dissabte, 21 de gener de 2017

25/10/2016. Infraestructures. Gemma Aguilera. Les vies de tren, estructura d’Estat. L’any 2010, sota la presidència de José Montilla, l’Estat i la Generalitat segellaven un acord per al traspàs de la gestió del servei de Rodalies de Renfe a Catalunya. El servei de Renfe ha patit 1.600 incidències des del 2012, i Foment només ha invertit el 10% del pressupost compromès. La Generalitat i els ajuntaments reclamaran en un acte de país el traspàs integral de la infraestructura.

Benvolguts,

Dels anys 44 fins al 49 amb la meva família anàvem de càmping a l’agost de cada any. Havíem anat a la Cala Canyelles, a la Cala Pola, a la Cala Sa Riera, a la Cala d’Aiguablava i a d’altres indrets. Cal explicar que eren els anys de postguerra, que Catalunya estava feta malbé, que les forces d’ocupació (militar por supuesto) feien el que volien, robaven empreses, denunciaven a qui els plaïa, i hi havia els serveis mínims en tot, però ens espavilàvem. Evidentment ningú de la nostra classe, perdedors de la guerra i rojo-separatistas i judeo-masónicos no tenia cotxe, per tant havíem d’anar amb tren. I la xarxa de vies era pràcticament igual a l’actual. Molt miserable comparada amb el que sabíem que hi havia a altres països. Per anar a Aiguablava o a Sa Riera, havíem d’anar amb tren fins a Caldes de Malavella. Des d’allà havíem d’agafar un autobús de línia fins a Palafrugell, des d’aquí havíem d’esperar un altre autobús fins a Begur i després havíem de baixar fins a les platges caminant. I hi paràvem les tendes...

Si ara, a dia d’avui, voleu fer una altra combinació, no la trobareu!

Se m’ha acudit aquesta història perquè demà la meva dona a d’anar a L’Escala, una mica més al nord de Begur. I avui continua no havent-hi xarxa de trens! S’ha d’anar amb tren i saltant autobusos fins arribar-hi.

Vegem l’article:

Les vies de tren, estructura d’Estat
El servei de Renfe ha patit 1.600 incidències des del 2012, i Foment només ha invertit el 10% del pressupost compromès. La Generalitat i els ajuntaments reclamaran en un acte de pías el traspàs integral de la infraestructura
 
per Gemma Aguilera 25/10/2016
L'Estat només ha invertit un 10% del pressupost per a millora de la xarxa de ferrocarril a Catalunya | GEMMA AGUILERA

L’any 2010, sota la presidència de José Montilla, l’Estat i la Generalitat segellaven un acord per al traspàs de la gestió del servei de Rodalies de Renfe a Catalunya. Tancat a corre-cuita i sense haver lligat bé serrells importants, en virtut d’una competència que reconeixia l’Estatut Catalunya passava a fer-se càrrec de la gestió dels trens i del personal, de manera que podria fixar els horaris, les freqüències de pas, les tarifes i la informació als usuaris. Per la seva banda, l’Estat conservaria la titularitat sobre la infraestructura i seria el responsable de les decisions sobre les vies, les estacions i les andanes.


Sis anys després, el traspàs ha estat un mal negoci per a Catalunya, encarregada de donar la cara en primera instància pel pèssim servei de Rodalies i Regionals, que des del 2012 ha registrat 1.600 incidències que han afectat 5,5 milions de passatgers. El marge de maniobra per millorar el servei és pràcticament nul, perquè la immensa majoria d’incidències registrades estan provocades per l’estat deficient de la infraestructura –vies, senyalització, andanes i estacions-, que és propietat d’Adif.  De manera que la Generalitat està totalment en mans de la voluntat del ministeri de Foment de complir els compromisos d’inversió per tal de mantenir en condicions òptimes una infraestructura de la seva propietat.


De fet, l’Estat ha incomplert reiteradament, i si entre el 2008 i el 2015 havia d’invertir 4.000 milions d’euros, només n’ha executat un 10%, tal i com ha denunciat el departament de Territori i Sostenibilitat. A més, el 2013 l’Estat va subscriure un pla de mesures urgents per valor de 306 milions d’euros per reparar els danys més greus de la infraestructura ferroviària a Catalunya, però només n’ha executat un 4%. De fet, l'executiu prepara un recurs contenciós administratiu que presentarà contra Adif per no complir els compromisos d’inversió a la xarxa ferroviària.  


El servei de Renfe a Catalunya ha registrat 1.600 incidències des de l'any 2012 | GEMMA AGUILERA


Tenir el control de les vies


Davant d’aquesta situació, l’executiu de Carles Puigdemont ha decidit fer “un gran acte de país” per denunciar aquestes deficiències i “reclamar el traspàs total de manera immediata” de la propietat de la infraestructura. Dimecres a migdia, la Generalitat, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) reclamen en un acte al Palau de la Generalitat el dret a gestionar la infraestructura des de Catalunya. “Els ciutadans d’aquest país no es mereixen unes infraestructures ferroviàries en un estat tan deplorable. Volem gestionar-ho nosaltres; la Generalitat està en condicions de fer-ho millor que l’Adif”, va dir el conseller Josep Rull en anunciar aquest acte unitari, obert també a sindicats, empresaris i societat civil. 



Per què es manté el vincle amb Renfe


L’únic marge de maniobra que té la Generalitat és convocar un concurs públic per trobar un altre operador ferroviari alternatiu a Renfe i trencar els vincles amb aquesta empresa pública del ministeri de Foment. Però com ja van explicar fonts del departament de Territori i Sostenibilitat a El Món, “és una operació a hores d’ara extremadament arriscada”. I és que l’acord de traspàs del 2010 incloïa que el govern espanyol consignava als Pressupostos Generals de l'Estat el dèficit de prestació de servei a Rodalies, que segons dades de Renfe, ascendeix el 2015 a 139,4 milions d'euros, que equival a la diferència entre els costos d'explotació i els ingressos per la venda de bitllets. Segons la llei, aquests diners han de ser transferits a la Generalitat, que és l'encarregada de pagar-los directament a Renfe. O a l'operador alternatiu.
  


Però el cert és que Madrid mai no ha complert la llei del traspàs i paga directament a l'operador ferroviari sense passar per la plaça Sant Jaume. De manera que si la Generalitat volgués desfer-se de Renfe i fes un concurs públic, no tindria cap garantia que aquest dèficit ens arribés per poder-lo pagar al nou operador, perquè estaria a mans del mateix ministeri de Foment. Ras i curt, un hipotètic nou operador, que podria ser Ferrocarrils de la Generalitat o una empresa estrangera, es podria trobar amb un forat als seus comptes per impagament del gestor del servei, la mateixa Generalitat. Per tant, si la Generalitat vol licitar un tram de servei, no pot donar cap garantia de cobrament a l’operador.  


L'aeroport d'El Prat encara està sota control total d'AENA | ARXIU


L’aeroport, fora de control

L’acte reivindicatiu pel reclamar el traspàs integral de la gestió del servei de Rodalies va tenir un precedent similar ara fa gairebé una dècada. El 22 de març del 2007, l’escola de negocis IESE va aplegar representants de més d'un centenar d'entitats del món empresarial i acadèmic per reclamar a AENA, l’ens públic que gestiona de manera centralitzada i amb caixa única la xarxa d’aeroports de l’Estat, que la Generalitat, els ajuntaments i la societat tinguessin capacitat de decisió sobre les actuacions estratègiques que afectessin la principal infraestructura de transport del país. El Prat s’havia de convertir en un nus de comunicacions intercontinental per esprémer el potencial d’un aeroport que quedava ofegat per l’estratègia d’AENA de privilegiar exclusivament Barajas.  


A diferència de l’acte de país convocat al Palau de la Generalitat, aquella iniciativa no va ser institucional, sinó de la Cambra de Comerç de Barcelona, la patronal Foment del Treball i el RACC, i va comptar amb el suport de tots els grups parlamentaris i de més de 130 entitats. Aquella reivindicació, però, mai no va tenir una resposta per part de Madrid, i a dia d’avui el benefici que genera El Prat continua destinat a engreixar els aeroports deficitaris i no pas a una política comercial adient a la seva potència com a plataforma del sud d’Europa.  

Gemma Aguilera

Joan A. Forès
Reflexions






 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada