’embolics, l’embolic de les esquerres per entomar el procés sobiranista tampoc no és poc
A EUiA van fer una conferència política el 2013 en la que es va concloure que el procés sobiranista és un procés constituent per a una República catalana. Un procés que no és subsidiari d’un procés constituent espanyol.
-Vol dir que no?
No, no, EUiA i els seus dirigents defensen un procés constituent unilateral, no subsidiari, que ara també defensen altres organitzacions. Ara bé, també afecta el que passi a l’Estat espanyol. Però no hem d’esperar aquest procés constituent espanyol.
-Com aniria aquest procés constituent?
Esperem que el 28 de setembre, el Parlament faci una declaració d’inici de procés constituent, cridi al poble de Catalunya a construir des de baix una constitució de república catalana i després sigui refrendada en un referèndum. Un procés obert a federalistes, o confederalistes partint de la base que per confederar-te o federar-te les dues parts han d’estar d’acord. És exercir la plena sobirania i negociar amb l’Estat espanyol des de la sobirania.
-Quan diu “des de la sobirania” vol dir des d’un format d’Estat independent?
La sobirania l’hem de començar a exercir des del moment que iniciem el procés constituent, que implica dir-li al poble que és sobirà i que anem a redactar una constitució per al poble de Catalunya.
-Perdoni, però no li veig el sentit a obrir un procés constituent si nó és per bastir una independència...
El que no té cap sentit és obrir un procés constituent per no exercir la sobirania, i aquesta sobirania ens portarà a un Estat independent o a on decideixi el poble de Catalunya que poden ser espais amb altres pobles de l’Estat espanyol. Hem de decidir de tu a tu, la nostra sobirania, que encara no la tenim reconeguda. I perquè hi pugui haver una proposta seriosa de federalisme (???) només es pot fer des de l’exercici ple de la sobirania, formalment des de la independència, una altra cosa és si és un Estat amb fronteres, jo crec que acabarà així perquè és pràcticament impossible reformar la constitució espanyola. Si canviés l’Estat espanyol, ja ens ho plantejaríem, però el dia que canviï, no ara!
-Considera les eleccions del 27-S com a plebiscitàries?
M’agrada més qualificar-les de constituents. Però el 28 de setembre no només fem un plebiscit sobre la independència sinó com es gestionaran els serveis públics que hauran de continuar funcionant
-Però obrir un procés d’aquestes característiques des d’una autonomia és molt revolucionari... justificaria aquest objectiu un govern de concentració?
Prefereixo parlar de govern constituent per construir una legalitat catalana que en algun moment toparà amb la legalitat espanyola. El 9-N va deixar palès que calen mig milió de vots més que haurem de treure dels “sí se puede”, al contrari del que diu Mas. Com podem pensar que aconseguirem la independència contra Barcelona, contra l’alcaldessa que va votar sí-sí el 9-N? No és possible! No ho estem fent bé...
-Per què no ho fem bé?
No pot ser que es posi l’ANC en aquest problemes, no pot ser que ERC es torni a sentir enganyada, no pot ser que la CUP pensi que això no va amb ells, no pot ser que ICV-EUiA se’ns situï al marge. Tornem a la idea pujoliana de bons i mals catalans. La independència és una eina de transformació social i això els hi ho dic als meus companys d’Izquierda Unida: la manera més ràpida que arribi la república espanyola és que arribi la república catalana. Li he dit a en Cayo Lara tot sovint.
-Cal la confluència de les esquerres abans del 27-S?
Les esquerres haurien d’entendre que el cotxe el condueix en Mas i ens agradaria que deixés el volant i posar-lo al cantó. Una visió d’una Catalunya, lliure, justa i neta que dirigís el procés. Aquest procés no pot anar contra Convergència, una altra cosa és que ens haguem de subsumir als idearis de CDC perquè el procés segueixi endavant.
-La República catalana serà d’esquerres o no serà?
No, això és reduccionista. La República catalana serà el que el poble de Catalunya vulgui i CDC té tot el dret, només faltaria, a voler portar el volant igual que les esquerres.
-Però la confluència ha de ser abans del 27-S o no?
Sí, perquè el 28-S s’ha de seguir governant i no vull que es governi com s’està governant. Tenim l’oportunitat de fer història i les esquerres, si volen dir que el procés és d’esquerres, s’hi han d’implicar.
-M’ha d’admetre que la seva formació ICV-EUiA no ha estat del tot clara amb el procés. Joan Herrera va dir que no aniria a votar el 9-N i després hi va anar...
Sí, va rectificar. Però Mas va dir que el 9-N seria un èxit col·lectiu o un fracàs personal, crec que el 9-N al vespre Mas va capitalitzar l’èxit, hauria d’haver sortit amb Oriol Junqueras, Joan Herrera i David Fernàndez. Ara bé, ICV-EUiA viu en un espai ambivalent, entre el sí-no, i això és una fortalesa(???) perquè també volen una ruptura. ICV no ha dit mai que no vol un Estat independent, però creuen en un canvi a l’Estat espanyol... en qüestions de fe cadascú té les que té.
-Es veu en una llista amb Teresa Forcades?
Sí, i amb molta més gent.
-Què li sembla la proposta de Mas?
-(Llarg silenci) La meva primera impressió és que veig un perill de divisió a l’ANC o Òmnium. En el cas de l’ANC és el millor instrument que hem tingut per canalitzar la voluntat popular del procés i veig un possible trencament. Em neguiteja. I em preocupa que l’oferiment s’hagi fet en un acte d’una CDC contenta pel trencament amb Unió. En aquest cas, l’ordre dels factors altera el producte: no és una oferta de les entitats als partits sinó a l’inrevés, del president a les entitats. Crec que Mas s’ha ficat en un embolic.
-Parlant d’embolics, l’embolic de les esquerres per entomar el procés sobiranista tampoc no és poc
A EUiA van fer una conferència política el 2013 en la que es va concloure que el procés sobiranista és un procés constituent per a una República catalana. Un procés que no és subsidiari d’un procés constituent espanyol.
-Vol dir que no?
No, no, EUiA i els seus dirigents defensen un procés constituent unilateral, no subsidiari, que ara també defensen altres organitzacions. Ara bé, també afecta el que passi a l’Estat espanyol. Però no hem d’esperar aquest procés constituent espanyol.
-Com aniria aquest procés constituent?
Esperem que el 28 de setembre, el Parlament faci una declaració d’inici de procés constituent, cridi al poble de Catalunya a construir des de baix una constitució de república catalana i després sigui refrendada en un referèndum. Un procés obert a federalistes, o confederalistes partint de la base que per confederar-te o federar-te les dues parts han d’estar d’acord. És exercir la plena sobirania i negociar amb l’Estat espanyol des de la sobirania.
-Quan diu “des de la sobirania” vol dir des d’un format d’Estat independent?
La sobirania l’hem de començar a exercir des del moment que iniciem el procés constituent, que implica dir-li al poble que és sobirà i que anem a redactar una constitució per al poble de Catalunya.
-Perdoni, però no li veig el sentit a obrir un procés constituent si nó és per bastir una independència...
El que no té cap sentit és obrir un procés constituent per no exercir la sobirania, i aquesta sobirania ens portarà a un Estat independent o a on decideixi el poble de Catalunya que poden ser espais amb altres pobles de l’Estat espanyol. Hem de decidir de tu a tu, la nostra sobirania, que encara no la tenim reconeguda. I perquè hi pugui haver una proposta seriosa de federalisme (???) només es pot fer des de l’exercici ple de la sobirania, formalment des de la independència, una altra cosa és si és un Estat amb fronteres, jo crec que acabarà així perquè és pràcticament impossible reformar la constitució espanyola. Si canviés l’Estat espanyol, ja ens ho plantejaríem, però el dia que canviï, no ara!
-Considera les eleccions del 27-S com a plebiscitàries?
M’agrada més qualificar-les de constituents. Però el 28 de setembre no només fem un plebiscit sobre la independència sinó com es gestionaran els serveis públics que hauran de continuar funcionant
-Però obrir un procés d’aquestes característiques des d’una autonomia és molt revolucionari... justificaria aquest objectiu un govern de concentració?
Prefereixo parlar de govern constituent per construir una legalitat catalana que en algun moment toparà amb la legalitat espanyola. El 9-N va deixar palès que calen mig milió de vots més que haurem de treure dels “sí se puede”, al contrari del que diu Mas. Com podem pensar que aconseguirem la independència contra Barcelona, contra l’alcaldessa que va votar sí-sí el 9-N? No és possible! No ho estem fent bé...
-Per què no ho fem bé?
No pot ser que es posi l’ANC en aquest problemes, no pot ser que ERC es torni a sentir enganyada, no pot ser que la CUP pensi que això no va amb ells, no pot ser que ICV-EUiA se’ns situï al marge. Tornem a la idea pujoliana de bons i mals catalans. La independència és una eina de transformació social i això els hi ho dic als meus companys d’Izquierda Unida: la manera més ràpida que arribi la república espanyola és que arribi la república catalana. Li he dit a en Cayo Lara tot sovint.
-Cal la confluència de les esquerres abans del 27-S?
Les esquerres haurien d’entendre que el cotxe el condueix en Mas i ens agradaria que deixés el volant i posar-lo al cantó. Una visió d’una Catalunya, lliure, justa i neta que dirigís el procés. Aquest procés no pot anar contra Convergència, una altra cosa és que ens haguem de subsumir als idearis de CDC perquè el procés segueixi endavant.
-La República catalana serà d’esquerres o no serà?
No, això és reduccionista. La República catalana serà el que el poble de Catalunya vulgui i CDC té tot el dret, només faltaria, a voler portar el volant igual que les esquerres.
-Però la confluència ha de ser abans del 27-S o no?
Sí, perquè el 28-S s’ha de seguir governant i no vull que es governi com s’està governant. Tenim l’oportunitat de fer història i les esquerres, si volen dir que el procés és d’esquerres, s’hi han d’implicar.
-M’ha d’admetre que la seva formació ICV-EUiA no ha estat del tot clara amb el procés. Joan Herrera va dir que no aniria a votar el 9-N i després hi va anar...
Sí, va rectificar. Però Mas va dir que el 9-N seria un èxit col·lectiu o un fracàs personal, crec que el 9-N al vespre Mas va capitalitzar l’èxit, hauria d’haver sortit amb Oriol Junqueras, Joan Herrera i David Fernàndez. Ara bé, ICV-EUiA viu en un espai ambivalent, entre el sí-no, i això és una fortalesa(???) perquè també volen una ruptura. ICV no ha dit mai que no vol un Estat independent, però creuen en un canvi a l’Estat espanyol... en qüestions de fe cadascú té les que té.
-Es veu en una llista amb Teresa Forcades?
Sí, i amb molta més gent.
David
Companyon, al parlament, en un moment de l'entrevista. - QS/ElSingular
Quico Sallés
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada