dijous, 12 de gener de 2017

12/01/2017. Economia. Pau Garcia Fuster. Gay de Liébana: “El model econòmic d’Espanya no dóna per a més”. L’economista lamenta l’obsessió de l’Administració per recaptar més sense reduir la despesa pública. Davant l’evidència que la immensa majoria d’empreses del país són petites, l’economista ha reiterat que “el Govern hauria de tutelar la pime, però l’actual ha anat en contra de l’empresa...

Benvolguts,

Avui comentem les opinions del professor d’economia Gay de Liébana segons la conferència d’ahir a la Pimec, de títol “El model econòmic d’Espanya no dóna per a més”.

Prèviament, però, hauríem de conèixer les opinions de Gay de Liébana sobre la corrupció i el sistema fiscal espanyol que queden exemplificades en un vídeo de 6 minuts d’una intervenció del professor a València fa 3 anys. El vídeo ha tingut 3,5 milions de visites, i comença amb una frase que ha fet fortuna: Éste és un país de chorizos. Vegeu-lo si us vaga.

Tristament, no sabem prou d’Economia per a poder opinar sobre l’article d’en Pau Garcia Fuster i les opinions de Gay de Liébana! Tanmateix reconeixem que hi ha dues tendències en la macroeconomia: la liberal, abaixar impostos i afavorir les grans fortunes, que comporta corrupció per manca de control i la socialitzant, augmentar impostos i afavorir les classes baixes i mitjanes, amb proteccions bàsiques com els salaris mínims garantits, la gratuïtat de les escoles i de la sanitat, mètode que comporta un estat de benestar notable...

I des del punt de vista polític aquesta dicotomia porta a dues concepcions del mon, el capitalisme salvatge i el socialisme i comunisme més o menys salvatge en contraposició al primer. Com que no hi entenem, hem d’arriscar-nos a dir que a la República Catalana caldrà triar entre els dos mètodes:

·         En el primer farem cada cop ciutadans cada cop més rics i ciutadans cada cop més pobres  
·         En el segon farem ciutadans cada cop menys rics i ciutadans cada cop menys pobres

o caldrà un equilibri entre els dos mètodes. Equilibri que portarà a anar fent més petit el terrible “gap” que hi ha actualment a l’Estat espanyol entre la franja dels rics i molt rics i la franja dels pobres i molt pobres (amb la conseqüent desaparició accelerada de les classes mitges...). I és una tria que ens portarà a tendir a ser o com els EUA o com els països escandinaus...

Com veurem en l’article el senyor Gay de Liébana és de descarada tendència liberal o neoliberal, encara que el vídeo sobre els xoriços matisa molt aquesta tendència. Inconscientment acaba recordant aquella frase que es deia abans: L'Àfrica comença als Pirineus... 

És per això que volem sortir d'Espanya!!!

Vegem l'article:


Gay de Liébana: “El model econòmic d’Espanya no dóna per a més”


BARCELONA 12|01|2017

L’economista lamenta l’obsessió de l’Administració per recaptar més sense reduir la despesa pública

 Josep Maria Gay de Liébana ha repassat a Pimec la situació econòmica d'Espanya . PGF

LES CLAUS
"Es parla de recuperació econòmica perquè es vol vendre una moto que la gent vol comprar"

"Treuen diners de les empreses perquè vagin a donar voltes a les canonades de l'Estat"

"El Govern hauria de tutelar la pime, però l'actual ha anat en contra de l'empresa"

"Què podem esperar si la vicepresidenta del Govern va a comprar al Primark?"

Des que els economistes formen part de l’star system de la societat civil, és a dir, des de l’inici de la crisi econòmica, noms com els de Josep Maria Gay de Liébana sempre criden l’atenció. La seva conferència a Pimec d'aquest dimecres al vespre no ha estat una excepció, i el professor titular de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB ha omplert l’auditori de la patronal de la petita i mitjana empresa amb un públic que tenia ganes de comprovar si els greuges permanents en els que creuen viure no són fruit de la imaginació. I el professor no ha decebut. “Es parla de recuperació econòmica perquè es vol vendre una moto que la gent vol comprar, però Espanya no deixa de perdre potencial”, ha engegat d’entrada.

“El govern ho està posant molt fàcil perquè no es creïn llocs de treball”
Gay de Liébana ha fet un repàs a la situació econòmica global i, especialment, a l’espanyola. El professor s’ha mostrat molt crític amb l’actuació de les administracions, a qui ha acusat amb reiteració d’estar dirigides per “nul·litats”. “El Govern ho està posant molt fàcil perquè no es creïn llocs de treball”, ha assegurat al·ludint a les múltiples traves que es troben les pimes en el seu dia a dia.

“Treuen diners de les empreses perquè vagin a donar voltes a les canonades de l’Estat”, ha lamentat alhora que ha reclamat “reacció” de la societat. “Si he de pagar més impostos, pagaré menys salaris i contractaré menys gent. O tindré més robots que, de moment, no paguen IRPF ni Seguretat Social”, ha ironitzat.

Davant l’evidència que la immensa majoria d’empreses del país són petites, l’economista ha reiterat que “el Govern hauria de tutelar la pime, però l’actual ha anat en contra de l’empresa: han augmentat impostos, li han fet la vida impossible, i fins i tot la cúpula d’Hisenda diu que estem utilitzant els recursos contra els petits empresaris mentre el Football Leaks ni se’l miren”.

Al seu entendre, l’elevada taxa d’atur és una realitat perquè “el model econòmic d’Espanya no dóna per a més”. Per Gay de Liébana, “les empreses contractaran algú pagant més impostos? No tenim un hàbitat empresarial confortable i l’única manera de competir és el low cost”. Una realitat que encadena costos reduïts, salaris baixos i un producte barat. “Què podem esperar si la vicepresidenta del Govern va a comprar al Primark?”, ha exemplificat reivindicant més suport als projectes que incloguin innovació, creativitat i valor afegit.

El professor ha recordat que Espanya pateix els costos d’energia i impostos per a les empreses més elevats d’Europa.

“Tenim traves administratives, excés de regulació. Aquí l’única obsessió és recaptar per mantenir el seu estatus i els seus dèficits”, ha criticat comparant-ho amb Irlanda. Un país del qual ha celebrat l’aposta per reduir a la mínima expressió la despesa pública per tal de permetre’s una recaptació menor, però que sigui un territori més atractiu per a les grans empreses que generen valor i salaris elevats.

“Espanya està estancada, juga a l’anar tirant”
Gay de Liébana ha qüestionat la veritable solidesa de la recuperació econòmica d’Espanya, on entreveu tres grans problemes:
·         les mesures fiscals del Govern augmentant les contribucions socials,
·         unes finances “tenyides de deute”,
·         i uns passius contingents destinats a “pagar el Castor i altres negocis dolents que haguem de rescatar”.
Foto: Josep Molina (ACN)

Com no podia ser d’altra manera en un reconegut aficionat al futbol, Gay de Liébana ha aprofitat el símil esportiu per explicar la posició d’Espanya en la lliga de les 20 primeres potències mundials, on s’està acostumant a ocupar el 14è lloc.

“Ser el 14è a una lliga de 20 implica una tendència natural a mirar cap endarrere. Si el 15è és Mèxic potser te n’alegres que Trump els faci la guitza”, ha fet broma reivindicant la seva experiència com a seguidor de l’Espanyol. 

L’economista ha recordat que al 2003, amb Aznar, i fins al 2011 amb Zapatero, Espanya va aconseguir mantenir-se entre el vuitè i el desè lloc. “L’altre dia li vaig dir en un sopar a Zapatero: al final et faran molt bo!”, ha explicat entre els riures del públic. Amb la presidència de Rajoy Espanya va caure al 13è lloc per acomodar-se finalment en el següent.

“Si vas consolidant-te en el 14, el següent pas no és anar a Europa, sinó anar cap a l’Àfrica”, ha sentenciat.

Per a l’economista, “ens falten les polítiques adequades per tirar endavant”; i ha recordat que si es compara el PIB espanyol amb les potències de l’euro, “hi ha un estancament: 
Espanya no juga a créixer, sinó a l’anar tirant”.

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada