EL   MITE   D’ESPANYA   S’ESTÀ   ESMICOLANT

La relació de Catalunya amb Espanya

4.- El que queda dintre de “los límites irreductibles“ de l’Estat espanyol

    De la Constitució de la República Espanyola de 9 de desembre de 1931, en el Títol Preliminar  (“Disposiciones generales”) és interessant veure els articles 1 i 4.

“Artículo 1.  España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de libertad y de justicia.   Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo.  La República constituye un estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones.  La bandera de la República española es roja, amarilla y morada.”

“Artículo 4.  El castellano es el idioma oficial de la República.  Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones.  Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional.”   .........

   Pel que fa a la qüestió territorial,  en el Títol I  (“Organización nacional”), hi ha l’article 8, que diu:

“El Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía.  Los territorios de soberanía del Norte de África se organizan en régimen autónomo en relación directa con el Poder central.”

   En l’article 1 hi veiem un altre precedent de l’actual “café para todos”, quan fa referència a “un estado integral, compatible con la autonomía de los municipios y las Regiones”.  Respecte a la qüestió de l’idioma, l’article 4 ens demostra que seguim més o menys igual.  Pel que fa a l’organització territorial, destaca la referència  al “Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual ...”.  L’adjectiu “irreductibles” denota que encara cou molt l’evaporació de Cuba, Puerto Rico i Filipines. També observem que es fa referència només als territoris de sobiranía del Nord d’Àfrica, és a dir Ceuta i Melilla, i no es diu res del Sahara espanyol ni de Fernando Poo i Rio Muni, ni tampoc de la part del Marroc sota l’ocupació colonial espanyola.  Durant el franquisme aquests territoris varen tenir un tractament molt diferent.

   La guerra de 1936 a 1939 es va saldar amb la caiguda de la Segona República i la instauració de la dictadura del “Generalísimo” Franco.  L’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser suprimit, i es va desfermar una repressió duríssima contra Catalunya.  Recordem només que, entre molts altres, varen ser afusellats el President del Barça, Josep Suñol i Garriga, i el President de la Generalitat, Lluis Companys. (Un resum de la persecució secular contra Catalunya es pot trobar en el document “Cronologia de les actuacions genocides espanyoles contra Catalunya”).  Pel que fa a la llengua catalana, l’Espanya franquista va aplicar el programa d’Olivares, intentant eliminar l’ús del català.

   El Règim franquista es va dotar d’una mena de succedani de Constitució, el “Fuero de los españoles”, que es va promulgar el 17 de juliol de 1945, i va ser modificat el 20 d’abril de 1967.  L’única referència que hi ha respecte a la qüestió territorial és l’article 33, que diu: “El ejercicio de los derechos que se reconocen en este Fuero no podrá atentar a la unidad espiritual, nacional y social de España.”