Seguim amb els següents capítols de l'anàlisi de la situació de la LLENGUA CATALANA en els països Catalans.
30/07/2015
Llengua Catalana
Eivissa i Formentera: els dos extrems del català a les Illes
El Singular publica extractes del monogràfic de 'Divèrsia' sobre la sistuació de la llengua als Països Catalans
Bernat Vilaró
Bernat Joan i Marí, Doctor en Filologia Catalana, Catedràtic de llengua Catalana i Literatura de l’IES Santa Maria d’Eivissa, explica en aquest assaig, publicat al monogràfic de la revista Divèrsia, quina és la situació de la llengua catalana a les illes d'Eivissa i Formentera. L'exeurodiputat destaca que les Balears tenen una doble oficialitat lingüística, amb el català com a llengua oficial pròpia, i el castellà com a idioma de l'Estat espanyol.
Les Illes formen un país pluriinsular, apunta Bernat Joan, on cada illa compta amb les seves especificitats forjades al llarg dels segles. A Formentera, i segons dades de la conselleria d'Educació del govern balear del curs 2014-2015, més d'un 20% dels estudiants de primària i secundària procedeixen de fora de la Unió Europea. A Eivissa aquest percentatge és del 17%. El turisme a Eivissa ha comportat canvis socioeconòmics molt grans a una velocitat més gran del que la gent pot arribar a digerir, segons l'anàlisi. A Formentera, en canvi, el desenvolupament turístic ha estat més tardà i menys intens.
Una platja de Formentera
D'Eivissa a Formentera, tot un món
Cal tenir en compte aquests fets per valorar la situació de la llengua catalana, la que parla habitualment una mica menys de la meitat dels ciutadans de les Balears, on el castellà s'apropa al 40%. Eivissa és dels indrets de les Illes amb un percentatge de catalanoparlants més baix, i Formentera és per altra banda de les zones amb més persones que parlen el català. De fet, la diferència entre Eivissa i Formentera pel que fa al percentatge de catalanoparlants és de més del 17%.
"El futur de la llengua catalana a les illes d’Eivissa i Formentera depèn, en gran part, del futur de la llengua catalana", explica Bernat Joan. Si la llengua catalana, en conjunt, aconsegueix assentar-se en la modernitat, consolidar les seves posicions en els diferents àmbits i projectar-se cap al futur, a les Pitiüses el català també podrà comptar amb un futur propi. Però, si en conjunt ocorre quelcom diferent, les Pitiüses, en solitari, tampoc no tindran sortida.
El Singular publica durant el mes d'agost extractes de l'estudi sobre la salut del català a Andorra, la Catalunya Nord, al Principat, Eivissa i Formentera, L'Alguer, La Franja, Mallorca, Menorca i al País Valencià.
Les Illes formen un país pluriinsular, apunta Bernat Joan, on cada illa compta amb les seves especificitats forjades al llarg dels segles. A Formentera, i segons dades de la conselleria d'Educació del govern balear del curs 2014-2015, més d'un 20% dels estudiants de primària i secundària procedeixen de fora de la Unió Europea. A Eivissa aquest percentatge és del 17%. El turisme a Eivissa ha comportat canvis socioeconòmics molt grans a una velocitat més gran del que la gent pot arribar a digerir, segons l'anàlisi. A Formentera, en canvi, el desenvolupament turístic ha estat més tardà i menys intens.
Una platja de Formentera
D'Eivissa a Formentera, tot un món
Cal tenir en compte aquests fets per valorar la situació de la llengua catalana, la que parla habitualment una mica menys de la meitat dels ciutadans de les Balears, on el castellà s'apropa al 40%. Eivissa és dels indrets de les Illes amb un percentatge de catalanoparlants més baix, i Formentera és per altra banda de les zones amb més persones que parlen el català. De fet, la diferència entre Eivissa i Formentera pel que fa al percentatge de catalanoparlants és de més del 17%.
"El futur de la llengua catalana a les illes d’Eivissa i Formentera depèn, en gran part, del futur de la llengua catalana", explica Bernat Joan. Si la llengua catalana, en conjunt, aconsegueix assentar-se en la modernitat, consolidar les seves posicions en els diferents àmbits i projectar-se cap al futur, a les Pitiüses el català també podrà comptar amb un futur propi. Però, si en conjunt ocorre quelcom diferent, les Pitiüses, en solitari, tampoc no tindran sortida.
El Singular publica durant el mes d'agost extractes de l'estudi sobre la salut del català a Andorra, la Catalunya Nord, al Principat, Eivissa i Formentera, L'Alguer, La Franja, Mallorca, Menorca i al País Valencià.
Cala Saladeta, a Eivissa
<a href='http://ad.elsingular.
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Inici del formulari
Comentaris
<iframe src="http://www.google.com/
Espai patrocinat per: <a href='http://ad.elsingular.
Final del formulari
Bàrbara Lliçà //*//
07/08/2015 23:47
Beneïdes Balears!
Tomppa
07/08/2015 23:03
Sense TV, cinema i videojocs en catala el catala mereix a morir, qui vol parlar i aprendr una llengua en que no pots gaudir de la vida.
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada