Benvolguts,
Hi ha un fantàstic web al núvol que es diu precisament Núvol.
I la seva
missió és expandir la cultura.
Tots coneixem l’intima connexió entre cultura, història i dignitat.
Aquest web es mou en aquest terreny.
Pels anys 60 del segle passat s’editava una revista a França
sota el nom d’”Elle” que tenia molt
de predicament entre les dones i que encara s’edita a l’actualitat (Segons la
Viqui: ELLE es una revista mundial que se
enfoca en moda, belleza, salud y entretenimiento dirigida a mujeres. Fue
fundada por Pierre Lazareff y su esposa Hélène Gordon en 1945).
Conseqüent amb el que diu la Viqui, era precisament en algun
d’aquests anys que va publicar una entrevista amb el seu director i va haver-hi
una de les respostes que m’ha quedat gravada tota la vida: L’entrevistaire li
pregunta quina és la seva missió en la revista i el director respon que:
“la meva missió és posar una mica de cultura
entre dos anuncis de sostenidors...”
Doncs bé, la missió de Núvol és precisament aquesta, però
sense els sostenidors. Fullegeu el web i us n’adonareu!
Aquest és el logo:
Aquest és l’index d’avui:
Barcelona, 12 de Juny 2015
I aquest és un
article dintre de la secció Opinió,
que m’ha resultat molt interessant:
Barcelona i el país català
/ 12.06.2015
És evident que el turisme avui a Barcelona és indestriable del model de
negoci de la ciutat.
I per tant, és difícil
de definir el model de ciutat al marge de l’activitat d’un sector que mou el 15% del PIB.
És
improcedent de plantejar-nos el dilema turisme sí, turisme no, però sí que és
pertinent de preguntar-nos quin turisme volem.
C.Clifford Barcelona Muralla del Mar i
castell de Montjuich, 1860 Tiratge d’època
A Europa tenim dos
models de ciutat: les capitals imperi (Roma, Londres, Madrid, París) i les capitals
burgeses (Milà,
Amsterdam o Munic). Les ciutats imperials s’han
construït amb amplitud, i solen tenir avingudes i espais oberts. A les burgeses, els centres
històrics solen ser més concentrats i densos i amb l’allau de
turistes es col·lapsen més fàcilment. Barcelona pertany sense dubte a aquest
segon grup.
Barcelona té, doncs,
l’aforament que té i disposa d’un espai limitat, per moltes capes històriques
que pugui oferir a l’hora de mostrar-se al foraster. Ens cal, doncs seleccionar i
descentralitzar.
Seleccionar per
tenir uns visitants més educats, més respectuosos i per què no dir-ho, també
més rics. Descentralitzar perquè
tard o d’hora la redistribució del flux de turistes s’imposarà com una
necessitat. El turista podrà buidar tantes gerres de cervesa com vulgui, però
no podrà esgotar fàcilment el perímetre de Barcelona, ni tampoc el rerepaís.
I quan dic rerepaís no vull dir només la zona metropolitana. Ni tampoc el que
al Vallès en diem l’eixida.
Barcelona és ja avui el principal pol
d’atracció de l’Euroregió Pirineus Mediterrani –la que va de Tolosa a
Barcelona, d’Andorra a les Illes Balears–, una macroregió que disposa d’una
xarxa d’institucions culturals i patrimonials (700 museus, 350 rutes
turístiques i 12 llocs UNESCO) i que acull cada any 35 milions de turistes
estrangers. De les
possibilitats d’aquesta regió se n’han adonat abans que nosaltres a la
universitat de Girona, on treballen Saida
Palou i José A. Donaire i a la Catalunya Nord. Enguany la
Universitat de Perpinyà ha posat en marxa un nou màster de turisme cultural, que es proposa
justament vertebrar aquesta xarxa cultural transfronterera, que inclou també
docents de les universitats d’Andorra i les Illes Balears. Barcelona, doncs,
estira, i arrossega tot un país: el país català, que diria Biel Mesquida.
M’ha interessat el concepte de rerepaís, que és la traducció de
la coneguda hinterland. I que aquí és refereix a l’interior, al rerepaís,
a la nostra hinterland,
convertida en macroregió
i que en aquest cas segons l’articulista abasta tota l’Euroregió
Pirineus Mediterrani (De Lió a Guardamar i de Maó a
Tolosa).
D’aquesta megaregió (11 en la foto nocturna de satèl·lit) ja ens n’havien parlat per primer cop
els redactors del llibre Catalunya Estat d’Europa. Les raons econòmiques de la
independència. Llibre que el tinc com a llibre de capçalera, des que
va aparèixer el 2010
editat pel Cercle Català de Negocis
(CCN) i dirigit per Joan Canadell i
Jaume Vallcorba, pàgines 144 i següents.
Ja en aquest
llibre explica el concepte de rerepaís en referència al nostre i incideix precisament en els ports
comercials-industrials que hi ha en aquesta Euroregió (València, Sagunt, Tarragona,
Barcelona, Palamós, Marsella) i en la mecànica del comerç amb els grans
productors de sud-àsia. Els països del sudest asiàtic fabriquen mercaderies
semielaborades que un cop desembarcades a qualsevol port de la megaregió són completament elaborades
precisament en el rerepaís, en el hinterland (vegeu les Notes), i enviades com a producte completament acabat als
centres consumidors europeus... (per cert que per ser enviades a Europa ens
cal un Corredor Mediterrani de mercaderies que l’Estat espanyol del
PPSOE no ha volgut mai construir). Aquest
punt forma part de la guerra oberta d’Espanya
contra Catalunya i en aquest cas contra
els Països catalans. Motiu més que
suficient per alliberar-nos d’uns veïns imperialistes i saquejadors que no ens deixen ni comerciar ni créixer!
Notes:
Rerepaís ve de l’alemany Hinterland:
Segons la viquipèdia
catalana:
·
El hinterland
(de l'alemany hinterland, "terra posterior") és l'àrea d'influència d'un port, del qual depèn econòmicament per ser-ne consumidora de
les principals importacions i proveïdora del gruix de les exportacions.
El seu equivalent en català i, per tant,
d'ús preferible al germanisme hinterland,
és rerepaís.
Segons la viquipèdia
castellana (Curiosament en castellà s’han bufat el concepte port,
fonamental en la definició):
·
Área de
influencia de un centro urbano, industrial o comercial, del que depende
fundamentalmente en lo económico.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada