dimarts, 10 de gener de 2017

10/01/2017. Franquisme. Joan Solé. Han suspès! Han anul·lat! Han detingut! Han portat a declarar!... Quin sentit té sorprendre’s que l’Estat, enemic de l’independentisme, actua com l’enemic de l’independentisme? Tu, com a persona de bé, mires més enllà de les fronteres per rebatre qualsevol possible acció: "això no ho podran fer perquè el món ens mira!". No et sorprenguis si l’enemic actua com el teu enemic, i no et sorprenguis que no assoleixis la independència si no estàs disposat a la unilateralitat..

Benvolguts,

Aquest xicot, periodista i Fundador de la RevistaMirall.com  ha publicat treballs molt pensats des que el coneixem fa un parella d’anys. Per exemple un magnífic i documentat article sobre la tendència desbocada a la sanitat privada a Catalunya:


En l’article d’avui, No et sorprenguis si l’enemic actua com el teu enemic, explica sense pels a la llengua, sense ambigüitats, sense tallar-se, una veritat de Perogrullo segons el refranyer espanyol:

Que l’ADN de l’enemic el fa actuar com a enemic...

Els seus raonaments el porten a la darrera sentència, que ens fa veure tota la trista realitat i ens obliga a estar-hi d’acord:

No et sorprenguis si l'enemic actua com el teu enemic, i no et sorprenguis que no assoleixis la independència si no estàs disposat a la unilateralitat.

Finalment volem recordar que, tal com vàrem explicar en els comentaris a l’article de fa un parell de dies del catedràtic Solé i Sabater, no podem ser neutres de cap manera, perquè l’Estat espanyol sempre ha estat l’enemic de Catalunya!

Vegem els savis raonaments d’en Joan Solé:

10/01/2017. 05:00 H
No et sorprenguis si l’enemic actua com el teu enemic

Han suspès! Han anul·lat! Han detingut! Han portat a declarar!... Quin sentit té sorprendre’s que l’Estat, enemic de l’independentisme, actua com l’enemic de l’independentisme? Potser és per mantenir la falsa capacitat de meravellament de l’Homo tecnologicus, ja sigui adorant unes ulleres perdudes sota una pintura en un museu que la gent fotografia pensant que és una obra d’art o estranyant-se que un Estat, després de quaranta anys de franquisme i una transició reformista, no respon de la mateixa manera que ho fan els països de llarga tradició democràtica a l'hora de fer front a la possible pèrdua d’una part del seu territori.

La crítica social de Zizek ens avisa que avui dia vivim en una societat que prefereix dibuixar un somriure hipòcrita abans que enviar a pastar fang a la persona que té davant o interpretar la realitat tal com és: real, crua, freda i dolorosa -també pot ser alegre, no em titlleu de pessimista-. De la mateixa manera que un cop de puny fa mal i una pedregada contra un vidre trenca la finestra, per què t'has de sorprendre que vulguin jutjar o detenir a Joan Coma, Artur Mas, Montse Venturós, Francesc Homs, Irene Rigau i/o Joana Ortega per actuar contra una Constitució escrita amb el beneplàcit d'un exèrcit sota comandament franquista?

L'Estat actua sense contemplacions, es defensa com el masclista fastigós que es creu en possessió d'alguna cosa. Tu, com a persona de bé, mires més enllà de les fronteres per rebatre qualsevol possible acció: "això no ho podran fer perquè el món ens mira!". Recorda la seva mirada, són uns ulls blancs que han oblidat l'annexió de Crimea després d'una intervenció russa el 2014 i no llegeixen amb prou interès els crims de guerra a Síria. Potser que recordem quin tracte van tenir els catalans que durant la primera guerra mundial van lluitar al costat dels aliats.

Fa mesos que la Generalitat avisa a les diferents diplomàcies que el possible judici a Artur Mas seria un punt i a part en les relacions amb l'Estat. Ara que hi ha data la pregunta és, quina serà aquesta reacció? Està preparada la base social de l'independentisme per mobilitzar-se?

Mentre es manté el discurs de "hem de convèncer els comuns", interpretant erròniament que Rabell, Coscubiela i Fachín són els titellaires que mouen el vot de milers de persones, les entitats socials comencen a planificar un pla d'acció que pugui fer front a la reacció més dura de l'Estat. L'estratègia en si té un nom referent de l'independentisme i té una base de voluntaris prou forta com per aguantar qualsevol cop. Serà aleshores quan les exclamacions estèrils hauran de morir davant la realitat.
No et sorprenguis si l'enemic actua com el teu enemic, i no et sorprenguis que no assoleixis la independència si no estàs disposat a la unilateralitat.
Joan Solé

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada