dilluns, 16 de gener de 2017

16/01/2017. Editorial. Absència justificada a Madrid. Des que el president Rodríguez Zapatero la va impulsar, l'any 2004, la reunió de presidents autonòmics ha estat bàsicament pur teatre, una escenificació, una fotografia per fer creure als ciutadans que l'Espanya plural amb diferents nacions, llengües i cultures és una realitat quan, des de sempre, tant socialistes com populars, el que han fet ha estat treballar-hi en contra...

Benvolguts,

Un molt aclaridor editorial d’El PuntAvui, sobre el perquè de l’absència de Puigdemont a la reunió de Presidents autonòmics. Un primer argument és que el Parlament i més del 50% dels catalans ja hem desconnectat d'Espanya. També expressat amb la frase: Si Madrid i l'oposició catalana no volen entendre, com tampoc no volen admetre que el procés català no té marxa enrere i que l'única relació possible, a partir d'ara, amb Madrid, és la de la bilateralitat, és que anem per bon camí! 

En aquest cas sempre recordem la dita dels països sudamericans, és el fat, és el destí de les colònies, que diuen que Si és bo pels ianquis és dolent pel poble! I d’exemples no els en falten, la invasió de Guatemala el 1954, la vaga de transportistes a Xile el 1973 fou recolzada per las premsa internacional, per la ITT, i per la CIA, i ben aviat el general Pinochet va fer el cop d’estat i va iniciar la ferotge dictadura que va començar amb la mort lluitant de Salvador Allende i va continuar amb l’assassinat de milers de xilens d’esquerra, com Victor Jara. El mon cristià devia considerar molt bé Pinochet ja que el papa JP2 el va visitar! I Henry Kisinger fou obsequiat amb el Premi Nobel de la Pau per la seva actuació al Vietnam i a Xile...

Pel que fa a la frase: Catalunya no ha estat mai un autonomia més. I des de fa cinc anys, encara ho és menys, he de dir que ja en la Transacció la idea era que Catalunya, Euskadi i Galiza, que són els territoris que havien aconseguit o demanat un Estatut durant la II República, adquirissin un altre cop l'estatus que en Franco i el franquisme els havien pres, però l'esmentada transacció va acabar amb tot ple d'autonomies, inclosos els que a a priori no en volien, i finalment amb el café para todos del 1982! 

Vegem l'Editorial:
16 gener 2017 2.00 h

Absència justificada a Madrid

La conferència de presidents autonòmics espanyols que se celebrarà demà a Madrid es farà, per primer cop, sense la presència del president de la Generalitat de Catalunya. En una decisió que l'honora, el president Carles Puigdemont, malgrat les nombroses pressions que ha rebut, ha rebutjat d'assistir-hi i la raó més elemental l'assisteix. De fet, un sac de raons. Són tot d'arguments que a Madrid i l'oposició catalana no volen entendre, com tampoc no volen admetre que el procés català no té marxa enrere i que l'única relació possible, a partir d'ara, amb Madrid, és la de la bilateralitat. Un dels principals arguments per no anar a Madrid té base històrica: des que el president Rodríguez Zapatero la va impulsar, l'any 2004, la reunió de presidents autonòmics ha estat bàsicament pur teatre, una escenificació, una fotografia per fer creure als ciutadans que l'Espanya plural amb diferents nacions, llengües i cultures és una realitat quan, des de sempre, tant socialistes com populars, el que han fet ha estat treballar-hi en contra. I, evidentment, si hi ha teatralitat no hi pot haver ni feina, ni propostes, ni acords concrets, com així ha estat en cada reunió que s'ha fet.

Davant aquest panorama i la constatació prèvia que, durant la reunió, no es tractaria, justament, la qüestió catalana, el problema més greu plantejat ara com ara en l'àmbit territorial, allò millor és quedar-se a casa; treballant per tirar endavant el procés cap a la independència, seguint el mandat dels electors i preparant el referèndum per al proper mes de setembre. Catalunya no ha estat mai un autonomia més. I des de fa cinc anys, encara ho és menys.

Per això, només és possible, a hores d'ara, una relació de bilateralitat amb l'Estat espanyol.
Editorial El PuntAvui

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada