Benvolguts,
El Singular digital
ha publicat en els darrers dies quatre esbossos d’un
estudi sobre la LLENGUA CATALANA:
·
Al País Valencià
·
A Mallorca
·
A Menorca
·
A les Pitiuses
I continuarà amb la
resta dels Països Catalans.
Aquests esbossos comencen
amb el País Valencià i en dies successius continuarem amb els altres:
El País Valencià busca impulsar el català
El Singular publica
extractes del monogràfic de 'Divèrsia' sobre
la sistuació de la llengua als Països Catalans
Bernat Vilaró
El periodista Toni Mollà, doctor en Sociologia i Antropologia, explica en aquest assaig, publicat al monogràfic de la revista Divèrsia, quina és la situació de la llengua catalana al País Valencià. Mollà explica que el català és un idioma semblant -demogràficament- a les llengües nòrdiques. "La nostra és una comunitat lingüística mitjana, però suficient, per a constituir un mercat mitjà", en la línia dels idiomes nòrdics, segons apunta el periodista.
Al País Valencià hi falta un debat normalitzat sobre la qüestió lingüística. Tal i com diu Mollà, la cohesió social que representa el procés de normalització lingüística no depèn només dels trets d’identitat, sinó, sobretot, de l’existència de factors i actors que la possibiliten". Al sud dels Països Catalans falta plantejar una nova concepció de la política lingüística, basada en un conjunt de decisions estratègiques de caràcter institucional, però també cívic i ideològic.
Dit d'altra manera, cal formar una política comunicativa que doni resposta al coneixement de la realitat i no a versions ideològiques del medi. Segons Mollà, tants anys després de la institucionalització del país s’ha d’engegar un nou impuls a partir d’una concepció més instrumental que no simbòlica de la política lingüística.
Al País Valencià hi falta un debat normalitzat sobre la qüestió lingüística. Tal i com diu Mollà, la cohesió social que representa el procés de normalització lingüística no depèn només dels trets d’identitat, sinó, sobretot, de l’existència de factors i actors que la possibiliten". Al sud dels Països Catalans falta plantejar una nova concepció de la política lingüística, basada en un conjunt de decisions estratègiques de caràcter institucional, però també cívic i ideològic.
Dit d'altra manera, cal formar una política comunicativa que doni resposta al coneixement de la realitat i no a versions ideològiques del medi. Segons Mollà, tants anys després de la institucionalització del país s’ha d’engegar un nou impuls a partir d’una concepció més instrumental que no simbòlica de la política lingüística.
Mirador
del Pujol (Albufera)
Al País Valencià li falta un pla estratègic que modernitzi les xarxes informatives i que acosti els punts d'informació a cada llar. "La comunicació és l’agent bàsic de la civilització. I la civilització arriba, precisament, allà on arriben les xarxes de la interacció", reitera.
la confluència d’interessos de les elits polítiques i econòmiques (incloses les mediàtiques) ha jugat a la contra dels interessos socioculturals del país. Una llengua és un mercat i un negoci, afegeix Mollà, que també apunta que una llengua ha de ser alguna cosa més. "Una llengua és una comunitat lingüística, ben dit és una xarxa de centres escolars, de biblioteques, de diaris, un espai audiovisual compartit, un o diversos parlaments. I també és una manera particular d’organització cívica".
El Singular publica durant el mes d'agost extractes de l'estudi sobre la salut del català a Andorra, la Catalunya Nord, al Principat, Eivissa i Formentera, L'Alguer, La Franja, Mallorca, Menorca i al País Valencià.
Al País Valencià li falta un pla estratègic que modernitzi les xarxes informatives i que acosti els punts d'informació a cada llar. "La comunicació és l’agent bàsic de la civilització. I la civilització arriba, precisament, allà on arriben les xarxes de la interacció", reitera.
la confluència d’interessos de les elits polítiques i econòmiques (incloses les mediàtiques) ha jugat a la contra dels interessos socioculturals del país. Una llengua és un mercat i un negoci, afegeix Mollà, que també apunta que una llengua ha de ser alguna cosa més. "Una llengua és una comunitat lingüística, ben dit és una xarxa de centres escolars, de biblioteques, de diaris, un espai audiovisual compartit, un o diversos parlaments. I també és una manera particular d’organització cívica".
El Singular publica durant el mes d'agost extractes de l'estudi sobre la salut del català a Andorra, la Catalunya Nord, al Principat, Eivissa i Formentera, L'Alguer, La Franja, Mallorca, Menorca i al País Valencià.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada