Carta oberta
al futur diputat Lluis Llach
Albano Dante Fachin
28jul
Benvolgut Lluís Llach:
El més segur és que el proper 27S
vostè es converteixi en diputat al Parlament de Catalunya. Com hem vist aquests dies això implica que vostè
haurà de votar a favor de fer president de la Generalitat a Artur Mas i
Gavarró. Els camins a Ítaca són inescrutables i, per això, l’objectiu
d’aquesta carta no és discutir sobre quina és la millor manera de fer la
travessia. L’objectiu és explicar-li una cosa que està passant a Lleida. Una
cosa senzilla, potser menor, davant del que significa un viatge tan èpic. Vull
parlar-li del consorci sanitari de Lleida impulsat per l’actual govern i contra
el qual lluiten –fa prop de dos anys– milers de persones. Li vull explicar tot
això a vostè perquè, possiblement, com a diputat, haurà de pronunciar-se.
Com segurament sabrà, al llarg
d’aquests últims anys el conseller Boi Ruiz –antic cap de la patronal
privada de sanitat– ha pres decisions que han suposat un veritable retrocés en
el caràcter públic del nostre sistema sanitari. Probablement alguns dels seus
companys de llista li hagin explicat que això ha estat “inevitable” i que és
culpa de “l’espoli fiscal” (el de Madrid, perquè de l’altre, del que porta els
diners cap a Andorra i no cap a Ítaca, els seus companys de llista no solen
parlar).
La cosa és que Boi Ruiz porta prop
de dos anys intentant fer un consorci sanitari a Lleida. Molt resumit, això vol
dir que el que es busca és integrar els equipaments de l’Institut Català de la
Salut (ICS) –entitat proveïdora de serveis sanitaris pura i totalment pública–
a d’altres formes de gestió subjectes al dret privat. Això vol dir que l’ICS es
diluiria en un consorci més ampli també subjecte al dret privat. Això permetrà
fer activitat privada als centres públics, gestió privada indirecta dels
recursos públics i escapar dels organismes de control públic sobre aquesta
gestió.
És probable que alguns companys de
la seva llista també li hagin dit que això del Consorci de Lleida és
imprescindible, que “no hi ha alternativa” (T.I.N.A.) i que tot plegat és culpa de “l’ofec
financer que pateix Catalunya”. Però deixi’m donar-li dues dades que potser li
són útils com a futur diputat:
1) La creació d’aquest consorci no
s’explica per la manca de diners ja que la seva posada en marxa no suposarà cap
estalvi. Al contrari: és un fet provat que la forma consorciada que tant agrada
als seus companys de llista de Convergència és una porta oberta a l’opacitat,
la corrupció i el descontrol en la gestió sanitària. Més de 20 informes de la Sindicatura de Comptes i la
mateixa Oficina Antifrau ho deixen totalment clar: milions d’euros públics han
desaparegut gràcies a consorcis com el que Boi Ruiz vol impulsar a Lleida. Per
tant, l’experiència ens dicta que els consorcis, lluny d’estalviar, surten cars
i enriqueixen els de sempre.
2) La idea de fer consorcis
sanitaris per substituir l’ICS no té com a objectiu construir “estructures
d’estat” ni treballar per “un país nou”. El pla ha estat perfectament dissenyat a les oficines de la consultora PWC al
servei del conglomerat sanitari privat a qui l’existència de l’ICS –i de la
sanitat pública en general– li suposa una molèstia que cal eliminar. Així, La
Caixa proposa, PWC disposa i Boi Ruiz executa. (Si no coneix PWC, faci click aquí i vegi de qui estem parlant).
Per què li explico tot això a vostè?
Veurà: des de fa prop dos anys milers de persones d’arreu de Catalunya es
manifesten i es mobilitzen –al carrer, als centres de treball, a les escoles, a
les associacions de veïns, sota la pluja– contra aquest atac a la sanitat
pública del nostre país. S’han recollit 38.000 signatures –una a una, carrer a
carrer– i tot per defensar els nostres hospitals davant les grans corporacions
que volen fer negoci a costa de la salut del poble . Tota aquesta mobilització
va aconseguir que el govern hagués d’aturar el projecte momentàniament. Va
costar molt, entre d’altres coses, perquè per alguns dels seus companys de
llista, carregar-se l’ICS és molt més important que el mateix “procés”.
Quan ERC va cedir a la pressió del
carrer i va votar en contra de la creació del consorci de Lleida Artur Mas ho
va deixar molt clar: “Hi ha un acord […] que parla d’estabilitat fins al moment
de convocar, i jo alguna queixa tinc, perquè es perden algunes votacions”. I va
afegir que “previsiblement” les eleccions del 27S es convocarien “si no canvia res”. És a dir: si no puc imposar
el meu model de país, no hi ha país. Sona una mica a xantatge, no?
Sigui com sigui, la lògica
pre-electoral es va imposar i finalment el passat dimecres Convergència va
acceptar aturar el consorci… fins la propera legislatura. “Serà el pròxim
Govern escollit el 27-S el que prengui la decisió final, han confirmat fonts del departament que lidera Boi Ruiz”.
És per això que li escric aquesta
carta. Vostè, molt probablement, serà diputat i haurà de prendre “la decisió
final” sobre el consorci sanitari de Lleida. Haurà d’aixecar la mà i votar a
favor, en contra o abstenir-se. Només tindrà aquestes tres opcions. Amb aquesta
carta volia, simplement, oferir-li una mica de context sobre el tema perquè ho
tingués en compte a l’hora de prendre la decisió. Com li he dit al principi,
crec que ningú té un mapa del tot fiable sobre com arribar a Ítaca, però
tots hauríem de tenir clar quines dreceres NO es poden agafar.
Ben cordialment… i salut
Albano Dante Fachin
Rate this:
i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada