Benvolguts,
Segons diuen els diaris Pérez de los Cobos
(germà del president del Tribunal Constitucional), va presentar-se el 23-F a la caserna de la GC,
vestit de falangista per fer costat al Tejero.
També diuen els diaris que el general Trapote acabat
d’entrar al Cos l’any 74 va
assassinar per l’esquena un detingut emmanillat a Badalona.
Vegem l'article:
JUDICI AL PROCÉS
El veto de
Marchena als vídeos de l'1-O i a algunes preguntes alarma els observadors
Les anotacions dels observadors internacionals que segueixen des del Suprem el judici al procés comencen a acumular tocs d’atenció “molt preocupants”, segons Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema penal i els Drets Humans i membre d’International Trial Watch.
Entre els senyals
d'alarma que destaquen apareixen alguns dels vetos del president de la sala, Manuel Marchena, als interrogatoris i a l'emissió de
vídeos i l'exhibició de proves.
En declaracions a El Nacional aquest expert en drets humans posa en qüestió
la consideració d'impertinència que planteja Marchena sobre alguns
interrogatoris. “El president, en reiterades ocasions, denega a algunes parts la
possibilitat d’interrogar testimonis proposats per una altra part sobre fets
diferents dels argumentats”, retreu Rivera. Aquest va ser el cas,
per exemple, de l'interrogatori al president del Parlament, Roger Torrent, al
qual no es va poder preguntar sobre el 20-S, tot i que estava a la Conselleria
d'Economia aquell dia, perquè havia estat convocat per les acusacions en virtut
del seu càrrec de responsable de la Cambra.
“Alguna cosa similar
passa amb la negativa ―sempre a les defenses― de l’exhibició de documents i vídeos. Això és molt greu en aspecte processal probatori atès que no es pot verificar la
credibilitat de testimonis amb rigor si no es pot confrontar les seves
declaracions amb altres preguntes, amb l’exhibició de documents o altres
elements, materialitzant el principi de contradicció propi de la jurisdicció
penal”, denuncia.
L’argument que això es
farà en fase de prova documental no pot acceptar-se, a parer d’aquest expert, atès que
aleshores ja no estaran els testimonis presents al judici per confrontar
possibles contradiccions molt importants que estan ja passant sense ser sotmeses
a contrast processal.
Rivera insisteix que
això passa especialment quan emergeix el tema de la violència policial contra els votants de l’1-O i adverteix que aquesta situació
“posa en dubte el dret
de defensa, d’igualtat d’armes i, en
definitiva, el dret a un judici just previst a
l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans”.
Antecedents de De los Cobos i Trapote
No és aquest l'únic retret a Marchena. Iñaki
Rivera considera “sorprenent” que el president de la sala “oblidés”
preguntar dilluns al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de
los Cobos si havia estat processat, tal com fa amb la resta de
testimonis.
De los Cobos, coordinador del dispositiu policial
de l’1-O va ser processat per maltractaments a un pres acusat de
pertinença a ETA que estava hospitalitzat. Finalment, el coronel va ser
absolt.
El president de la sala no va plantejar-li aquesta
qüestió quan va començar dimarts el seu interrogatori, però sí que ho va fer
l'endemà, quan va haver de tornar a comparèixer. El coronel va explicar
aleshores que havia estat processat i que va tenir sentència absolutòria.
No va donar més detalls, la qual cosa, recorda Rivera, contrasta
amb altres testimonis com Artur Mas que sí que va especificar el seu cas.
Tampoc la resposta de l'exdirector del CNP a Catalunya Sebastián
Trapote sobre els seus antecedents aquest mateix matí ha satisfet
l'observador. "A preguntes sobre las generales de la ley, sembla que ha oblidat la mort de
l'obrer Herrero el 1974", denuncia Rivera en relació a la mort
de l'obrer José Luis Herrero, pel qual va ser investigat Trapote, tot
i que el cas va ser sobresegut en aplicació dels indults de 1975 i 1977.
Banalització de la violència
Igualment, provoca preocupació entre els
observadors la forma com De los Cobos i altres responsables de l’aparell
policial interrogats, entre els quals cita Enric Millo i José Antonio Nieto,
han tractat el “concepte de violència”.
L'expert en drets humans denuncia l'”absolut menyspreu” que representa tractar "l’exercici de drets fonamentals, la llibertat d’expressió i de
manifestació com a accions violentes que utilitzen com a escuts humans nens i
persones grans". Però també
assenyala com un punt “de molt especial
atenció” el que descriu com la “negació
o banalització de la violència policial desplegada l’1-O”.
Comunicació entre testimonis
La comunicació entre testimonis que obtenen informació prèvia a
través del visionat dels altres compareixents també inquieta els
observadors. “Això ha estat decisiu a l’hora que cada
subordinat en l’àmbit policial hagi comparegut en dies diferents del que prèviament
havien declarat els seus caps. Semblava tot perfectament encaixat, la qual cosa
posa en qüestió la falta d’espontaneïtat a què al·ludeix la jurisprudència
que prohibeix la comunicació i contaminació
de testimonis”, adverteix.
Judici polític
També crida l’atenció de Rivera que es permetin
tantes preguntes sobre el dret parlamentari i el funcionament de la Cambra
catalana, “això
no només qüestiona el principi d’inviolabilitat
parlamentària sinó que revela el caràcter fonamentalment polític del judici, per damunt d’elements
pròpiament jurídic penals”.
Cansament extrem dels presos
Un altre element d'inquietud és el “cansament
extrem” dels presos, fruit de jornades llarguíssimes de judici, que
aquest dilluns i dimarts van acumular més de 10 hores de permanència dels
processats al Tribunal. “He pogut veure in situ els evidents gestos de cansament dels acusats, dilluns
i dimarts especialment, agafant-se el cap amb les mans, mal asseguts i mig
ajaguts alguns en els seus bancs rere els advocats”, explica.
L’expert en drets
humans va tenir oportunitat de parlar amb alguns d'ells en acabar la
sessió de dimarts per confirmar aquesta situació. En abandonar el Suprem,
a més, "encara els quedava una hora i mitja per arribar a la presó,
passades ja les 22 hores, amb un sopar fred que els esperaria al menjador buit
i amb poques hores de descans". “El cansament acumulat va sent ja molt
evident i pot fer forat en alguns”, adverteix.
Rivera subratlla que en la quarta setmana de judici els
observadors nacionals i internacionals de la plataforma International Trial
Watch segueixen sense disposar
d’uns llocs reservats. “Hem
d’estar cada dia des de les 6 del matí a les portes del Suprem per poder entrar
a la sala a les 10 i després comprovem que sempre hi ha molts llocs sense
ocupar, la qual cosa interpretem com un menyspreu cap a la feina rigorosa d’observar
i informar”, denuncia.
Així mateix, retreu que dins la sala han detectat
persones del públic amb telèfons mòbils “en actituds de visible utilització”,
quan és obligació deixar els dispositius telefònics a la policia a l’entrada.
Marta Lasalas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada