dijous, 26 de gener de 2017

26/01/2017. Feixisme, nazisme, franquisme. 26 de gener. Pep Martí. Divendres es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. I també commemorem que fa 78 anys els tancs franquistes baixaven per la Diagonal i començava la llarga nit de l’ocupació franquista de Catalunya. Un altre genocidi de Catalunya perpetrat per l'exèrcit espanyol, amb la bandera espanyola. O sigui Estat espanyol.

Benvolguts,

Avui és un dia de trist record pels catalans (excepte pels botiflers com el sinistre Millo). Fa 78 anys els tancs franquistes baixaven per la Diagonal i començava la llarga nit de l’ocupació franquista de Catalunya, que encara dura.

Hem titulat aquest apunt Nazisme, feixisme, franquisme perquè l’Eix Alemanya-Itàlia-Espanya fou el que ens va anorrear i Espanya mai no ha demanat perdó!

Quan les tropes soviètiques varen alliberar els pocs jueus que quedaven al camp de concentració i extermini d’Auschwitz fa 72 anys, el mon va començar a conèixer els crims del nazisme-feixisme-franquisme. I nosaltres, els catalans, ja havíem patit a més de la guerra i l'exili els camps de concentració franquistes. I nosaltres, els catalans fórem les víctimes del franquisme. I nosaltres que el varem patir no hem arribat a conèixer prou bé els crims del franquisme perquè el franquisme i el borbofranquisme els han amagat! Vergonya, cavallers, vergonya!

Els catalans hauríem de crear un Dia Internacional en Memòria de les víctimes d’Espanya! Les múltiples víctimes d'Espanya. Las víctimes en les seves pròpies fronteres de la Guerra de Successió del 1705 al 1714, les víctimes de la Guerra Civil del 1936-1939, les víctimes de Catalunya en la Guerra d’Espanya contra Catalunya també del 1936-1939. I les víctimes de l’imperialisme espanyol a les colònies dels segles XVI, XVII i XVIII així com les víctimes de les guerres d’emancipació o d’alliberament de les colònies dels segles XIX i XX!

Per recordar només el tracte inhumà (genocidi) aplicat als indígenes de l’Amèrica del Sud, en aquest cas els de l'Altoperú  i concretament la vila de Potosí de 100.000 habitants (Madrid en tenia 5.000 a la mateixa època) vegem en el llibre de Jorge Abelardo Ramos Historia de la Nación Latinoamericana el capítol VII-10:

10. Los indios mitayos.
En las minas altoperuanas trabajaban más de 15.000 indios mitayos, que eran reemplazados a medida que morían en el fondo de las minas.
Los antiguos súbditos del Imperio incaico estaban obligados a prestar servicio forzoso en la extracción de mineral. Fueron inútiles todas las tentativas jurídicas de la Corona para reducir la crueldad de ese gigantesco proceso de genocidio.
Tanto los españoles como los criollos de las clases propietarias de minas en el Alto Perú frustraron por su peso social toda tentativa de reforma.
Aquellos indios que no morían en las minas, eran retenidos con diversos pretextos, cuando habían cumplido ya su turno hasta que morían trabajando. 
Al anunciarse los llamados a una mita, parte de los indios abandonaban a sus mujeres e hijos y se escondían en la cordillera. Eran buscados con milicias armadas y tropas de reserva, con la ayuda de caciques de indios (verdaderos cipayos quechuas) hasta, que se reducía por la fuerza a los alzados. "Así, los mitayos eran conducidos a la muerte con seguridad, sin dejar de oír misa los domingos"  
Cuando llegaba el momento de concurrir a la mita, los indios que no habían huido salían a la plaza acompañados de sus padres, parientes y amigos. Se abrazaban mutuamente entre lágrimas y sollozos, después de recibir la bendición del cura ante la puerta de la Iglesia: "aumenta lo funesto y lúgubre de esta escena el son de los tamborcillos y de las campanas que empiezan a hacer la señal de rogativas".
La mayor parte no regresaba jamás. Se llegó a temer la extinción de la población indígena. Los propietarios mineros se disputaban con los propietarios de tierras la mano de obra indígena lo que originó innumerables conflictos en la política lugareña altoperuana.

Aquesta digressió és llarga però considerem que indispensable per mostrar el panorama de la “colonització” de les índies.

Vegem ara l’article d’en Pep Martí a Nació Digital:


 Divendres es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

El 27 de gener de 1945 va ser alliberat el primer i més mortífer camp d’extermini nazi


26/01/2017 a les 07:25h

Un supervivent d'Auschwitz toca el conegut com a «mur de la mort» | Europa Press
Divendres, es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. És el 27 de gener. Aquell dia del 1945, les tropes soviètiques que avençaven cap a Berlín van alliberar Auschwitz, a la Polònia ocupada. Va ser el primer camp d'extermini nazi alliberat. La guerra a Europa encara duraria fins al mes de maig. És un motiu més per recordar que la de l'Holocaust és també la nostra història.

Es calcula que a Auschwitz va morir més d'un milió de persones. S'hi va utilitzar el gas Zkylon B, que se solia emprar per eliminar les rates dels dipòsits dels vaixells i que era també mortal per als humans. Va ser el centre amb més presoners. Quan l'exèrcit roig va arribar a les seves portes, només quedaven uns 7.500 presoners vius. Les setmanes anteriors van ser brutals. A mesura que avançaven els russos, s'incrementava el ritme de la maquinària d'extermini.

900.000 morts jueus

Unes 900.000 de les víctimes mortals eren jueus. Entorn 75.000 foren polonesos. I hi va haver una minoria important de víctimes del poble gitano, un dels col·lectius sovint oblidat entre els exterminats. L'agost anterior, es va eliminar una part important dels que quedaven, després d'un motí que van protagonitzar el maig. Alguns exiliats republicans van anar a parar a Auschwitz, tot i que la majoria foren a un altre dels camps, el de Mauthausen, a Àustria, que seria alliberat més tard.

Hi ha molts episodis d'aquells anys en què es creuen els destins dels republicans vençuts amb els dels nazis. El suport de Berlín havia estat crucial per al triomf franquista. El president Lluís Companys va ser detingut per la policia militar alemanya a la França ocupada i conduït a Espanya per ser processat i afusellat. Un fet que mai s'hagués produït sense la complicitat Franco-Hitler. Des de l'ocupació de França, molts exiliats van compartir el destí dels jueus i d'altres víctimes del III Reich. El llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis ja va aportar molta informació sobre aquest capítol. Roig va assenyalar en el seu moment la responsabilitat de Ramón Serrano Suñer en la sort de milers d'exiliats.

El col·laboracionisme de Franco amb el III Reich

Un dels capítols més sòrdids del franquisme és el del seu paper de còmplice en els crims del III Reich.

Després de la Guerra Civil, hi ha una data clau que va ser fatal per a molts catalans de l'exili. El 13 de setembre de 1940, Hitler va rebre a Berlín el ministre d'Exteriors de Franco, Serrano Suñer. Aquest va reunir-se també amb el seu homòleg alemany, Von Ribbentrop, i amb el cap de les SS, Heinrich Himmler. En aquestes trobades, es van segellar molts destins perquè Serrano va deixar els republicans que queien presoners dels alemanys a la seva sort. Això explica que una part dels exiliats que van acabar als camps nazis duien el triangle blau dels apàtrides però amb una S a sobre de spanien. Eren ciutadans espanyols als quals el règim franquista no els considerava compatriotes.

El 23 d'octubre té lloc a Hendaia la trobada entre Franco i Hitler, i per les mateixes dates, Himmler visita Madrid i Barcelona. La comunicació entre els aparells repressius alemany i espanyol va ser sempre molt fluida. Feia uns mesos que, al maig, va començar a funcionar el camp d'Auschwitz, a Polònia.

Homenatge a Catalunya: les sis espelmes del record

Les institucions catalanes commemoraran aquest dijous aquest dia, en un acte al Parlament de Catalunya, presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En el transcurs de l'acte s'encendran les sis espelmes del record. Sis espelmes en record de les víctimes jueves exterminades, els nens que van morir a les cambres de gas, les víctimes catalanes i de la resta de l'Estat assassinades, els col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme, les persones que van arriscar la vida per salvar els perseguits i els supervivents.

En l'acte està previst que intervinguin alumnes de diversos centres de secundària i batxillerat que han participat un projecte de l'àrea dels Serveis Educatius del Parlament, en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament i el Memorial Democràtic, que vol fer conèixer l'Holocaust als alumnes. Els alumnes exposaran les conclusions del treball de camp que han fet i parlaran en nom dels testimonis de Jehovà, del col·lectiu LGTBI, de persones discapacitades, del poble gitano, de les persones perseguides per motius polítics i del poble jueu.

Llambordes de la memòria a Manresa

Es faran diversos homenatges a les víctimes de l'Holocaust. El primer ha estat aquest dimecres, a Manresa, on s'ha fet un acte de record als deportats de la ciutat. L'Ajuntament, en col·laboració amb el Memorial Democràtic, Amical de Mauthausen i diverses entitats i instituts manresans, han organitzat la col·locació de plaques Stolpersteine pel seu creador, l'alemany Günter Demnig. Són unes llambordes de llautó daurat amb les dades de cada deportat que es posen al paviment davant de les cases de les víctimes.

Stolpersteine vol dir en alemany "pedra que fa ensopegar" i cada una és única, com a homenatge individualitzat a unes víctimes que foren reduïdes a una xifra abans de ser exterminades per una maquinària industrial al servei de la mort. Es col·locaran 21 llambordes de les víctimes les cases de les quals han estat localitzades.
Pep Martí

Joan A.Forès
Reflexions

Vegeu també l'apunt de l'any passat sobre els dos esdeveniments del 26 i 27 de gener del 1939: 

Altres apunts relacionats:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada