dilluns, 10 d’agost del 2015

10/08/15. Pepa Masó. Això no va de reformes. A Espanya continuen sota l'Efecte Cánovas-Sagasta i nosaltres estem sota l'Efecte Macià-Companys, o Mas-Jonqueras-Fernández...



Avui dia aspirem no a reformar la carta magna aprovada el 1978, sinó a dotar-nos-en d'una de pròpia. És això el que ara ens ocupa.
Fixeu-vos en els Comentaris, clars i abrandats!
Tots hauríem de reaccionar sempre així...


A la tres

Això no va de reformes


Anant de Doñana a Ribadumia, Mariano Rajoy va fer escala divendres a Marivent per treure's un conill del barret de copa i va deixar la porta oberta a una reforma de la Constitució la pròxima legislatura. D'aquesta manera el president espanyol, dos mesos abans del 27-S i quatre abans de les eleccions espanyoles, pretén capitalitzar l'agenda política d'un agost atípic amb un anunci fet en clau electoral per acontentar la seva parròquia. Perquè aquesta reforma de la qual tant s'omplen ara la boca el president espanyol i alguns dels seus barons, tindria com a base, segons va dir, el document aprovat el 2006 pel Consell d'Estat. Un text encarregat per Rodríguez Zapatero que va tenir el vot particular en contra de José María Aznar i que el que planteja és delimitar les competències de les comunitats autònomes i donar més poder legislatiu al Senat. Aquesta és la idea que té el PP de per on ha d'anar la reforma de la carta magna, una idea a anys llum de la que proposa el PSOE, que és d'avançar cap a un estat federal. I d'aquí al procés constituent que planteja Podem, tot un abisme. 
Vaja, que no es veu prou clara una majoria per poder tirar endavant una reforma del sacrosant text constitucional.
A les Espanyes també estan en precampanya i al PP li ha convingut obrir el meló constituent. Aquí això de reformar una Constitució que han brandat de totes les maneres possibles tant populars com socialistes per dinamitar les aspiracions del nostre país, començant per l'Estatut, ara per ara no ens ha de preocupar. Ens trobem en un altre moment, en una altra pantalla, que diuen alguns, i no podem entretenir-nos ni distreure'ns amb aquesta iniciativa que ara recupera el líder popular. 
Avui dia aspirem no a reformar la carta magna aprovada el 1978, sinó a dotar-nos-en d'una de pròpia. És això el que ara ens ocupa.
“Avui dia aspirem
a dotar-nos d'una constitució
pròpia”






Comentaris  



+4 #1 Rosa Jordà Tomàs
Efectivament, Pepa, a nosaltres a hores d'ara, se'ns en fot la seva constitució i les seves reformes. Ja no es cosa que es incumbeixi. Que en facin el que vulguin.
Dilluns, 10 agost 2015 6.27

+2 #2 the year of the Cat
Si una cosa hem d'agraïr-los als populars, és la seva capacitat per insatisfer qualsevol aspiració catalana. En canvi, probablement fan molt contents als seus parroquians, ambiciosos d'una Espanya única, indivisible i centralitzada. Van afegint vent al foc català. Esperem que després aquest cremi de debò i no tinguin prou bombers ni aigua per apagar-lo.
Dilluns, 10 agost 2015 8.45

+2 #3 Ramon B.
El partit més corrupte d'Europa no te cap credibilitat amb les seves intencions, els catalans hem de recordar la recollida de signatures en contra dels catalans, el recurs del Estatut al TC, els insults continuats, el menyspreu, les seves promeses electorals incomplertes, el seu nacionalisme espanyol visceral am, l'ofec econòmic que ens ha tingut, els recursos de les nostres lleis al TC , el nacionalisme espanyol representat per PP i PsoE no son creïbles, aquest canvi d'actitud ve de la mes que possible victòria del independentisme en les properes eleccions, ells hores d'ara ja ho saben. no podem fer cap pacte amb els qui contínuament ens han perjudicat, quan perdem la força electoral que tenim, tornaran a la seva actitud de sempre, no ho fan per convicció, ho fan obligats per les circumstàncies, no tenen cap credibilitat, nosaltres hem d'anar a finalitzar el procés, i no creure cap de les mentides que ens diu el nacionalisme espanyol
Dilluns, 10 agost 2015 8.57

0 #4 Miquel Altimires i Ros
Doncs si, però sempre existirà algun babau que podria votar condicionat per una promesa utòpica i futura que mai existirà.
Si existís seria per acabar d'escanyar als catalans, privar-los de llur cultura i llengua i assimilar-los definitivament a la voluntat de Castella.

Malfieu-vos de cap promesa feta per un totalitari. La seva única aspiració és anorrear-nos, espanyolitzar-nos i diluir-nos en el magma castellà.
Llur propòsit es veure'ns vestits de sevillanes, i omplir les places de braus, i per sobre de tot, parlant tots en castellà.

El que podria arribar a fer la reforma de la constitució, pels feixistes.
La única constitució que hem de seguir és la nostra, la que encara hem de començar.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada