A la tres
L'atur baixa i la barra puja
Les dades sobre l'atur que s'han fet públiques aquesta setmana són una estadística que pot ajudar alguns polítics a dir que la situació millora perquè es pensen que la resta dels ciutadans interpretaran les dades simplement com unes xifres fredes i estàtiques, com si no hi hagués matisos, persones reals i estadístiques creuades que indiquen el contrari.
D'entrada, hauria d'estar prohibit sota pena de destitució parlar de recuperació sempre que l'atur no fos inferior al 10 per cent. Per respecte a la ciutadania. D'altra banda, és cert que el nombre de desocupats baixa i que el nombre de contractacions puja. Analitzant-ho detalladament, però, la conclusió és que amb menys aturats i més contractes la situació dels assalariats en realitat empitjora, cada cop més.
Exemple: gairebé un de cada quatre contractes nous té una durada no superior a set dies. Si anem a l'altra banda de l'estadística, veurem que el nombre de contractes amb durades superiors a un any és irrisori. Podríem entrar a veure els sous i comparar-los amb els de fa uns anys, i també cauríem de cul. Per tant, aquesta suposada remuntada econòmica es fa a base de condicions més inestables i salaris més baixos, dues condicions que són la base no pas de la recuperació sinó de la precarització, que és la recuperació d'uns pocs i la penúria de la resta.
El capitalisme ha passat l'ensulsiada forta i els engranatges productius es tornen a greixar, els mecanismes roden amb certa animositat i, malgrat tot, bona part dels treballadors aquest cop ja ni seran els últims de notar la millora, com solia passar abans, perquè no l'arribaran a notar mai. La recuperació s'està bastint sobre una classe mitjana decreixent que va precipitant-se cap a una categoria social que, com als inicis de la revolució industrial, no és la dels que treballen per viure sinó la dels que treballen per sobreviure malvivint.
Hi ha economies potents que funcionen així, sense rastre d'estat del benestar.
Ni es redistribueix riquesa ni es recupera la dignitat de treballar.
És d'això que n'hem de dir recuperació?
“Menys atur no significa que hi hagi més feina”
D'entrada, hauria d'estar prohibit sota pena de destitució parlar de recuperació sempre que l'atur no fos inferior al 10 per cent. Per respecte a la ciutadania. D'altra banda, és cert que el nombre de desocupats baixa i que el nombre de contractacions puja. Analitzant-ho detalladament, però, la conclusió és que amb menys aturats i més contractes la situació dels assalariats en realitat empitjora, cada cop més.
Exemple: gairebé un de cada quatre contractes nous té una durada no superior a set dies. Si anem a l'altra banda de l'estadística, veurem que el nombre de contractes amb durades superiors a un any és irrisori. Podríem entrar a veure els sous i comparar-los amb els de fa uns anys, i també cauríem de cul. Per tant, aquesta suposada remuntada econòmica es fa a base de condicions més inestables i salaris més baixos, dues condicions que són la base no pas de la recuperació sinó de la precarització, que és la recuperació d'uns pocs i la penúria de la resta.
El capitalisme ha passat l'ensulsiada forta i els engranatges productius es tornen a greixar, els mecanismes roden amb certa animositat i, malgrat tot, bona part dels treballadors aquest cop ja ni seran els últims de notar la millora, com solia passar abans, perquè no l'arribaran a notar mai. La recuperació s'està bastint sobre una classe mitjana decreixent que va precipitant-se cap a una categoria social que, com als inicis de la revolució industrial, no és la dels que treballen per viure sinó la dels que treballen per sobreviure malvivint.
Hi ha economies potents que funcionen així, sense rastre d'estat del benestar.
Ni es redistribueix riquesa ni es recupera la dignitat de treballar.
És d'això que n'hem de dir recuperació?
“Menys atur no significa que hi hagi més feina”
D'altra banda, reactivar el consum i de retruc l'economia en base al crèdit és construir una casa sense fonaments. Tornem a jugar al hàmster dins la roda, inflar la bombolla perquè finalment siguin uns quants pocavergonyes els únics beneficiats.
Tota aquesta moguda és perquè s'acosten eleccions, res més.
Diuen que abaixaran els tributs, que mouran la constitució, etc. però no diuen quan ho faran. Probablement mai.
De moment els tributs han pujat i pugen sense descans i els salaris baixen sense treva. Les pensions amb un augment del 0'25% son una llossa pels pensionistes ja que el cost de la vida puja molt més.
I ja fa anys que dura...