Benvolguts,
Quan va aparèixer Procés Constituent PC (amb Arcadi Oliveras AO
i Teresa Forcades TF com a
dinamitzadors) vaig creure que no calia perdre-hi temps. I malgrat que tinc
amics que hi pertanyen mai no m’hi he volgut embolicar ni perdre-hi una gota de
temps...
Aquest cop m’hi he embolicat ja que crec que un bon
entrevistaire pot treure molt suc a l’entrevistat...
Llegint i rellegint aquesta entrevista trobo paràgrafs que
no sé pair. No dec saber prou d’Economia (que no en sé gens) per intentar interpretar
els missatges dels dos il·luminats AO i TF. La meva conclusió és que l’Arcadi Oliveres és
un fantasma...
Tasts incomprensibles, amb
les meves respostes o reflexions:
·
Però
jo tinc dificultats d’edat i, sobretot, de no saber-me moure en el món de la
política... (Ambigu)
·
Sempre
he fet política des de fora.
(Ambigu)
·
La
meva visió sobre la independència de Catalunya és més aviat...Purament
romàntica? Exacte!
No té res a veure amb una millora econòmica. És més, si es predica la
independència de Catalunya perquè a partir d’aquí es pensa que l’economia
millorarà és que som uns mals independentistes. (No hi arribo...)
·
Evidentment
que poden canviar les coses, pots tenir un sistema fiscal propi, una banca
pública, una relacions comercials establertes i a la llarga això pot resultar.
Però per mi aquest no és el problema. Una Catalunya independent en mans de La
Caixa, o dels senyors Godó, o que seguim subvencionant l’aeroport d’Andorra,
que seguim pagant el circuit de Montmeló o que segueixi rebent el MWC... això
no és la Catalunya que volem. La meva independència pot discrepar del que se’n
diu a l’actual full de ruta. (Ja sabem de quina font ha begut l’Ada Colau...)
·
Què
interpretem amb el concepte independència. La meva interpretació és totalment
diferent a la que té CDC o la que té ERC, que tampoc ho sé molt perquè no s’ha definit massa. Per exemple, quan sento ‘Espanya ens roba’
o la màxima de ‘quan tinguem un estat independent tindrem més diners’ em fa
molta angúnia... ???
·
Quan
un venedor venia un producte a Sevilla per 100 però a ell li ha costat fer-la
80. En el moment en el que l’andalús ens paga una diferència, Andalusia està
destinant 20 a Catalunya, t’agradi o no t’agradi.
(Això està demostrat que és una fal·lacia i aquest economista, que ho sap, ens
vol enredar! Cliqueu aquí!)
·
Volem
que aquest país canviï i només serà possible quan l’esquerra rupturista pugui
tenir possibilitats de govern o aconseguir una majoria significativa per
canviar les coses...
(Però l’esquerra rupturista ha de ser primerament independentista, com les
CUP!)
·
PODEMOS
ha distorsionat la idea inicial de Procés Constituent perquè ara se’ns barreja
el tema nacional amb el tema social. (Els partits polítics o que volen ser-ho
han de tenir previst que puguin esdevenir-se fenòmens com Podemos i el 15M en
general!)
·
Albano
Dante Fachin, era de la nostra junta fins fa dos mesos. Ens va demanar de
marxar perquè tenia aquesta opció a PODEMOS. Ell personalment sí que té
aquest perfil independentista i això pot moderar una mica les coses. Ara, si
després des de Madrid li diuen ‘calla la boca’, ja serà una altra cosa. (Vol dir que són uns fanàtics nacionalistes
espanyols com el PPSOEC’S?????. És fonamental aclarir-ho! Ja ho sabeu a l’enemic
ni aigua!)
·
Has parlat que no estaries a favor d’una DUI. Nosaltres hem dit que el que volem és tot un
procés constituent. (Pilotes fora!)
·
Jo
sóc persona poc preparada per abordar aquesta qüestió. (Més pilotes
fora!)
·
Pensa
que els de la CUP tampoc volen la DUI. En el debat entre el Fernàndez i el president Mas a Vilaweb,
en Mas demanava a la CUP que s’afegís al full de ruta i en Fernàndez li va dir
que encara s’ho han de rumiar. Les seves raons tindran, com nosaltres.
Però jo no sóc un gran estratega polític. La DUI per mi, i potser m’equivoco, seria la culminació de tot aquell
full de ruta que acabaria proclamant una independència de Catalunya que em fa
molta por. (Aclareixi’s si li plau!)
·
Per
mi la independència és no posar mai els peus a Mercadona perquè finança el PP,
o a Zara o el Corte Inglés que t’atenen sempre en castellà. No lloar el Barça,
encara que guanyi totes les copes del món, quan protegeix un règim dictatorial
com el de Qatar. (Però Mercadona augmenta el PIB dels països Catalans! On
paguen impostos? Suposo que a València!)
·
Mira,
CDC vota a favor de tots els acords de Brussel·les. Dóna suport al grup
parlamentari del senyor Jean-Claude Juncker, que és un estafador que ha
convertit Luxemburg en un paradís fiscal. Que no ens diguin que volen justícia
social i per altra banda vagin donant suport a aquest senyor! (D’acord!)
·
Podríem trobar-nos un escenari similar, en aquest cas,
on l’Estat espanyol s’autoataqui en nom d’un terrorisme català? A mi el tema policial, militar, terrorista,
etcètera, en el cas de Catalunya no em preocupa gens ni mica. Estem fora de
qualsevol problema d’aquest tipus. (Em sembla que pixa fora del test!)
·
Res
d’Israel, res del Vaticà i, fins i tot, res d’Unió Europea. Hem de sortir de
l’euro i de l’OTAN.
(Una mica dràstic, no?)
·
Que li diries a un independentista de dretes? Que s’ho faci mirar. Perquè la independència
ha de ser d’esquerres. (Crec que s’està passant...)
·
I aquell que vol que hi hagi unitat entre els partits
per fer la independència i després ja veurem? Que no pot ser. Són dos conceptes que han
d’anar paral·lels: la independència i el país que volem. Sense que ni un pugi
més un mil·límetre que l’altre. Això no em fa ser menys sobiranista. Sóc
fermament independentista i la vull immediatament. He treballat durant molts i
molts anys per aconseguir-la. No a qualsevol preu.
Exacte. Cada cosa al seu lloc i no a qualsevol preu. A mi em preocupa més els nens que han d’anar a l’escola per Setmana Santa per menjar que la independència s’avanci mig any o no. (No ha sentit parlar de prioritats?)
Exacte. Cada cosa al seu lloc i no a qualsevol preu. A mi em preocupa més els nens que han d’anar a l’escola per Setmana Santa per menjar que la independència s’avanci mig any o no. (No ha sentit parlar de prioritats?)
22.6.2015. 05:00 h
Arcadi Oliveres Fundador
de Procés Constituent
Gerard Sesé @gerardsese .- Guardo el seu telèfon
de quan em feia classes a la UAB. A la primera trucada em respon i sense cap
problema quedem a l’estació de Provença. Des de la boca de la sortida dels FGC
fins al bar on hem decidit fer l’entrevista, ens creuem amb una senyora gran
que el saluda amb efusió. ‘Una gran activista, de les primeres, dels moviments
pacifistes dels 60’. M’explica. L’Arcadi porta molts anys de lluita al damunt i
això el fa estar molt tranquil. Ara s’ha embrancat en una aventura política que
li ve una mica gran, ell mateix ho reconeix. És un economista català, encara
segueix exercint a la UAB, i un reconegut activista per la justícia social i la
pau.
Al novembre faràs 70 anys. T’havies imaginat que arribaríem al punt on
ens trobem ara, on tot és tan a prop…?
En general sóc una persona esperançada. Totes les lluites socials en les que he intervingut fins ara, sempre he tingut ganes que sortissin positivament. Ara és un moment bo i engrescador però, si vols que et digui la veritat, tant en les bones o a les males, sempre he pensat que ens en podíem sortir. Sóc optimista.
Tu ets dels que creus que viurem la independència.
Malgrat la meva edat, sí. Viuré la independència.
Quan creeu Procés Constituent (PC), la idea inicial era canalitzar tota aquella queixa del carrer i donar-li forma política. Tot i que vosaltres sempre heu dit que no us ficaríeu en política… com ha anat tot això?
En general sóc una persona esperançada. Totes les lluites socials en les que he intervingut fins ara, sempre he tingut ganes que sortissin positivament. Ara és un moment bo i engrescador però, si vols que et digui la veritat, tant en les bones o a les males, sempre he pensat que ens en podíem sortir. Sóc optimista.
Tu ets dels que creus que viurem la independència.
Malgrat la meva edat, sí. Viuré la independència.
Quan creeu Procés Constituent (PC), la idea inicial era canalitzar tota aquella queixa del carrer i donar-li forma política. Tot i que vosaltres sempre heu dit que no us ficaríeu en política… com ha anat tot això?
Ens hem de centrar en el que va passar en el 15M del 2011, quan sorgí una protesta generalitzada, una mica nebulosa, perquè la gent no estava contenta amb el que havia passat pràcticament des de feia 3 anys amb l’inici de la crisi el 2008. Es volien identificar responsables i hi va haver una cosa molt positiva: pedagogia política. Es va ensenyar a la gent quins eren els mals que teníem i què caldria fer per transformar la situació. Va ser un bon moment que no es podia acabar només amb aquella acció al carrer. Va arribar l’hivern i el 15M va anar canviant de caràcter, tot i mantenir l’esperit, i va arribar un període que es podria estendre del 2012 al 2013 en el qual van sorgir diferents ‘marees’. Gent que, sectorialment, treballaven per la sanitat, l’educació, les hipoteques, la immigració... i a tot això calia donar-li una certa articulació de caràcter polític. Per un cantó per coordinar les lluites i per l’altre per poder tenir accés a les institucions i intentar canviar les coses. Llavors ens vam trobar en una tercera etapa que també ens integra a nosaltres quan engeguem el Procés Constituent. És quan arriba el moment on em rectifico a mi mateix i ens veiem obligats a fer política.
Per tant... aniràs a alguna llista?
No.
Això també deia la Teresa Forcades i ara vol ser cap de llista de l’Esquerra Alternativa...
Sí... però hi ha circumstàncies diferents. D’entrada es podria pensar que fos al revés, ja que jo vinc del món civil i ella del món eclesiàstic. Però jo tinc dificultats d’edat i, sobretot, de no saber-me moure en el món de la política...
Què vol dir això?
Doncs que he fet política des dels 12 anys i ara n’estic a punt de fer-ne 70 i mai he estat a cap partit polític ni a cap candidatura electoral. Sempre he fet política des de fora.
Des del carrer...
Sí, des dels moviments socials i sóc molt hàbil... si ara em posessin a una taula de negociacions no sabria què fer ni com actuar.
Ets un polític de guerrilla...
De militància, d’acció a sectors concrets, en campanyes molt determinades... no he entrat mai a cap opció política ni he fet canvi de cromos ni aquestes coses que s’acostumen a fer a la política...
Ah, així que la Teresa sí que ho sabrà fer?
No ho sé... ella té una intel·ligència privilegiada i una gran capacitat per fer les coses i convèncer a la gent... i per tirar endavant una lluita. És una persona tossuda i, si es proposa una cosa, la vol aconseguir de totes, totes. Com ha demostrar ara amb la seva sortida del convent.
S’ha comentat que a vegades hi ha hagut tensions entre vosaltres dos, és cert?
No hem tingut tensions... de fons. Alguna tensió de forma quant a maneres de procedir i coses per l’estil, sí. Si en un moment convenia fer això o no, el temps de fer-ho, o si primer una cosa o una altra. I, a més, aquestes diferències eren lleugeretes.
Sempre recordo, fa uns 8 anys quan em feies classe a la UAB, que cada cop que venies la classe s’omplia de gent. Quan el fervor independentista no era el d’ara, recordo molt emocionat una reacció teva quan una alumna estrangera als 5 minuts d’iniciar la classe, va demanar-te que fessis la classe en castellà. Amablement, li vas dir que, durant molts anys, havies hagut de fer les classes en castellà obligat i que, ara que tenies la llibertat de fer-ho en català, no canviares la llengua.
Sí, cert.
Aquest Arcadi Oliveres compromès amb la llengua i el país, també crea Procés Constituent per dur-nos a la independència, oi?
És clar!
I per què, ara fa uns dies, has dit que n’estem parlant massa d’independència?
Deixa’m que et digui un parell de coses. Primer t’acabo l’anècdota . Aquella noia es va enfadar i se’n va anar. Jo vaig veure una companya seva i li vaig dir: ‘la teva companya ha marxat enfadada i em sap greu. Digues-li, però, que jo, en atenció als Erasmus, cada setmana faig, a part de les meves classes oficials, una mena de sessió de repàs en castellà per aquells Erasmus que no han entès la classe en català.
Totalment voluntari?
Sí. Durant més de 12 anys ho vaig fer. I saps què? Aquesta noia va venir a les classes de repàs, va venir tots els dies i, el més important de tot és que aquesta noia em va acabar fent l’examen en català.
Oh, molt bé!
Sabies la primera part de la història i ara ja en saps el final. Un cop dit això, la segona part de la pregunta.
Sí, a la que has dit que parlem massa d’independència...
Jo des de sempre he estat independentista. Des de petit. A casa meva el meu pare no em deixava llegir llibres en castellà, deia que la llengua del meus país era la catalana i que havia de llegir en català. Si volia comprar en aquell temps un tebeo, el meu pare m’ho treia físicament de les mans i se n’anava a un armari d’un racó de casa, d’allà treia un exemplar del Patufet de la República i em deixa: ‘té, llegeix això!’.
Està clar que no ets d’aquests independentistes que fa poc que ho són...
He intentat tota la vida ser coherent i predicar per a la independència. Recordo una vegada que vaig estar molta estona a l’aeroport de Nova York. No em deixaven entrar perquè havia posat a l’apartat de nacionalitat ‘catalana’. Al final, després d’una discussió llarga amb la policia, vaig haver de tatxar ‘catalana’ i posar ‘espanyola’ ja que si no me n’havia de tornar cap a Catalunya. Altres exemples més recents... a partir del 2010, quan es van començar a Arenys de Munt les consultes arreu de Catalunya, també vaig fer gran activisme. La gent em va començar a cridar, sabedors de la meva manera de pensar, i cada divendres a la nit feia el míting abans del referèndum. A més de 30 pobles vaig anar a demanar i explicar la independència. (Es posa medalles a dojo, però com a outsider...)
Molt bé, no hi ha dubte que ets independentista. Doncs?
Dit això, hem de dir dues coses:
·
Jo crec
que hi ha un patiment social tan gran que la prioritat de salvar les persones,
els salaris, les pensions, els pisos, els immigrants... és quelcom que tenim
just davant dels nassos. Que aquesta Setmana Santa a Barcelona algunes escoles
haguessin d’obrir perquè sinó alguns infants no tenien un plat calent... això
és una vergonya i no pot passar.
·
En segon
lloc, no crec que la independència això ho millori.
Ajudarà a millorar-ho....
En part sí i en part no. La meva visió sobre la independència de Catalunya és més aviat...
Purament romàntica?
Exacte! No té res a veure amb una millora econòmica. És més, si es predica la independència de Catalunya perquè a partir d’aquí es pensa que l’economia millorarà és que som uns mals independentistes. (No hi arribo...)
Una cosa és la part romàntica, el sentiment... i l’altra és tenir clar que necessitem unes eines d’Estat per aconseguir un Estat del Benestar millor...
Evidentment que poden canviar les coses, pots tenir un sistema fiscal propi, una banca pública, una relacions comercials establertes i a la llarga això pot resultar. Però per mi aquest no és el problema. Una Catalunya independent en mans de La Caixa, o dels senyors Godó, o que seguim subvencionant l’aeroport d’Andorra, que seguim pagant el circuit de Montmeló o que segueixi rebent el MWC... això no és la Catalunya que volem. La meva independència pot discrepar del que se’n diu a l’actual full de ruta. (Ja sabem de quina font ha begut l’Ada Colau...)
Per això la Teresa diu que la independència s’ha de fer sense Convergència?
Sí.
Però no podem fer la independència sense un quart de la població...
No, clar. El pas conjunt es pot fer. A mi no m’entorpirà pas que després de les eleccions del 27S, que no sé si es faran...
No ho tens clar?
No gens, veurem...
·
Però els
partits que guanyin a favor de la independència facin una declaració ‘hem
guanyat i aquest país vol ser sobirà’ em sembla bé.
·
Això és
una cosa i l’altra és què interpretem amb el concepte independència. La meva
interpretació és totalment diferent a la que té CDC o la que té ERC, que tampoc ho sé
molt perquè no s’ha definit massa. Per exemple, quan sento ‘Espanya ens roba’
o la màxima de ‘quan tinguem un estat independent tindrem més diners’ em fa
molta angúnia.
Ah sí? Però hi ha un dèficit fiscal...
Mira! Això és una assignatura que tinc pendent. L’any 1983, fa 32 anys, vaig escriure un opuscle d’unes 50 pàgines sobre el balanç fiscal de Catalunya amb Espanya, que en aquell moment ja es discutia. I vaig demostrar una cosa que ara no es pot dir perquè escandalitzaria: no hi havia dèficit fiscal. Almenys en aquell moment, ara segurament sí que n’hi hauria. Però vull posar sobre la taula elements que la gent no és conscient. Per una banda, històricament, el mercat natural de Catalunya no era l’estranger, era Espanya. Si un venedor català anava a vendre no anava a Brussel·les o Amsterdam, anava a Sevilla i a Burgos. Una part importantíssima de les vendes comercials catalanes es feien a Espanya. Quan un venedor venia un producte a Sevilla per 100 però a ell li ha costat fer-la 80. En el moment en el que l’andalús ens paga una diferència, Andalusia està destinant 20 a Catalunya, t’agradi o no t’agradi. (Això està demostrat que és una fal·lacia i aquest economista, que ho sap, ens vol enredar! Cliqueu aquí!)
Però les balances fiscals fan referència a l’economia pública...
Sí, ja ho sé. Però si ho mirem amb fluxos d’intercanvi entre autonomies, no fiscals, perquè parlo d’una cosa privada, aquest n’és el resultat. (Continua la fal·làcia!)
Home... Arcadi! Però segur que molts andalusos enviaven diners treballats aquí cap allà...!
Segurament també... però segurament molts andalusos que van venir a treballar aquí van fer els seus estudis a Andalusia... tot això jo ho vaig calcular al 1983. Hauria d’actualitzar-ho però és una feinada que no estic en disposició de fer. Ara en aquest moment, segurament, seria dolent per Catalunya, però ho dic perquè m’agrada que quan es parla d’aquestes coses es tinguin totes les variables en compte: el comerç, les assegurances, Inversions, remeses, estudis... ’Espanya ens roba 15.000’, no. Potser 5.000, ho admeto. Però no ha de ser aquest el motiu de la independència. Simplement el fet de poder decidir per nosaltres mateixos. (Aquest és un dels motius de voler la independència!)
Parlem d’aliances: La Teresa amb Procés Constituent i a través de la seva figura vol aglutinar tota l’Esquerra Alternativa. La idea és posar en una mateixa llista a PC, PODEMOS, CUP i ICV. Això és viable?
Viable no ho sé. Però això és la nostra gènesi originària. Quan ens vàrem presentar el mes d’abril del 2013 és el que vam dir: volem que aquest país canviï i només serà possible quan l’esquerra rupturista pugui tenir possibilitats de govern o aconseguir una majoria significativa per canviar les coses... (Però l’esquerra rupturista ha de ser primerament independentista, com les CUP!)
Però fa dos anys no existia PODEMOS, això ho ha distorsionat tot...
Totalment d’acord amb tu. PODEMOS ha distorsionat la idea inicial de Procés Constituent perquè ara se’ns barreja el tema nacional amb el tema social. Quan nosaltres vam dir això, PODEMOS no existia. Les seves propostes des del punt de vista social s’assemblen molt a les nostres, però com que afegeixen el tema nacional sorgeixen nous problemes. Els partits polítics o que volen ser-ho han de tenir previst que puguin esdevenir-se fenòmens com Podemos i el 15M en general!
PODEMOS no és independentista...
No, no ho és. Una altra cosa és que estigués disposat a acceptar un referèndum d’autodeterminació. Segurament, la persona que s’acabarà proclamant candidat de PODEMOS serà l’Albano Dante, que era de la nostra junta fins fa dos mesos.
De Procés Constituent?
Sí.
Té un perfil independentista?
Ens va demanar de marxar perquè tenia aquesta opció a PODEMOS. Ell personalment sí que té aquest perfil i això pot moderar una mica les coses. Ara, si després des de Madrid li diuen ‘calla la boca’, ja serà una altra cosa. (Vol dir que són uns nacionalistes espanyols com el PPSOEC’S?????. É fonamental aclarir-ho! Ja ho sabeu a l’enemic ni aigua!)
I dins d’aquesta aliança... ICV ha governat molt de temps. És esquerra alternativa o podria formar part de ‘la casta’?
Jo crec que és esquerra alternativa. No nego que alguns municipis...
Barcelona capital?
No tant a la gestió de Barcelona sinó més aviat a la feta al tripartit. En Ricard Gomà el conec, és company meu de la facultat, és un noi ple de bona fe i bona voluntat... Clar que si parlem del tripartit és cert que ICV hi va tenir un paper important. Però mira, vaig ser partícip d’una ILP contra els transgènics a Catalunya. La mesa del Parlament del tripartit la va rebutjar. Però hi havia dues postures:
·
els
socialistes i republicans que no la volien
·
i a
iniciativa, que era minoritària a la mesa, que sí la volia acceptar. Segurament
ICV es va equivocar en moltes coses, però ha fet moltes vegades un esforç que
ha quedat tapat per fets aliens a la seva voluntat.
Sí, però la CUP,
peça clau perquè aquesta esquerra alternativa sigui forta, diu que no anirà a
cap coalició amb ICV.
Bé... la CUP és absolutament honrada i coherent i plena de bona voluntat
Això vol dir que Procés Constituent no és coherent?
Però hi ha un pas que la CUP no ha fet: la voluntat d’accedir a prendre decisions de govern. Una mostra és Barcelona en Comú (BeC).
La CUP amb el seu comportament està condemnada a estar a l’oposició.
No, és tan pura i tan joveníssima que veu aquestes coses com a dolentes. Però hi ha hagut una cosa significativa: quan es produeix la candidatura de BeC diuen que no hi volien anar i després, a la investidura de l’Ajuntament, han agafat una posició ambigua ja que hi han donat suport.
Un regidor de tres.
Sí. En certa manera avançant els esdeveniments, segurament podem imaginar-nos un escenari similar. Que diguin que no però, després, no descartaria que al Parlament ens donin suport. (???)
I com els podeu seduir?
No ho sé. A mi m’agradaria i m’encanta la CUP. A Sant Cugat, on visc, he estat fent campanya amb la CUP perquè, amb PC, hi anàvem junts. Ens abracem constantment i em sento perfectament còmode i integrat. Ara, com els podem engrescar a nivell de Catalunya? Jo sóc un negociador molt dolent i companys més preparats intentaran convèncer-los. Si no, mantinc l’esperança de la segona oportunitat. Hi ha un últim element, que no crec que sigui bàsic, que és l’element Països Catalans. La CUP sempre ho milita, jo en sóc simpatitzant amb la idea, però entenc que en aquest moment d’acció política, és difícil assolir-ho. (Té traça a treure’s les puces de sobre!)
És a dir, començar per Catalunya i després ja veurem.
O ja veuran ells! Han de venir ells. (???)
Has parlat que no estaries a favor d’una DUI.
Nosaltres hem dit que el que volem és tot un procés constituent. (Pilotes fora!)
Però hi ha un moment que s’ha de trencar amb la legalitat espanyola.
Sí, em sembla molt bé. Això m’agrada!
(riem) Però com es fa això? S’ha de trencar en algun moment! A través d’una majoria al parlament...
Jo sóc persona poc preparada per abordar aquesta qüestió. (Més pilotes fora!)
Sí, home! En Mas ha parlat que té la DUI al fons del calaix...
Pensa que els de la CUP tampoc volen la DUI. En el debat entre el Fernàndez i el president Mas a Vilaweb, en Mas demanava a la CUP que s’afegís al full de ruta i en Fernàndez li va dir que encara s’ho han de rumiar. Les seves raons tindran, com nosaltres. Però jo no sóc un gran estratega polític. La DUI per mi, i potser m’equivoco, seria la culminació de tot aquell full de ruta que acabaria proclamant una independència de Catalunya que em fa molta por. (Aclareixi’s si li plau!)
Et fa por?
Sí. Una independència en mans de La Caixa...
Ja, ja... jo ho entenc. Però tenim la possibilitat de fer un nou Estat al segle XXI, amb una societat pacifista, moderna, amb alè de millorar l’Estat del Benestar. Un convergent no està d’acord amb això?
Quan CDC al Congrés espanyol es nega a acceptar la negativa proposada per Gaspar Llamazares en contra del tractat entre EEUU i Europa anomenat TTIP, que coarta totes les llibertats, en realitat demostra que CDC milita per la dependència, però no de Madrid sinó de Washington. A mi m’agradaria que la nostra independència fos absoluta.
I no podem seduir als convergents?
Sí, però no només a ells sinó a molta gent. A la gent! A la nostra jornada de l’assemblea del PC de diumenge ja ho vaig dir: per mi la independència és no posar mai els peus a Mercadona perquè finança el PP, o a Zara o el Corte Inglés que t’atenen sempre en castellà. No lloar el Barça, encara que guanyi totes les copes del món, quan protegeix un règim dictatorial com el de Qatar. (Però Mercadona augmenta el PIB dels països Catalans! On paguen impostos? Suposo que a València!)
I a ICV són independentistes?
Hi ha gent que sí i hi ha gent que no.
Ja hi som!
És així... Ells segueixen amb la lluita social.
Però no es contradictori? Fer una coalició amb gent que no són independentistes com a PODEMOS o ICV?
Si a mi en Gaspar Llamazares em diu de fer una manifestació conjunta en contra del TTIP hi aniré molt de gust, encara que ell ho faci en nom d’Espanya i jo en nom de Catalunya. Com si haig d’anar-hi amb el senyor Alexis Tsipras contra el Banc Central Europeu.
Ara que em cites Grècia... sembla que no se’n surten massa bé...
Nosaltres donem massa màniga a Brussel·les. Mira, CDC vota a favor de tots els acords de Brussel·les. Dóna suport al grup parlamentari del senyor Jean-Claude Juncker, que és un estafador que ha convertit Luxemburg en un paradís fiscal. Que no ens diguin que volen justícia social i per altra banda vagin donant suport a aquest senyor!
Recordo les teves classes que sovint parlaves de les teories conspiratòries o les de l’autoatac dels EEUU, com per exemple Pearl Harbour, l’assassinat de Kennedy, les Torres Bessones... fins i tot has escrit llibres sobre això. Podríem trobar-nos un escenari similar, en aquest cas, on l’Estat espanyol s’autoataqui en nom d’un terrorisme català?
A mi el tema policial, militar, terrorista, etcètera, en el cas de Catalunya no em preocupa gens ni mica. Estem fora de qualsevol problema d’aquest tipus. (Em sembla que pixa fora del test!)
Però podria passar que l’Estat espanyol creï un atac en nom de Catalunya?
Segur que no perquè dins de l’Estat espanyol és molt difícil i més després del que vindrà quan Rajoy perdi les eleccions d’aquí a sis mesos...
I guanyarà PODEMOS?
O el PSOE... però bé, estic tranquil perquè això no ho faran.
S’està fent molta diplomàcia per obtenir suports de la comunitat internacional. Ara hem sabut que s’obrirà una ambaixada a l’Estat del Vaticà, s’han obert relacions amb Israel...
Em sembla molt malament tot.
També tenir presència al Vaticà?
Sí, perquè el Vaticà no hauria de ser un Estat. Contradiu els principis bàsics del cristianisme. Ara estem en el període de declaració de Renda on hi ha una creueta de donació. Jo he sigut durant molts anys vicepresident d’una entitat catòlica, Justícia i Pau, i sempre he demanat que ningú seleccioni aquesta casella. Res d’Israel, res del Vaticà i, fins i tot, res d’Unió Europea. Hem de sortir de l’euro i de l’OTAN.
De l’euro? Tornar a la pesseta?
Vol dir fer dos nivells d’Euro. L’euro alemany i del centre-nord d’Europa i després un euret, per ser simpàtics, per als països com Portugal, Grècia, Espanya, Itàlia... però això no és nou. Ja fa 30 anys que es parla de l’Europa de les dues velocitats.
Però una Catalunya independent tindria l’euro, no pas l’euret!
No pas, tindríem l’euret... estem tan malament com els altres.
Pel sol fet de ser al sud d’Europa...
No, Irlanda està bastant al nord i també tindria l’euret...
Doncs... per ser catòlics!
(riu) És una reflexió que no em desagrada. No, no... pel fet de ser els febles de la pel·lícula.
Des de molts sectors sobiranistes se’ns diu que serem la Dinamarca del Sud.
Res de res... només perquè tenim una dimensió i població similar, però res més.
No li interessaria al nord d’Europa tenir un Estat al sud que funcioni bé?
També podrien fer funcionar bé els altres que ja hi són. Si no és així és per culpa del Nord, de les multinacionals, dels EEUU...
Per cert, abans has dit que no creus que hi hagi eleccions. Per què?
No ho crec perquè existeix l’interès del govern d’en Rajoy de fer-ho coincidir. I si ho vol fer coincidir, ho hem de canviar nosaltres perquè el propi Mas no voldrà fer coincidir dos debats que tenen poc a veure.
Per tant aquí coincidires amb en Mas de no fer-ho coincidir.
Sí, hi estaria d’acord.
En Junqueras va dir a can Cuní a 8TV que encara les faria més plebiscitàries.
Jo crec que no. Les dinàmiques són molt diferents. Jo he treballat molts anys a la UAB a Sabadell. I és un bon exemple: hi ha hagut resultats molt diferents en funció de les eleccions:
Bé... la CUP és absolutament honrada i coherent i plena de bona voluntat
Això vol dir que Procés Constituent no és coherent?
Però hi ha un pas que la CUP no ha fet: la voluntat d’accedir a prendre decisions de govern. Una mostra és Barcelona en Comú (BeC).
La CUP amb el seu comportament està condemnada a estar a l’oposició.
No, és tan pura i tan joveníssima que veu aquestes coses com a dolentes. Però hi ha hagut una cosa significativa: quan es produeix la candidatura de BeC diuen que no hi volien anar i després, a la investidura de l’Ajuntament, han agafat una posició ambigua ja que hi han donat suport.
Un regidor de tres.
Sí. En certa manera avançant els esdeveniments, segurament podem imaginar-nos un escenari similar. Que diguin que no però, després, no descartaria que al Parlament ens donin suport. (???)
I com els podeu seduir?
No ho sé. A mi m’agradaria i m’encanta la CUP. A Sant Cugat, on visc, he estat fent campanya amb la CUP perquè, amb PC, hi anàvem junts. Ens abracem constantment i em sento perfectament còmode i integrat. Ara, com els podem engrescar a nivell de Catalunya? Jo sóc un negociador molt dolent i companys més preparats intentaran convèncer-los. Si no, mantinc l’esperança de la segona oportunitat. Hi ha un últim element, que no crec que sigui bàsic, que és l’element Països Catalans. La CUP sempre ho milita, jo en sóc simpatitzant amb la idea, però entenc que en aquest moment d’acció política, és difícil assolir-ho. (Té traça a treure’s les puces de sobre!)
És a dir, començar per Catalunya i després ja veurem.
O ja veuran ells! Han de venir ells. (???)
Has parlat que no estaries a favor d’una DUI.
Nosaltres hem dit que el que volem és tot un procés constituent. (Pilotes fora!)
Però hi ha un moment que s’ha de trencar amb la legalitat espanyola.
Sí, em sembla molt bé. Això m’agrada!
(riem) Però com es fa això? S’ha de trencar en algun moment! A través d’una majoria al parlament...
Jo sóc persona poc preparada per abordar aquesta qüestió. (Més pilotes fora!)
Sí, home! En Mas ha parlat que té la DUI al fons del calaix...
Pensa que els de la CUP tampoc volen la DUI. En el debat entre el Fernàndez i el president Mas a Vilaweb, en Mas demanava a la CUP que s’afegís al full de ruta i en Fernàndez li va dir que encara s’ho han de rumiar. Les seves raons tindran, com nosaltres. Però jo no sóc un gran estratega polític. La DUI per mi, i potser m’equivoco, seria la culminació de tot aquell full de ruta que acabaria proclamant una independència de Catalunya que em fa molta por. (Aclareixi’s si li plau!)
Et fa por?
Sí. Una independència en mans de La Caixa...
Ja, ja... jo ho entenc. Però tenim la possibilitat de fer un nou Estat al segle XXI, amb una societat pacifista, moderna, amb alè de millorar l’Estat del Benestar. Un convergent no està d’acord amb això?
Quan CDC al Congrés espanyol es nega a acceptar la negativa proposada per Gaspar Llamazares en contra del tractat entre EEUU i Europa anomenat TTIP, que coarta totes les llibertats, en realitat demostra que CDC milita per la dependència, però no de Madrid sinó de Washington. A mi m’agradaria que la nostra independència fos absoluta.
I no podem seduir als convergents?
Sí, però no només a ells sinó a molta gent. A la gent! A la nostra jornada de l’assemblea del PC de diumenge ja ho vaig dir: per mi la independència és no posar mai els peus a Mercadona perquè finança el PP, o a Zara o el Corte Inglés que t’atenen sempre en castellà. No lloar el Barça, encara que guanyi totes les copes del món, quan protegeix un règim dictatorial com el de Qatar. (Però Mercadona augmenta el PIB dels països Catalans! On paguen impostos? Suposo que a València!)
I a ICV són independentistes?
Hi ha gent que sí i hi ha gent que no.
Ja hi som!
És així... Ells segueixen amb la lluita social.
Però no es contradictori? Fer una coalició amb gent que no són independentistes com a PODEMOS o ICV?
Si a mi en Gaspar Llamazares em diu de fer una manifestació conjunta en contra del TTIP hi aniré molt de gust, encara que ell ho faci en nom d’Espanya i jo en nom de Catalunya. Com si haig d’anar-hi amb el senyor Alexis Tsipras contra el Banc Central Europeu.
Ara que em cites Grècia... sembla que no se’n surten massa bé...
Nosaltres donem massa màniga a Brussel·les. Mira, CDC vota a favor de tots els acords de Brussel·les. Dóna suport al grup parlamentari del senyor Jean-Claude Juncker, que és un estafador que ha convertit Luxemburg en un paradís fiscal. Que no ens diguin que volen justícia social i per altra banda vagin donant suport a aquest senyor!
Recordo les teves classes que sovint parlaves de les teories conspiratòries o les de l’autoatac dels EEUU, com per exemple Pearl Harbour, l’assassinat de Kennedy, les Torres Bessones... fins i tot has escrit llibres sobre això. Podríem trobar-nos un escenari similar, en aquest cas, on l’Estat espanyol s’autoataqui en nom d’un terrorisme català?
A mi el tema policial, militar, terrorista, etcètera, en el cas de Catalunya no em preocupa gens ni mica. Estem fora de qualsevol problema d’aquest tipus. (Em sembla que pixa fora del test!)
Però podria passar que l’Estat espanyol creï un atac en nom de Catalunya?
Segur que no perquè dins de l’Estat espanyol és molt difícil i més després del que vindrà quan Rajoy perdi les eleccions d’aquí a sis mesos...
I guanyarà PODEMOS?
O el PSOE... però bé, estic tranquil perquè això no ho faran.
S’està fent molta diplomàcia per obtenir suports de la comunitat internacional. Ara hem sabut que s’obrirà una ambaixada a l’Estat del Vaticà, s’han obert relacions amb Israel...
Em sembla molt malament tot.
També tenir presència al Vaticà?
Sí, perquè el Vaticà no hauria de ser un Estat. Contradiu els principis bàsics del cristianisme. Ara estem en el període de declaració de Renda on hi ha una creueta de donació. Jo he sigut durant molts anys vicepresident d’una entitat catòlica, Justícia i Pau, i sempre he demanat que ningú seleccioni aquesta casella. Res d’Israel, res del Vaticà i, fins i tot, res d’Unió Europea. Hem de sortir de l’euro i de l’OTAN.
De l’euro? Tornar a la pesseta?
Vol dir fer dos nivells d’Euro. L’euro alemany i del centre-nord d’Europa i després un euret, per ser simpàtics, per als països com Portugal, Grècia, Espanya, Itàlia... però això no és nou. Ja fa 30 anys que es parla de l’Europa de les dues velocitats.
Però una Catalunya independent tindria l’euro, no pas l’euret!
No pas, tindríem l’euret... estem tan malament com els altres.
Pel sol fet de ser al sud d’Europa...
No, Irlanda està bastant al nord i també tindria l’euret...
Doncs... per ser catòlics!
(riu) És una reflexió que no em desagrada. No, no... pel fet de ser els febles de la pel·lícula.
Des de molts sectors sobiranistes se’ns diu que serem la Dinamarca del Sud.
Res de res... només perquè tenim una dimensió i població similar, però res més.
No li interessaria al nord d’Europa tenir un Estat al sud que funcioni bé?
També podrien fer funcionar bé els altres que ja hi són. Si no és així és per culpa del Nord, de les multinacionals, dels EEUU...
Per cert, abans has dit que no creus que hi hagi eleccions. Per què?
No ho crec perquè existeix l’interès del govern d’en Rajoy de fer-ho coincidir. I si ho vol fer coincidir, ho hem de canviar nosaltres perquè el propi Mas no voldrà fer coincidir dos debats que tenen poc a veure.
Per tant aquí coincidires amb en Mas de no fer-ho coincidir.
Sí, hi estaria d’acord.
En Junqueras va dir a can Cuní a 8TV que encara les faria més plebiscitàries.
Jo crec que no. Les dinàmiques són molt diferents. Jo he treballat molts anys a la UAB a Sabadell. I és un bon exemple: hi ha hagut resultats molt diferents en funció de les eleccions:
·
a les
municipals guanyava ICV,
·
a les
catalanes CiU
·
i a les
espanyoles el PSOE.
El
votant de Sabadell votava el que li interessa en funció del context electoral.
I això és extrapolable a moltes poblacions catalanes. Són tendències
Simplement?
Simplement.
I què li diries a aquell català desencisat que creu que no ens en sortirem?
Que no perdi l’esperança. Jo, després de 70 anys de lluita, mai he perdut l’esperança.
I aquell que vol que hi hagi unitat entre els partits per fer la independència i després ja veurem?
Que no pot ser. Són dos conceptes que han d’anar paral·lels: la independència i el país que volem. Sense que ni un pugi més un mil·límetre que l’altre. Això no em fa ser menys sobiranista. Sóc fermament independentista i la vull immediatament. He treballat durant molts i molts anys per aconseguir-la.
No a qualsevol preu.
Exacte. Cada cosa al seu lloc i no a qualsevol preu. A mi em preocupa més els nens que han d’anar a l’escola per Setmana Santa per menjar que la independència s’avanci mig any o no. (No ha sentit parlar de prioritats?)
Simplement.
I què li diries a aquell català desencisat que creu que no ens en sortirem?
Que no perdi l’esperança. Jo, després de 70 anys de lluita, mai he perdut l’esperança.
I aquell que vol que hi hagi unitat entre els partits per fer la independència i després ja veurem?
Que no pot ser. Són dos conceptes que han d’anar paral·lels: la independència i el país que volem. Sense que ni un pugi més un mil·límetre que l’altre. Això no em fa ser menys sobiranista. Sóc fermament independentista i la vull immediatament. He treballat durant molts i molts anys per aconseguir-la.
No a qualsevol preu.
Exacte. Cada cosa al seu lloc i no a qualsevol preu. A mi em preocupa més els nens que han d’anar a l’escola per Setmana Santa per menjar que la independència s’avanci mig any o no. (No ha sentit parlar de prioritats?)
(És un paio contradictori, difícil i
tocacampanes!)
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada