dissabte, 28 de gener de 2017

27/01/2017. Procés. José Antich. Paraules, no fets. La renúncia de Santi Vidal a l'escó de senador i la confessió pública que les seves declaracions no s'ajusten a la realitat no conclou el debat polític i judicial que s'ha obert, però sí que torna a la casella de sortida la tempestuosa polèmica que s'ha obert.

Benvolguts,

Sembla que l’ex-jutge Santi Vidal ha posat els peus a la galleda (el jutge em preguntaria de seguida si la galleda és una arma o si estem parlant d’una metàfora).

Per la informació que tenim avui dissabte 28 de gener a les 11 de la nit, hem de pensar que si un nen fa una malifeta, la responsabilitat és dels pares, i similarment si un Senador, un Senador d’ERC!, la caga és el partit que la caga! Sembla que fa setmanes que l’ex ha anat deixant en vídeo frases del tipus “tenim les dades dels contribuents catalans, obtingudes il·legalment” o “sabem quins jutges romandran i quins no romandran en el sistema judicial de la República catalana”, i d’altres de semblants!

I ERC no li ha dit ni piu! ERC li ha deixat fer! Per què?

I ara tenim un problema de cal déu (un problema gros senyor jutge espanyol)! Ara el poder judicial espanyol pot ficar-se dins de l’organització del Govern català amb l’excusa que fèiem trampes i que un Senador ho ha destapat! I això pot afectar el procés, segurament accelerant-lo!
També cal remarcar veient l’article la frase:

Aquest mateix dijous, Partit Popular, PSOE i Ciutadans van impedir la constitució d'una comissió d'investigació per dilucidar l'ús de fons públics del Ministeri de l'Interior per actuar contra l'independentisme català. [PPSOECiudadanos!]

Els hem portat als Tribunals?
Per què no?

Vegem que hi diu el José Antich:

EDITORIAL

Paraules, no fets

José Antich 

Barcelona. Divendres, 27 de gener de 2017

La renúncia de Santi Vidal a l'escó de senador i la confessió pública que les seves declaracions no s'ajusten a la realitat no conclou el debat polític i judicial que s'ha obert, però sí que torna a la casella de sortida la tempestuosa polèmica que s'ha obert. No hi ha cas Santi Vidal -o, almenys, no té la dimensió d'aquells que s'han cregut a ulls clucs coses tan extravagants com que Catalunya ja tenia el suport de l'OTAN per ser independent o que dos fons internacionals estaven disposats a facilitar-ne el finançament amb 200.000 milions de dòlars (el pressupost presentat per Junqueras per al 2017 ascendeix a 17.724 milions d'euros)- i, en canvi, sí que hi ha assumpció de responsabilitats en un temps rècord: quinze hores entre que es van empaquetar les seves exagerades paraules en diversos actes públics i la renúncia a l'escó a la Cambra Alta.
Dit això i un cop avaluada la gravetat de la relliscada de Vidal, val la pena obrir el focus per no perdre's altres detalls del que ha succeït en les últimes hores. En primer lloc, la celeritat de la Fiscalia General de l'Estat anunciant la instrucció que ha donat a la Fiscalia de Catalunya perquè procedeixi a obrir una causa sobre possibles irregularitats del Govern a partir d'unes declaracions ja desmentides. Encara que no hi ha dos casos iguals, és cridaner el procediment exprés de la Fiscalia. També dista molt del seu comportament en el cas de les escoltes entre l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso. Amb un matís que no és pas menor: en el cas de Vidal són ara per ara paraules, no fets; en el cas Fernández-De Alfonso eren fets i paraules. I allò es va concloure com es va poder i la Fiscalia del Tribunal Suprem no va veure delicte en l'actuació de l'exministre. Per cert, la resolució va ser a partir de la denúncia de dos partits, no per una iniciativa pròpia, com és el cas que ens ocupa.
Aquest mateix dijous, Partit Popular, PSOE i Ciutadans van impedir la constitució d'una comissió d'investigació per dilucidar l'ús de fons públics del Ministeri de l'Interior per actuar contra l'independentisme català. I les causes judicials que tenen obertes diferents personalitats catalanes arriben als tribunals a partir de febrer.


La judicialització de la política catalana passarà a una fase diferent i molt més concreta. I és aquí on Vidal ofereix munició gratis als seus adversaris i tant és si els cartutxos que ha utilitzat són o no de fogueig.
José Antich

Joan A. Forès
Reflexions


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada