dijous, 19 de gener de 2017

18/01/2017. Catalanofòbia. Josep Rexach. Dos advocats obliguen Espanya a aclarir si, per l’estat, ‘català’ i ‘valencià’ són la mateixa llengua o no. Ben aviat l’estat espanyol haurà de deixar de banda l’ambigüitat lingüística i haurà de dir públicament si entén que ‘català’ i ‘valencià’ són la mateixa llengua. Joan Vall, un dels lletrats, explica a VilaWeb que va portar el cas als tribunals arran de la indignació de veure en diferents webs de l'estat que es diferencia entre català i valencià.

Benvolguts,

D’entrada crec que serem independents abans d’aconseguir el propòsit dels dos advocats...

A continuació, tal com diu la meva dona hem de ser conscients que el català i la cultura catalana són el secret més ben guardat de l’Estat espanyol...

I seguim dient que sembla un gol perfecte per saber qui els té més grossos (els ous Senyor jutge, metàfora Senyor Jutge!).

D’altra part, just aquests dies hi ha hagut al Parlament balear una esvalotament quan la presidenta (de Ciudadanos? De Podemos?) del Parlament s’ha posat farruca amb sa llengo baleà, i amb el formenterer, l’eivissenc i el  manacorí. La senyora va haver de sentir-se dir per boca de Miquel Ensenyat, President del Consell Insular de Mallorca, que:

a veure si des del Rio Grande de Mèxic fins a la Terra del Foc es parla la mateixa llengua, el castellà, i en canvi des de Salses a Guardamar passant per l’Alguer, Catalunya, el País Valencià, la Franja de Ponent, Andorra i les Illes se’n parlen catorze de diferents!”

Vegem l’article:


Dos advocats obliguen Espanya a aclarir si, per l’estat, ‘català’ i ‘valencià’ són la mateixa llengua o no

Joan Vall, un dels lletrats, explica a VilaWeb que va portar el cas als tribunals arran de la indignació de veure en diferents webs de l'estat que es diferencia entre català i valencià


18.01.2017  21:58

Ben aviat l’estat espanyol haurà de deixar de banda l’ambigüitat lingüística i haurà de dir públicament si entén que ‘català’ i ‘valencià’ són la mateixa llengua.

Aquest moviment, fins ara sense precedents, serà possible gràcies a dos advocats de Barcelona, Joan Vall i Josep Maria Vendrell, que han guanyat una batalla judicial al Consell de les Llengües Oficials en l’Administració de l’Estat, organisme creat per José Luis Rodríguez Zapatero el 2008, encarregat de garantir el compliment de la normativa lingüística a l’administració pública.

‘Ho hem fet per indignació. Perquè estem farts que se’ns proposin dues denominacions d’un idioma que tothom sap que és el mateix’, explica Joan Vall. Ell va adonar-se que algunes webs de l’administració pública permeten d’utilitzar la llengua catalana, algunes altres ‘català’ i ‘valencià’ com a opcions idiomàtiques diferents i algunes proposen com a opció ‘català/valencià’, com és el cas del Ministeri de Cultura espanyol.

Bàsicament, Vall ha aprofitat els seus coneixements legals per mirar de posar punt final a un debat que no té base científica, però que, a més a més, tampoc no en té cap de legal, car no hi ha cap llei vigent ni derogada que digui que català i valencià són llengües diferents. Només hi ha les denominacions diferents dels estatuts: en el cas del Principat i les Illes rep el nom de ‘català’ i en el cas del País Valencià, el nom de ‘valencià’. Tanmateix, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), òrgan estatutari de la Generalitat Valenciana, ja ha aclarit que són la mateixa llengua amb denominació diferent. Vegeu la definició de ‘valencià’ que fa el diccionari de l’AVL:



Arguments com aquests són els que Joan Vall i Josep Maria Vendrell van presentar en una petició a la delegació del govern espanyol a Catalunya. ‘El dret de petició és un dret fonamental, i vaig demanar una explicació raonada de per què es produeix aquesta incoherència en l’administració pública.’ La seva petició va passar per mans de diversos organismes amb noms inacabables. De la direcció general d’Afers Autonòmics a la direcció general de Coordinació de Competències amb la Comunitats Autònomes i finalment, al Consell de les Llengües Oficials en l’Administració de l’Estat.

Li van donar una resposta molt ambigua: que ho sotmetrien a deliberació i debat el dia que es reunissin. ‘Ja en vaig tenir prou i el 25 de maig vaig tornar a presentar una petició, que és la que ha estat objecte de debat’, diu Vall. Després de tres mesos sense rebre’n resposta, que és el termini de temps que l’administració té per a donar resposta a una petició, Vall i Vendrell van presentar una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Madrid demanant que es declarés que s’havia vulnerat el seu dret fonamental a obtenir una resposta raonada a la petició presentada.

Ara el Consell de les Llengües Oficials en l’Administració de l’Estat té temps fins a començament de març per a recórrer-hi en contra –’no crec que ho facin’, diu Vall– i a partir de llavors s’obrirà un període de trenta dies per a donar una resposta oficial i dir si el català i el valencià són la mateixa llengua o no.

Vegeu ací la sentència.

Tot i que l’estat espanyol sempre ha volgut esquivar-ho, hi ha un estudi sobre el compliment de la carta europea de les llengües regionals o minoritàries a Espanya, redactat per Ministeri d’Administracions Públiques, que demana que es posi ordre a aquesta duplicitat que pot portar lloc a ‘distorsions’:






Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada