Benvolguts,
Se suposa que heu comprès que la bogeria de l’AVE
(jo li diria TGV com fan els
francesos, però ja em sembla bé que porti la E d’Espanya (Alta Velocidad
Español) perquè quan es fotin
l’hòstia definitiva i s’hagin de malvendre les vies, les màquines i les
concessions, serà reconfortant que portin la lletra E, d’alt contingut patriòtic. Recordem també que RENFE porta una patriòtica E.
Visca la Marca Espanya!
L’article comença amb la rotunda frase:
"Pràcticament la totalitat de les noves línies seran
deficitàries, però al govern espanyol tant li és, perquè la seva prioritat és
estructurar Espanya de forma radial"
Aquesta frase mereix dos comentaris:
·
Tothom sap que tots els estudis econòmics internacionals
expliquen que les noves línies seran deficitàries, però això no és cap novetat perquè
des del primer dia totes les línies
són deficitàries!
Per exemple les línies Cuenca-Albacete que ja han hagut de tancar
per manca total de viatgers, per exemple l’actual línia d’ample ibèric Madrid-Santiago
de Compostela, és sabut que és la més deficitària
d’Espanya per manca de viatgers, i
ara s’estan gastant una milionada per fer-hi en paral·lel una línia d’AVE...
En aquesta nova línia d’AVE és allà on se’ls estavellen trens i hi
ha desenes de morts (i cap responsabilitat pels dirigents d’Adif i de Renfe),
perquè els sistemes de seguretat no estan adaptats als trens Avia, que
ens han venut com a trens AVE.
·
Respecte
al final de la frase, la prioritat és estructurar Espanya de forma radial, no
hi estic d’acord perquè està arxidemostrat que la
prioritat és proporcionar negoci als constructors!
Abans que l’Oriol Jonqueras, que en aquell moment era
Europarlamentari com en Ramon Tremosa i en Raül Romeva, entrés en simbiosi amb
ERC, va fer unes xerrades molt instructives sobre la Unió Europea, les coalicions europees de verds, esquerres i altres.
En una de les xerrades va explicar el que contaven els parlamentaris europeus
amics seus sobre l’aventura de l’AVE. I contaven que amb els diners de la UE que Espanya va anar rebent durant 20
anys, des del 1986, que varen pujar fins a 140.000M€, Espanya
hauria tingut la possibilitat de fer tres tipus d’actuacions, de millor a
pitjor expectatives:
1.
Anar fent guardiola de mica en mica, dipositant
els milions a mida que anessin arribant en un fons d’inversió fiable, europeu o
americà, que amb els interessos li aniria incrementant el patrimoni...
2.
Una altra possibilitat era anar-los cremant a
mida que arribessin. No en trauria res però seria millor que la tercera
solució...
3.
La tercera solució era construir la xarxa d’AVEs. Els AVEs ja se sabia d’abans de començar la bogeria (l’articulista en
diu desori),
que no eren rendibles ni ho serien mai, ja que les necessitats de la població
espanyola eren insuficients per pagar només el manteniment de les
instal·lacions (o sigui que ja era previsible que mai no es pogués retornar la
inversió)...
El ninotaire Puigbert
en va fer un bon acudit:
Aleshores, si se sabia
que era un nyap multimilionari
per què es va tirar endavant l’obra?
Doncs justament per això!
Qui en trauria partit?
Els
intermediaris com l’Alejandro Agag, gendre de l’Aznar i
la Botella, que en va treure una comissió de 8.000Mpta
segons els diaris de l’època.
Qui en trauria partit?
Els
constructors, o sigui els Florentinos
i companyia. Aquests treballen sobre segur, per exemple l’Estació Castor, per exemple el Canal de Panamà, per exemple els Jocs Olímpics ratés de Madrid
2020...[ http://www.huffingtonpost.fr/claude-droussent/jeux-olympiques-paris-2024_b_3880012.html]
La senyora Botella a Buenos Aires després de la seva
demostració de llengües, Ana
Botella and the Relaxing cup of Café con Leche ..., va explicar que a ella
no li semblava malament haver perdut els Jocs ja que la inversió en instal·lacions esportives per la
Vila Olímpica ja estaven fetes..., o
sigui que els Florentinos ja havien
fet les obres (i
segur que ja les havien cobrades), per
tant, feina feta (i cobrada) no fa destorb...http://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/15/espana/1316075596.html. En Ferreres ens ho explica clarament, per si no ho havíem entès:
Ara ja estem psicològicament preparats per llegir l’article
d’en Lluís Bou:
Lluís Bou
05/08/2015
El desori de l'AVE
"Pràcticament
la totalitat de les noves línies seran deficitàries, però al govern espanyol
tant li és, perquè la seva prioritat és estructurar Espanya de forma
radial"
El govern espanyol
segueix invertint tossudament en l'AVE i preveu que arribi a set ciutats més
aquest any. Destinarà 3.626 milions a l'Alta Velocitat aquest any i 3.687
milions més el 2016.
La xarxa s'estendrà a Lleó, Palencia,
Burgos, Zamora, Múrcia, Castelló i Granada. Mentrestant el pressupostos de
l'Estat recentment presentats preveuen unes pèrdues per a Adif, l'organisme que construeix la línia, de 338 milions. Els experts assenyalen
que és a causa de l'esforç inversor que ha fet a la línia a Castella-Lleó.
Pràcticament la totalitat d'aquestes noves línies, per no dir totes, seran deficitàries, però al govern espanyol tant li és, perquè la seva obsessió és estructurar Espanya de forma radial. Cada país defineix quines són les seves prioritats, i la dels diferents governs espanyols -tant el PSOE com el PP- ha estat aquesta. Si els ciutadans espanyols no estiguessin d'acord amb aquesta política, tot i que dilapida milions i més milions any rere any, ja ho haurien expressat, perquè fa dècades que s'està practicant. I és evident que Catalunya no té força per capgirar aquesta dinàmica estatal.
La desmesurada inversió estatal en l'AVE comporta que hi ha perdedors. Fa que no actuï seriosament en l'eix ferroviari mediterrani, necessari per millorar l'exportació de les mercaderies catalanes i valencianes a Europa. I també acaba afectant les inversions en el servei de Rodalies de Barcelona, que sembla l'etern forat negre d'Adif i Renfe des de l'època de la ministra Magdalena Álvarez. Tot plegat és un monumental desori, la gran metàfora de com és l'Estat espanyol.
Pràcticament la totalitat d'aquestes noves línies, per no dir totes, seran deficitàries, però al govern espanyol tant li és, perquè la seva obsessió és estructurar Espanya de forma radial. Cada país defineix quines són les seves prioritats, i la dels diferents governs espanyols -tant el PSOE com el PP- ha estat aquesta. Si els ciutadans espanyols no estiguessin d'acord amb aquesta política, tot i que dilapida milions i més milions any rere any, ja ho haurien expressat, perquè fa dècades que s'està practicant. I és evident que Catalunya no té força per capgirar aquesta dinàmica estatal.
La desmesurada inversió estatal en l'AVE comporta que hi ha perdedors. Fa que no actuï seriosament en l'eix ferroviari mediterrani, necessari per millorar l'exportació de les mercaderies catalanes i valencianes a Europa. I també acaba afectant les inversions en el servei de Rodalies de Barcelona, que sembla l'etern forat negre d'Adif i Renfe des de l'època de la ministra Magdalena Álvarez. Tot plegat és un monumental desori, la gran metàfora de com és l'Estat espanyol.
Lluís Bou
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada